.. "Jo he comès crims terribles...", així comença la declaració del pare del Marcel que acaba amb la seva carrera com a jutge.
Arrel d'això, detenen el comissari Gil, el "tiet" s'engega un tret i el mateix Ferran ha de declarar com a encobridor del crim de la Maruja.
El jutge assumeix la seva responsabilitat en el cas Duran i Verdú (crims que ja han prescrit) en la seva confessió pel Marcel, tot i que sap que ja l'ha perdut.

El Sòcrates demana disculpes al Marcel per tot el que ha generat i li assegura que ell mai havia cregut que el Ferran fos el culpable de tot plegat.

El Sòcrates, abans de marxar de Sant Andreu, dóna al Manu un casset amb la darrera cançó del seu pare, "L'home sense por", per tal que el cantant la pugui treure a la llum.

El Marcel acaba fet pols per tot el que ha passat darrerament i es planteja anar a treballar a París però la Núria no el vol acompanyar.

El Narcis i la Neus acaben tenint el seu moment de glòria, tal i com havien acordat amb prou anticipació, però les coses no acaben sent ben bé com les havien programat.
La Paula ha discutit amb el seu pare per uns vestits de la Vicky que no vol que surtin de casa i com que el Manu ja li ha dit que no pot viure amb ell, busca refugi a casa del Narcís. Tant ell com la Neus creuen, pel que els explica la Paula, que l'han d'amagar per tal que el Manel no la trobi i decideixen anar a la masia que els pares de la Neus tenen a La Garriga.
És allí on la parella té per primer cop relacions sexuals.
I també és allí on fan cap, força amoïnats, tots els adults implicats en aquest despropòsit: el Pere, l'Àngels, la Montse i el Manel.
El Narcís insisteix en que el Manel és com el Jordi i que pega la Paula encara que no se'l cregui ningú.
En aquest ambient carregat de tensió, el Pere acompanya la Paula i el Manel a l'estació mentre la resta es queda a la masia amb el dubte entrant poc a poc al seu cervell.

El Rafa amb l'ajut de l'Ivan aconsegueix descobrir que l'home que volia que li ...... és un frau de la immobiliària. Decideix començar les obres al seu pis i anar-hi a viure.

L'Ivan assegura al Rafa, la Isabeleta i la Remei que si tenen paciència i esperen prou temps, els de la immobiliària els hi hauran de pagar els pisos a preu d'or.

El David fica la pota fins al coll quan creu que el culpable de tots els problemes que hi ha la cuina de Can Solsona és el Leo. El posa, i es posa, en evidència quan li fa buidar tot el que porta dins la bossa pensant que pren menjar de la cuina i se l'endu cap a casa.

La Laura també passa hores baixes després que el Robert hagi demanat al jutjat la plena custòdia del Xavi. El nen, a qui la Laura ha explica com estan les coses, no pot entendre que hagi de ser ell qui parli amb el jutge i hagi de triar entre el seu pare i la seva mare, ho troba del tot injust.

L'Alfons s'ha trobat una mica malament aquesta setmana i torna a treure el tema de l'eutanàsia posant a prova els nervis de la Teresa. Ella acaba entenent la seva preocupació però l'Alfons va més enllà i compra unes pastilles per dormir que amaga a tothom.

La Paquita passa una setmana força angoixada. Vol creure en la Marta i en la seva decisió de no prendre més pastilles però té molta por i no deixa de desconfiar. Els enfrontaments són constants entre mare i filla.

La conversa inacabada de la setmana:
A la casa de la Garriga, el Narcís i la Neus són al llit després de fer l'amor. Entre moltes altres coses, el Narcís diu:
"Si visquéssim junts no hauríem d'anar d'una casa a l'altra".
Una "veu en off", donat que la Neus no veu cap problema en la proposta, hauria hagut de contestar:
"Tens raó, vosaltres no us mouríeu. Haurien de ser els vostres pares qui s'haurien de desplaçar a casa vostra, per torns, per tal de tutoritzar-vos".
Algú haurà d'acabar fent, realment, de "veu en off", no?

Casablanca