.. Marta surt de la seva habitació per esmorzar. Seu en una taula i es serveix cafè però al testar-lo li troba un sabor amarg i deixa la tassa al plat amb una mica de fàstic. Entra la Paquita:
- Bon dia, nena, com estàs?
- Com vols que estigui? Aquest cafè és una merda, mama.
- Marta, calma't...
- Que em calmi? Estic embarassada! Què faré ara?
- Nena, què vols fer? Tenir-lo, no?
- No ho sé... soc massa jove per tenir un fill.
- No parles seriosament, oi? Ho estàs dient per dir-ho...
- Quina merda tot plegat! Tinc el cap fet un embolic.
- Marta, hauries d'anar-te'n uns dies i desconnectar de tot. Pensar en el teu futur, en el fill que esperes... No pots prendre decisions a la lleugera. I a més, necessites descansar. Portes unes setmanes estresants. Què et sembla?
- I la botiga? La tanco? Total, pel que estic venent...
- No t'amoïnis per la botiga. Si vols anem aquest matí a mirar algun lloc on puguis anar, d'acord?
Paquita s'apropa a la Marta i li fa un petó.

A La Fusteria, el Fede parla amb la Núria i el Marcel:
- Aquesta sabrà qui soc jo! I tant! Però com pot després te tants anys venir ara amb aquesta història?
- Tranquil·litza't -diu el Marcel -. Si t'has de fer proves, te les fas i llestos.
- I si no fos filla meva? Què passaria? Què faria?
- No pensis en això ara... No té sentit que et mengis el coco amb preguntes que no tenen resposta ara -diu la Núria.
- Quina hora és?
- Les deu i mitja... Fede, calma't collons! No tens cita amb l'advocat fins d'aquí un hora.

En una taula, estan prenent-se uns refrescos el Max i el Joan Serafí. Aquest li passa una carpeta a l'altre:
- Té. Dintre tens una revista que et pot interessar. Max obre la carpeta:
- Tio, és una revista gai -diu en veu baixa -. Què vols que faci amb ella? No me la puc quedar...
- Guarda-la, amaga-la si vols, però mira-la i llegeix-la. A banda de molt bones fotos, pots trobar informació interessant.
- Com m'enxampin...
- T'hauries de plantejar explicar-li a la teva família que ets gai.
- Què dius ara!! Pel moment no ho sap ningú d'ells ni cal.
- Per cert, avui m'han convidat a una festa en l'apartament d'un amic. Vols venir?
- Una festa? No ho sé, no em veig en cor...
- Pensa-t'ho i m'ho dius, d'acord? Però jo voldria que vingueres...
- M'ho pensaré... Escolta, t'he de deixar. Operaven aquest matí a la K i volia passar-me per l'hospital.
- Vols que t'acompanyi?
- Sí... -diu el Max somrient.

Aprofitant que el Fede ha entrat al magatzem, Marcel i Núria parlen de les seves intencions de marxar de viatge:
- Li hem de dir, Núria... No ho podem deixar per més temps.
- Ho sé, però em sap tan greu deixar-lo penjat.
- No li pots demanar a ningú que et substitueixi?
- Potser al Gus o a l'Ivan... Tampoc ens aniríem molts dies, oi?
- Els que tu vulguis.
Quan surt el Fede, intenten afrontar el tema:
- Escolta xato... -li diu el Marcel -. Sabem que estàs ara molt atabalat amb el tema aquest de la Tona però et volíem demanar un favor.
- Digueu.

- Volem fer un viatge i estar sols abans que comenci els meus bolos amb l'orquestra...
- I vols que et doni dies lliures, no?
- Sí, però et buscaria un substitut per no deixar-te penjat.
- Cap problema.
- En serio? -diu ella sorpresa.
- Nena, què et penses? Que soc un cabró sense sentiments?? Pots anar-te però amb dues condicions: que busquis substitut i! I que us ho passeu molt bé, bandarres!! -diu el Fede rient.

Per altra banda, al bar, la Cinta parla amb el Peris sobre els Mínguez:
- Tu no trobes estrany que si el seu fill té un accident, només vagi ella?
- Portes des d'ahir a la tarda amb el mateix tema. Em sembla que t'estàs obsesionant massa.
- És que no els entenc. L'altre dia al sopar, no et van semblar artificials? No sé com explicar-t'ho...
- Potser no s'estimen, no han de ser un matrimoni model. Mira Cinta, potser entendries millor les coses si t'expliqués la veritat del que va ocórrer divendres passat quan vaig anar a casa seva: la Irene té un amant...
- Què dius ara?!
- No sé de què et sorprens. El vaig enxampar quan em va obrir la porta. És un noi d'aquí, de Sant Andreu. I si ella s'ha buscat algú jovenet, per alguna cosa ha de ser.
- Intuia que les coses no els hi anava bé, però tant...
- No et fiquis, d'acord? Que et conec i segur que voldràs parlar amb ella. Deixa-la estar i més ara que ha tingut el problema aquest amb el seu fill... ho faràs?
- Ho intentaré, però si veig que necessita parlar amb algú...
Peris mira cap amunt i diu:
- No pot ser... Aquesta dona no té remei.

Max arriba a casa amb el dinar servit a taula. Es dirigeix a la seva habitació amb la carpeta a la mà:
- Hola, perdoneu el retard. Deixo això i vinc.
- D'on vens? -pregunta el Dani.
- De l'hospital. Avui operaven a la K.
- Com està? -pregunta la Clara.
- Tot ha sortit molt bé, però ha d'estar moltes setmanes enguixada.
- Quin patiment, tot l'estiu així -diu la Clara.
- Una cosa, aquesta nit m'han convidat a una festa d'aniversari. Us ho dic perquè potser arribo tard.
- Ja has decidit anar-hi? -replica el Dani.
- Sí, algun problema?
- No, Max. Cap -diu la Clara -. Va, deixa això i vine, el dinar se't refreda.
Max entra al seu dormitori.
- Què et passa amb ell, Dani? -diu la Clara en veu baixa -. Portes un dies que et noto raro amb ell.
- Ja parlarem del tema.
Max torna i seu. Ningú torna a dir res.

Per la tarda, Irene arriba al seu pis directament de l'estació de Sants. Quan entra en el saló es troba al Felip assegut al sofà llegint el diari.
- Ja has arribat?
- Sí, no em veus?
- Com està el Guillem?
- Ja està tot solucionat -diu ella amb indiferència.
- Per cert, ahir vaig estar en can Peris. Cinta em va preguntar per tu.
- Què li vas dir?
- La veritat no.
- Bé... -diu resignada -. Ja en parlem més tard...
- Com vulguis -diu ell.
Irene entra en la seva habitació amb l'equipatge i tanca la porta. Seu en el llit i plora... Felip, a l'altre costat de la paret l'escolta, però agafa el diari i el continua llegint.

-CONTINUARÀ...-

Channing