.. La Montse encén el llum de la làmpada de la tauleta de nit i intenta sortir del llit, però el Sàhara l'impedeix.
- No pots dormir?
- Com vols que agafi la son? No deixo de pensar en aquesta decisió tan sobtada que ha pres l'Àngels. Jo creia que tenia més seny! Com pot obligar a la seva filla a trencar amb el Narcís?
- Tampoc vol deixar-la aquí, és normal que la vulgui tenir al seu costat.
- Nosaltres la cuidaríem molt bé! Per mi és com una filla més!
- Encara que es quedés aquí, quant de temps penses que els dos aguantarien vivint sota aquest sostre? I tu realment estàs preparada perquè marxin a viure a un altre lloc?
- Sí, ho estic! Bé, em penso que sí. No ho sé, no vull pensar en això ara. Només penso en el mal que li farà a tots dos la decisió de l'Àngels. Vaig a la cuina a per un got de llet. Vols res?
- No...
- Ara vinc.
Montse s'aixeca i surt de l'habitació.

A primera hora del dijous, la Paquita surt de la seva habitació i al travessar el menjador per anar a la cuina, es troba a la Marta.
- Nena, que fas aixecada tan d'hora?
- No podia dormir més, mama.
- Ai, nena. Ja deia jo que a tu et passava alguna cosa. Ahir quan vas arribar a casa t'ho vaig notar de seguida.
- L'Àngels s'ha venut el taller. Demà a primera hora marxa a Paris per treballar amb una gran firma del món de la moda. I vol que marxi amb ella... si vull.
- Oh, vaja... I tu vols?
- Mama...
- Nena..., Marta... Ja va sent hora que prenguis les teves decisions només pensant en tu i en el teu futur. A París pots tenir una feina esplèndida al món que sempre t'ha agradat a tu, el disseny. I a París es troba l'home que estimes...
- Tot això ho sé, i ho tindria clar si no pensés també en tu.
- Ja ho sé, nena... Però aquesta vegada deixa't portar pels teus desigs i si et serveix d'ajuda..., jo estic molt bé -diu somrient.
Totes dues, agafades de la mà, es fan un petó. La Paquita s'aixeca i un cop arriba a la porta de la cuina es gira:
- T'enduràs la maleta gran, oi?
Marta la mira amb llàgrimes als ulls i respon amb un fill de veu:
- Sí...
Paquita somriu i entra a la cuina mentre que a la Marta li rellisca per la galta una llàgrima.

A La Fusteria, l'Iris pren un combinat mentre parla amb el Rai i la Velvet:
- Ara he de tornar al taller. L'Àngels ho vol tenir tot llest per aquesta tarda. Tinc molta feina.
- Està molt bé que en tinguis, però això s'acaba reïna. Què penses fer d'ara endavant?
- La Velvet té raó... Ara que havies trobat una feina que et satisfeia...
- En trobaré una altra. L'Àngels m'ha promès que intentaria trobar-me una i que de totes maneres, donaria veus donant molt bones referències sobre mi.
- I no tindràs problemes amb el teu carnet? -diu el Rai.
- Potser, no ho sé.
- El que hauríem de fer és muntar el nostre propi negoci. Jo ja estic farta de fer el que faig. Podríem obrir algun local nocturn on la gent es pogués divertir i passar-s'ho de puta mare.
- I d'on trauríem els diners? No, Velvet, això és molt arriscat. De totes maneres t'ho agraeixo. Bé, he de tornar. Fins després...
L'Iris se'n va i el Rai es queda amb la Velvet:
- Explica'm millor aquesta idea que tens de negoci... -diu ell molt interessat.

Montse arriba al seu pis:
- Hola!! Quina bona olor! Hola, Marta... -diu quan se n'adona que acompanya a l'Ivan.
- Estic cuinant un plat especial -diu el Sàhara des de la cuina.
- Com estàs, fill? -li pregunta la Montse a l'Ivan.
- Bé, mama.
Montse entra a la cuina:
- No he pogut parlar amb l'Àngels..., em temo que no podré fer res.
- És la seva mare, Montse. Posa't a la seva pell... i pensa, què faries tu?
- Per cert, on son els nanos?
- Han anat a passejar al Parc Güell. Volen passar el dia junts fins que a la tarda, la Neus marxi amb la seva mare.
- I la Marta...? Porta molt de temps aquí?
- Una estona només.

Marta té agafada una mà a l'Ivan:
- Dues visites en dos dies..., això deu ser tot un honor...
- De fet, aquesta visita és més aviat, un comiat...
- Te'n vas a París amb l'Àngels, oi?
- Sí. Ja m'ha tret el bitllet d'avió.
- Imaginava que acceptaries. Allí ho tindràs tot.
- Ivan...
- Ho sento, no volia dir-ho amb cap mala intenció. Només és que jo et trobaré a faltar...
- Encara que et costi de creure, jo també a tu...
La Montse surt de la cuina:
- Marta? Vols dinar amb nosaltres?
- No, gràcies Montse. He de tornar a la pensió amb la meva mare.
Marta s'aixeca del sofà fent-li una abraçada i dos petons a l'Ivan. Després s'acosta a la Montse i el Sàhara també surt de la cuina:
- Marxo a París, i només volia acomiadar-me de vosaltres.
Totes dues s'abracen fort i la Montse li desitja molta sort...
- Et trobarem a faltar. Passi el que passi, aquesta sempre serà també casa teva.
I després de fer-li dos petons al Sàhara, la Marta se'n va.

A la tarda, mentre el Santiago juga als dards, la K, l'Àlex, el Gus, Mar, el Max, l'Iris i per suposat, la Núria, fan una reunió de comiat molt distesa amb la Marta, a La Fusteria.
- Allons enfants de la Patrie, le jour de gloire est arrivé! -crida el Gus.
- Uf, calla, calla, que encara em quedo aquí! -diu rient.
- Ara no et podràs queixar que no practiques prou... el francès... -diu la K rient.
- No saps quan t'envejo, Marta... Tot el dia amb el francès a la boca -diu la Mar.
- Jo puc donar-te classes... -diu rient el Max
- Però què burres que sou!
- Va, fem un brindis per la Marta! -diu l'Àlex.

L'Iris s'aixeca i se'n va a la barra amb el Rai:
- Hola... -diu ell.
- Hola.
- Ja t'has cansat de la festeta?
- No... El que no vull és plorar davant d'ells. Em fa pena que marxi. Va ser una de les poques persones que em van ajudar quan em vaig instal·lar aquí.
- Potser algú et sorprèn també oferint-te ajuda...
- Què vols dir?
- Després de que te n'anessis a treballar aquest migdia, m'he quedat parlant amb la Velvet i m'ha explicat la idea de local que vol muntar. I saps? M'ha agradat i he pensat que potser no és una mala idea. A més, tinc ganes de tornar al món de la nit...
- Rai, què estàs dient?
- Només que amb els estalvis que tinc, i els de vosaltres, i els d'un parell de socis que he trobat casualment, podrem engegar un negoci propi..., nostre...
- Estàs boig! Tu, la Velvet i aquests... socis, que per cert... qui son?
- Està jugant als dards.
- A la màquina només està el meu pare... Vols dir que ell...??
- Ell i..., mira... precisament entra ara mateix.
L'Iris mira expectant cap a la porta de La Fusteria i veu entrar al Ramon. Ràpidament s'acosta a ell per fer-li una fortíssima abraçada:
- Tu?? I el meu pare?? Per fi surts... Se m'acumulen les paraules...
- Tranquil·la, germaneta... -diu somrient -. Tenim molt de temps per parlar.
Tots dos tornen a sortir sense que abans l'Iris li enviï un petó al Rai.

Marta s'aixeca:
- Bé, nois... és hora de plegar...
- Oooohhh!!! -fan tots.
- Us estimo i mai us oblidaré. Gràcies per aquesta tarda tan meravellosa.
- T'acompanyo fora -diu la Núria.
- Clar que sí.
Marta reparteix petons entre tots els presents i després surt acompanyada per la Núria que ja porta un nus a la gola...
- Ara et toca a tu... Marxar, vull dir.
- Sí. Estic fent el que més em convé, oi Núria?
- I tant...
Totes dues es miren amb llàgrimes als ulls fins que s'abracen i trenquen a plorar:
- Què faré sense tu a París?
- I jo sense tu aquí? Ets la meva millor amiga i t'estimo molt...
- Jo també t'estimo... Ens farem visites... No penso oblidar-me de tu, Núria!
- Ni jo de tu...
- He d'anar-me'n...
- Que tinguis molt bon viatge i dóna-li records al David...
- Ho faré... Adéu..., i gràcies per tots aquests anys...
Marta es separa de la seva amiga i se'n va mentre que Núria es queda dient-li adéu amb la mà.

Quan la Montse torna al vespre de la feina, es troba allí a l'Àngels. Al rebedor hi és l'equipatge de la Neus:
- Hola... Ja ho té tot preparat?
- Sí.
- Àngels, la Neus pot quedar-se amb nosaltres... Ella ja té aquí una vida.
- Ho sé, però la veritat és que a ella també li ve de gust venir-se..., Montse. I no només a ella...
- Què vols dir?
Sàhara surt de l'habitació amb un parell de maletes seguit de la Neus i el Narcís. Tots tres es queden parats al veure la cara de sorpresa de la Montse:
- On vas amb aquestes maletes, Sàhara?
- Són del Narcís.
- Ja sé de qui son! -diu cridant.
- Calma't Montse... -diu l'Àngels.
- Narcís, què significa tot això??
- Mama..., que jo vull marxar amb la Neus...
- Això no pot ser, fill... Tu no coneixes l'idioma, i com te'n sortiràs tot sol?
- No estaré sol. Estaré amb la Neus i l'Àngels...
- No ho penso permetre!
- Montse, aquest matí deies que estaries preparada perquè el teu fill fes la seva. Intenta entendre la seva decisió... -diu el Sàhara.
- Jo també puc cuidar del teu fill igual que tu ho faries amb la Neus... Confia en mi, Montse..., i sobretot, en el Narcís.
- Però és que jo... -diu tremolant, neguitosa, amb llàgrimes als ulls -. Fill...
- Mama, estaré bé i et trobaré a faltar... M'estimo a la Neus, i vull fer aquest viatge molt xulu... I a més, tornarem pel vostre casament...
- Què faré sense tu, Narcís?
- Mama...
Tots dos s'abracen plorant...
- Hem d'anar passant... Montse, gràcies per tot. Ten per segur que estarem en contacte diari i que el teu fill estarà molt bé amb nosaltres...
- Ho sé, però no m'ho esperava... Narcís, t'estimo...
- Mama..., i jo a tu....

-CONTINUARÀ DEMÀ...-





Channing