'CEC'

..Sempre he tingut un problema amb les capses de bombons farcits de licor: hi ha molts, de molts tipus, tots molt apetitosos però quan agafava un, no sempre era del sabor que més m'agradava i l'acabava llençant per agafar un altre, tornant a repetir sort. Al final arribava sempre a la mateixa conclusió: entre tanta varietat al final t'acaba agradant un només.

Amb les relacions passa una cosa semblant. Hi ha una gran varietat de persones entre les que es pot escollir per formar una parella. Quan tries el que sembla que més t'agrada poden passar dues coses: o que s'hagi encertat amb la qual cosa no passarà res, o bé que no t'agradi el seu sabor després de mossegar-lo i l'acabis llençant per agafar un altre.

Però a vegades, després de mossegar-lo per primera vegada, et pot deixar un regust amarg i fastigós del que pot costar desfer-se per molta aigua que beguis.

L'Edu sempre ha tingut molt clar que a ell li agradaven els homes. Ho intuïa als 12 anys quan es passava hores i hores mirant els capítols dels "Vigilants de la Platja" que es grava en una cinta de vídeo.
Ho sabia als 14 anys, quan mirava de reüll als seus companys de classe al vestuari de l'institut abans i sobretot, després de fer gimnàstica.
Ho va confirmar als 15 quan va tenir la seva primera experiència sexual amb un company de l'acadèmia d'anglès on la seva mare l'havia apuntat per intentar aprovar el curs.

Des de llavors, l'Edu no havia ocultat mai la seva orientació sexual i a casa seva s'ho van prendre amb total normalitat perquè ja ho sabien, sobretot després de que la seva mare li trobés una col·lecció de retalls de revistes on sortien un munt d'actors en banyador o fotografiats en una posició sensual. I així, amb la normalitat que li pertocava, l'Edu va anant coneixent homes de totes les edats tot i que de físics semblants, fins que va començar a estudiar Medecina i va conèixer al Max, el primer gai al que podia considerar amic seu sense haver estat abans, un passatemps.

Amb les hormones més calmades i una mica centrat, ara només volia trobar a algú i establir una possible relació sentimental amb data de caducitat llunyana. Això que sembla tan fàcil, per l'Edu no ho era gens. Però un migdia va entrar a la pizzeria del Galiana i allí es va trobar amb un jove ros i fibrat que li va resultar molt atractiu. Cinc minuts més tard, ja tenia el seu número de telèfon, el seu mail i un petó que confirmaven que el Jesús, el cosí de l'Amèlia, també era gai. A partir d'aquell moment, començaven junts un camí molt peculiar...

PRIMERA CITA

L'Edu truca al Jesús al dia següent d'haver-lo conegut a la pizzeria i queden per anar a prendre alguna cosa per la tarda. L'Edu es demana un suc i el Jesús una cervesa. Xerren de tot un poc, de les seves vides, d'homes, d'esport, de sexe... i quan l'Edu demana el compte per marxar, el Jesús s'aixeca:
- Vaig al bany. Paga tu i després arreglem comptes.
- Molt bé, no t'amoïnis per això.

Quan va sortir, tots dos van marxar i durant una bona estona van estar parlant mentre passejaven. Al vespre, el Jesús s'acomiadava de l'Edu en l'entrada del metro amb una estreta de mans:
- Truca'm quan vulguis per tornar a quedar -diu el Jesús -. Ha estat entretinguda la tarda.
- Si vols alguna nit podem sopar i anar al cinema, què et sembla?
- Bé, i tant! Truca'm, eh? Adéu!

I l'Edu alça la mà per acomiadar-se esperant alguna cosa més que una estreta de mans.

SEGONA CITA

Dos dies després, l'Edu no va poder aguantar més i va trucar al Jesús. Aquest no li havia enviat cap missatge de mòbil ni cap trucada. Per tant, va decidir prendre ell la iniciativa. I així va ser com van quedar en una hamburgueseria per sopar alguna cosa i anar després al cinema. Un cop havien agafat taula i es disposaven a demanar...
- Jo vull una hamburguesa completa, patates i una coca cola mitjana -diu l'Edu.
- Jo només un aigua.

El cambrer es pren nota i després el Jesús li diu a l'Edu:
- No et sabrà greu si t'agafo una mica del que tu has demanat? És que m'he pres un entrepà fa una estona i ara no tinc gana...
- Clar que no em fa res. Pots agafar el que vulguis -diu l'Edu molt atent.

Durant aquella mena de sopar, on el Jesús es va menjar quasi totes les patates de l'Edu i un tros de l'hamburguesa, van estar molt animats parlant de cinema, pensant en la pel·lícula que triarien després. A la hora de demanar el compte, l'Edu molt amablement, va decidir pagar-ho tot. Al cap i a la fi, el seu amic només s'havia pres una ampolla d'aigua...

Al cinema, van triar una pel·lícula d'animació. Quan arriba el torn d'ells per comprar les entrades, el Jesús li dóna a l'Edu 5 euros:
- Ostres, no porto més... Em pensava que duia 10... Em pots posar el que falta? La propera vegada que quedem et convidaré jo.
- No passa res, a mi també m'ha passat que alguna vegada portava menys diners dels que pensava.

A la sortida del cinema, comentaven la pel·lícula i passaren per una gelateria:
- Què bé em vindria ara un gelat de crema catalana i xocolata... Llàstima que no porti diners.
- No permetré que et quedis amb les ganes. Demana dos i ja els pago jo -diu l'Edu.
- Ei, moltes gràcies... encara que no voldria obligar-te...
- Jo et deixo a que m'obliguis a fer el que vulguis amb mi -insinua l'Edu somrient.
- Va, demana! demana! -diu el Jesús rient.

En arribar a la boca del metro, el comiat va ser com el de l'altra nit: una estreta de mans.

TERCERA i QUARTA CITA

L'Edu no deixava de pensar en el Jesús, però s'havia gastat molts diners dels que en ell eren habituals en les dues quedades anteriors. Així que els dies següents que es van veure ho van fer a la platja. El Jesús accedí encantat i mentre que l'Edu portava la beguda, l'altre només es va portar a ell mateix.

L'Edu gaudia cada instant que passava amb el Jesús i el fet de que encara no l'hagués donat cap petó, incrementava aquest interès per l'altre.

CINQUENA CITA

Després d'estar un parell de dies sense saber res del Jesús perquè s'havia anat amb el seu pare a Blanes on tenien una casa, l'Edu va rebre una trucada perduda del Jesús. L'Edu, naturalment, el va trucar:
- Hola guapo! -diu l'Edu.
- Hola! Perdona'm que t'hagi hagut de fer una perduda, però no tinc saldo. Només volia saber com estàs...
- Bé, una mica avorrit ara.
- Has sortit aquests dies que no ens hem vist?
- No, no he fet res. M'ha vingut bé descansar.
- Jo ja estic a Barcelona. Quedem i donem una volta?
- Sí, clar! -diu l'Edu molt animat.


Quan es van trobar al cap d'unes hores, l'Edu li va fer dos petons a la cara al Jesús per saludar-lo.
- Fa una estona m'ha trucat el meu amic Max. Fa dies que no el veig. Em deia de quedar avui o demà i li he dit que millor demà.
- Ah, em sembla molt bé.

El Jesús, però, va trobar diferent a l'Edu aquell vespre.
- Et passa res? No xerres tant com altres vegades, et noto més callat.
- La veritat és que sí, i mira, si no t'ho dic, exploto.
- Doncs va, diga'm el que m'hagis de dir. Hi ha confiança, oi?

L'Edu sense pensar-s'ho dos cops, li va agafar i li va fotre un bon petó a la boca. En acabar li diu:
- M'agrades moltíssim, i tenia moltes ganes de besar-te. Voldria que fóssim més que amic, Jesús...
- Ostres, Edu... Em sento afalagat, de debò. M'agrada la gent tan directa i sincera... Per això, deixa'm dir-te de la mateixa manera que tu a mi no m'agrades i que no puc correspondre't com vols... M'agrada estar amb tu, ser amics... però res més. Ho sento, i espero que això no s'interposi en la nostra amistat... No voldria perdre't...

Hi ha paraules, frases, que fan mal, i les del Jesús van trencar el cor de l'Edu que no podia deixar de repetir la darrera frase que l'altre l'havia dit. I clar, què es pot dir a una persona que et diu que no et vol perdre?

L'Edu, amb l'ànima als peus, només va saber dir una cosa:
- No..., clar que no... No s'interposarà.

I empassant-s'ho tot, amb tot el dolor que sent una persona que estima i a la que rebutgen, l'Edu va haver de fer el cor fort aquella nit fins que es van acomiadar com sempre, amb una estreta de mans.

Potser, ara que té el cor trencat, l'Edu començaria a veure les coses d'una altra manera... o no.






-CONTINUARÀ ...-

Channing