..Mar arriba al pis després de sortir de treballar i es troba la porta oberta. Entra i amb precaució, mira per tot arreu. Tot està en ordre.
- Gus...?
De sobte, veu les cames d'algú al terra, darrere del sofà. Mar s'apropa i es troba a la seva parella sense sentit i amb la cara colpejada, plena de sang.
- Oh Déu meu!! Gus, què ha passat?? Gus!! Contesta'm!! -crida la noia agenollada.
Mar es posa dreta, agafa el telèfon i fa una trucada molt nerviosa:
- Si us plau... una ambulància!

Pel vespre, Núria arriba a la cafeteria on ha quedat amb la Míriam. Es saluden i li demanen al cambrer alguna cosa per beure.
- Com estàs? -pregunta Míriam.
- Millor... Una mica tallada.
- No tens per què. Allò que va passar l'altre dia...
- Allò l'hauríem d'oblidar.
- Tu pots oblidar-ho?
- Et mentiria si et digués que no. Mai m'havia passat una cosa així. Mai he sentit atracció per una dona.
- A vegades aquestes coses passen perquè sí, sense voler.
- Però tu ets...? Ja saps...
- Lesbiana? -diu la Míriam -. No em considero lesbiana. Però no és la primera vegada que passo la nit amb una dona.
- Per què mai m'ho havies dit?
- T'ho havia de dir? Quan? El dia que ens vam conèixer? Hola, em dic Míriam i alguna vegada m'he anat al llit amb dones.
- No..., no volia dir això. Però jo t'he explicat tota la meva vida, sobretot l'amorosa i en canvi tu..., mai m'havies explicat res íntim teu. Pensaves que fugiria si hagués sabut abans això?
- No, no pensava res. Simplement, no considerava que t'ho hagués d'explicar. No anava buscant sexe amb tu, Núria. Però ha passat i no em penedeixo.
- Jo voldria reprendre la nostra amistat. El que va passar, passat està. Ets una bona amiga i no voldria que això es perdés. Però entén-me que hagi estat aquests dies absent de tot.
- Ho entenc perfectament. Et convido a sopar després de prendre'ns això que hem demanat... et sembla bé?
- Perfecte... -diu la Núria més tranquil·la.

Dijous al matí, a Cal Peris, esmorzen la Marta i l'Ivan.
- Vols deixar d'estar pendent del mòbil? Des de fa una setmana que no el deixes ni a sol ni a ombra.
- Ho sento, Ivan. Esperava tenir notícies d'una persona però em sembla que no les tindré. Vaig a pagar que he de marxar a la feina.
Marta s'acosta a la barra on està el Rafa llegint el diari i comenta en veu alta una notícia que acaba de veure:
- "Veïns del barri de la Ciutadella denuncien baralles il·legals de gossos". Pel que sembla, des de fa unes setmanes apareixen gossos morts després d'haver-los fets servir per fer-los barallar amb d'altres. La policia investiga. Els fets sembla que es desenvolupen en una fàbrica abandonada a prop del zoo.
- Quin mal parits! -diu el Peris -. Entre ells s'haurien de matar.
- Apareix una fotografia d'uns nois amb un parell de gossos, presa per un veí.
- M'ho deixes veure? -demana la Marta.
Rafa li passa el diari i Marta posa cara d'amoïnada.
- Gràcies... Peris, cobra't, si us plau!
Un cop ha pagat, torna a la taula on l'Ivan termina de parlar per telèfon.
- El meu germà ens convida a berenar aquesta tarda. Li he dit que sí.
- Hòstia Ivan, m'ho podies haver preguntat. Volia anar a un lloc.
- I no pots anar-hi demà? Tanta pressa et corre? Al meu germà i a la Neus els hi fa molta il·lusió que hi anem...
- Està bé, d'acord. Ho deixaré per demà, però ja saps... no et comprometis amb ningú sense abans consultar-m'ho. I ara me'n vaig que tinc pressa. Déu... -diu ella fent-li un petó a l'Ivan.

Francisco entra a Cal Peris i s'acosta a ell, però el Peris es mostra distant.
- Hola Francisco! Què ja ho tens tot preparat per aquesta nit?
- Sí, Rafa... pràcticament ho tinc tot.
- La Lola sembla que ja té el vestit comprat i tot pel que m'ha dit la meva dona.
Francisco amb cara de preocupat, seu.
- Què et poso?
- Peris jo... Em volia disculpar. Em sento molt malament...
- Per què? Hauries d'estar content! Aquesta nit estaràs rodejat per un munt de col·legues de la tele, sopant i passant-ho de conya! I amb la Lola, què més vols?
- Qui ho hagués dit, eh? Que al final acabaríeu junts! -diu el Rafa.
- Prou Rafa! Ni la Lola i jo estem junts ni a mi em venia de gust anar amb ella... Jo hagués volgut compartir una nit com aquesta amb el meu millor amic...
- Qui?? -diu el Rafa.
- El Peris! Qui sinó!
- I per què no m'ho vas demanar?
- Perquè pensava que havies votat a un altre actor en lloc de a mi. Va ser un malentès, i ara és massa tard per tirar enrere.
- Coi Francisco, tu també a vegades... quan la cagues, la cagues bé.
- I per què no li dius a la Lola? -diu el Rafa -. Igual ella ho entén.
- No puc fer això. Però volia que sabessis Peris que havia pensat amb tu. Ets el meu millor amic.
- No passa res, home... -diu el Peris més animat -. Estic segur que hauran més ocasions! Va, vols un carajillo?
- Està bé, però deixa'm que t'ho pagui.
- El que vulguis. El client sempre té raó.

Paquita es presenta a casa del Manu i obre la Paula. Asseguda al sofà està la K.
- Hola, què feu?
- El Manu no ha dormit aquesta nit a casa. No sabem on pot haver-se ficat -diu la K.
- Igual està amb algun amic... No us amoïneu, que segur que vindrà aviat. Jo pel que havia vingut era per dir-te Paula, que he trobat al teu avi. Està ingressat a l'hospital d'Igualada.
- Què bé, encara viu!
- Si, però està molt malament... Tu estàs segura que vols anar-lo a veure? Igual seria millor que et quedessis amb el record que tens d'ell ara...
- No, jo vull anar.
- D'acord, com tu vulguis. Si de cas, després de dinar podem sortir cap a allí, et sembla bé?
- Sí...
- Molt bé doncs. Passo a buscar-te més tard. I no us preocupeu que el Manu segur que torna aviat. Vinga, adéu.

A la perruqueria, Mari li fa petons a la Montse, la Cecília i la Lola que acaba de pentinar-se.
- Esperem que tornis aviat... -diu la Montse.
- Suposo que sí, tot i que abans la Pilar em farà una visita...
- No em diguis?? La Pilar?? -diu la Lola sorpresa.
- Sí, acompanyada per un senyor que es diu Eliseu.
- Aquesta sí que és bona! La notícia de l'estiu! -diu la Cecília.
- Vols dir que ella i l'Eliseu surten junts? -diu la Lola.
- Doncs no sé si com a parella, però com amics sí. I trobo que fa per ella. La Pilar ha patit molt i sembla que aquest senyor la pot animar!

- Què fort, eh? -diu la Cecília -. I ningú sense saber res! Lola, tu que estàs al costat ja podies haver posat una mica més d'atenció!!
- A mi no m'atabalis que massa tinc jo amb les meves coses...!
- Si és que no hi ha res millor que tenir una relació d'amagat! -diu la Cecília -. Ho fa tot més interessant!
- Jo no ho sé, mai n'he tingut cap -diu la Mari.
- Ni jo -diu la Lola -. Tu que en penses, Montse??
- Jo?? No ho sé, per què podria saber jo res?
- Amb el Jordi vas estar una època veient-te amb ell d'amagat... -diu la Mari.
- Ah!!! El Jordi...!! -diu com alleujada -. D'allò fa molt temps i ja ni me'n recordo. Però va, no entretinguem més a la Mari o perdrà el autobús.
Totes li tornen a fer petons fins que finalment se'n va.
- Bé, té, cobra't Montse.
- Tu aquesta nit fes fotos eh? I demà ens ho expliques tot -diu la Cecília.
- Dona, tampoc vull semblar de poble jo... -diu la Lola rient.
Sona el telèfon i Montse contesta mentre les altres dues continuen xerrant:
- No vull dir això, però un sopar com aquest deu ser tan emocionant...
- Suposo que pels actors que ja estan acostumats deu ser bufar i fer ampolles, però jo m'hi trobaré molt estranya. Estic nerviosa!
Montse s'acosta a elles amb mala cara:
- Què passa res? -pregunta la Cecília amoïnada.
- Era Mar. No pot venir perquè es troba amb el Gus a l'hospital. Ha rebut una pallissa i diu que no es troba massa bé. Des d'ahir es troba ingressat i encara no ha recobrat el coneixement.
- Mare de Déu...
- Diu que ens trucarà si hi ha alguna novetat -acaba dient la Montse.

Rafa està al mercat xerrant amb la seva dona quan son sorpresos per la Lola pel darrere sense que ells se n'adonin.
- I es veu que el Francisco per això va convidar a la Lola, no perquè volgués.
- No em diguis? Si ja em semblava a mi massa estrany que això passés.
- Ei! Què xerreu? - diu la Lola.
- Nosaltres? Res, res... -diu la Isabeleta amb cara d'innocent.
- Com que no? He sentit com dèieu alguna cosa de mi i del Francisco, i ho vull saber ara!
- Està bé, no cal que t'emprenyis -diu el Rafa -, però potser no t'agrada sentir-ho...
- Va! Parla!
Rafa mirant a la seva dona pren aire.

Per la tarda, la Paquita i la Paula arriben a l'hospital on està ingressat el Tomeu Ripoll. Paquita pregunta en admissió perquè l'informin sobre el pacient i saber l'habitació on es troba, i acompanyada per la nena, puja. Quan arriben a la porta...
- Paula, de moment és millor que t'esperis aquí. Vaig a veure l'estat en el que es troba. Si com diu la infermera està adormit pels medicaments potser no el puguis veure.
- Però jo em vull acomiadar d'ell...
Paquita sospira i li fa un petó a la nena.
Quan entra, ella sola, veu al Tomeu connectat a l'oxigen, amb els ulls tancats i molt prim i desmillorat. Quan ja està quasi al costat del malalt s'endú un sobresalt al trobar-se al costat del vell, assegut en una cadira, al Manu.
- Paquita... -diu en veu baixa.
- Manu! Què hi fas aquí? La K et busca des d'ahir...
- Sabia que tard o d'hora vindries... La Paula és amb tu?
- Sí, està fora.. Però em vols explicar què fas aquí? - Paquita, he vingut per matar-lo... He vingut per venjar-me d'aquest home que ha destruït la meva família -comença a plorar.
- Però Manu... què passa?
Manu s'aixeca de la cadira i abraça a la Paquita. Té una mà inflamada i amb blaus. Paquita l'acull sense entendre res i recolzant-lo en tot moment.

Al pis del Narcís, ell, la Neus i l'Ivan, esperen a la Marta que s'endarrereix. Ivan no deixa de trucar-la al mòbil però el té desconnectat.
- Quant de temps l'hem d'esperar? -pregunta el Narcís.
- Una mica més. On es deu haver ficat?
- Jo ja tinc gana -diu la Neus.
- I jo... Si ens mengem un entrepà no passarà res, segur.
- Segur que no...
- Marta, on estàs...? -diu entre dents l'Ivan.

Marta observa des d'una cantonada, la fàbrica abandonada on tenen lloc les baralles de gossos segons explicava el diari. Mira el rellotge adonant-se que fa tard a la invitació que havien fet el Narcís i la Neus.
Marta continua mirant amagant-se de tant en tant quan sense que ella se n'adoni, algú se li acosta pel darrere fins posar-li la mà a sobre de l'espatlla. Marta es gira sobtada.

El Francisco vestit d'etiqueta, està a la porta de casa seva amb un taxi, esperant l'arribada de la Lola. Mira el rellotge impacient.
- On s'haurà ficat aquesta dona?
Poc després, Lola sense arreglar, gira la cantonada però el Francisco es sorprèn encara més quan veu que darrere d'ella està el Peris vestit d'etiqueta.
- Què significa això? -pregunta Francisco.
- És el que tu volies en realitat, no? -diu la Lola.
- Lola, jo... no sé què dir.
- No cal que diguis res. Entenc que m'ho demanessis a mi quan pensaves que el Peris havia estat un mal amic. Però ara ja està tot arreglat. Marxeu que encara fareu tard.
- Gràcies Lola...
- Va, anem! -diu el Peris -. He portat la càmera de fotos... I boli i paper per demanar autògrafs!!
- Peris!! No siguis de poble!
Peris es fica al taxi i Francisco abans d'entrar, es mira a la Lola amb molt de carinyo i agraïment. Després de pujar, el taxi se'n va i la Lola es queda sola al carrer.

Mentrestant, a la cantonada prop de la fàbrica...
- Què hi fots aquí Marta? -diu la Júlia.
- Júlia, he vingut per tu. Has sortit als diaris, a una foto!
- Però tu estàs boja o què? No te n'adones que la gent amb la que vinc és molt perillosa? Si t'he vist jo, et pot haver vist el xulo de l'altre dia.
- Vull ajudar-te, Júlia. Me la vas demanar l'altre dia i ara soc més conscient que llavors que estàs en perill.
- M'he ficat en un bon merder i ara no vull ficar-te a tu. Però si de debò em vols ajudar, demà a aquesta hora més o menys, espera'm per aquí. La colla on estic ficada té organitzada una baralla. Intentaré fugir entre tot l'enrenou. I ara fot el camp abans que ens enxampin... I Marta... Moltes gràcies!
Marta abraça a la Júlia. Es separen marxant cada una per una banda diferent.

-CONTINUARÀ DEMÀ...-
i després reposarem uns dies

Channing