.. Des que el grup de teatre ha sabut la data en què s'ha de representar el musical que tot són problemes. Els falta una vocalista per a fer el paper principal i la Lola i la Isabeleta no paren de discutir.
Fan un casting per veure si aconsegueixen trobar algú però el resultat és més que penós.

La Lola acaba despatxant la Isabeleta de la parada després d'haver sentit unes afirmacions molt poc afortunades de la "congregacionista".
I això ho empitjora tot perquè tant la Isabeleta com el Rafa es neguen a intervenir en el musical si la Lola també hi actua.
El Peris, que n'està fins als dallonses de tot plegat, els diu que perfecte, que parlarà amb la Cecília per a desfer el grup i així s'acabaran tots els maldecaps.

Mentre això passa, el Gus descobreix una veu increïble en la K. Ja veurem si aconsegueix que la noia accepti el paper en un musical "tan carrincló" (sic) com "El Cor de la Ciutat" (títol que s'ha tret de la màniga el Marcel des de Granada).

Darrerament la K i el Gus han intimat força a base d'explicar-se i ensenyar-se "les intimitats": l'operació de cama (gore total) i les fotos de les caques (escatologisme en estat pur).
El que els uneix potser no és tant la "raresa" dels seus "hobbies" com la comprensió, "simpatia" i enteniment vers les afeccions de l'altre.

El Gus, però, continua coladet per la Núria i pendent de tot el que l'afecta.
S'adona que la noia no s'ha apuntat a l'excursió de final de curs a Cuba i quan s'assabenta de que el problema són els diners, li falten cames per a oferir el preu del viatge a la Núria, sense interessos i per un període de temps indefinit.
La Núria no accepta 1000 €uros però sí 600 i el Gus se'n va més feliç que un anís amb 600 €uros menys.
Però li dura poc la felicitat perquè veu que la Núria, tot i tenir els diners, no s'ha apuntat a l'excursió i quan li demana el perquè, la resposta d'ella és més que un gerro d'aigua freda: la Núria ha fet servir els diners que li ha deixat el Gus per a eixugar el deute que tenia amb el banc.
Al Gus li sap molt de greu, però molt eh?, que no hagi estat sincera amb ell i li hagi fotut el pèl i els "quartos" (mai millor dit). Si tenia problemes amb el banc li hauria d'haver dit i ell li hauria deixat els diners per a solucionar-ho.

El Paco també té problemes monetaris i, a sobre, va perdre el collaret de la Lourdes en la partida de pòquer amb el Belga. Intenta recuperar-lo negociant-ne la compra però el Belga és molt juganer i no el vol vendre de cap de les maneres. Ell ha guanyat el collaret jugant al pòquer i no el perdrà sinó és de la mateixa manera.
El Paco s'hi avé, tampoc pot triar, i és llavors quan el Belga posa la condició de que la partida ha de ser entre ell i la Lourdes (que assegura no saber jugar al pòquer) que és qui el vol recuperar per qüestions familiars.

Entre el Paco i la Paquita intenten preparar a la Lourdes per a una partida ben difícil. La Lourdes, molt posada en el seu paper de "no sé jugar a pòquer", fa i diu mil i una tonteries sobre el joc. Tonteries que mai ha fet ni dit ningú mentre l'està aprenent, us ho dic amb coneixement de causa ;-)

El Paco, entre partides d'entrenament a la Lourdes, malabarismes per a esquivar el Nelson a qui deu diners i aixecades de camisa al seu fill per aconseguir quatre duros, encara té temps per seduir la Cecília amb un bon dinar, endur-se-la al llit, aconseguir que el Fede els trobi en plena "sessió gimnàstica" i es cabregi com una mona i, el que és més important, té temps de declarar-se a la Cecília com un veritable "gentleman" i demanar-la en matrimoni.
L'energia d'aquest home és esgotadora!

Ben al contrari de l'energia que gasta el Ramon a qui sembla que el nou "look" de la Judit li ha despertat la líbido.
Després de dir-li a la Mari que deixi d'inflar el cap de "l'excongregacionista" que sembla més una... (no afegeix cap qualificatiu) que una altra cosa, va i es declara a l'interessada amb una passió, una convicció i unes ganes que farien enverdir de gelosia un mussol.
La Judit, "newlook" total, li diu que "quan aprengui a fer petons, que la truqui".

Sense petons però amb una abraçada celebren el Max i el Joel la seva victòria en la cursa de cotxes teledirigits. Han recuperat l'amistat i poden parlar obertament de les seves sensacions i inquietuds.

Els qui també parlen sense discutir són els Fabra que aconsegueixen una vetllada familiar sense retrets ni prejudicis.
I tot gràcies a un escrit que el Fabra fa al diari denunciant la injustícia laboral de les persones més grans de cinquanta anys.

Ara que, per a injustícia, la que sembla que es desprèn de la sentència del judici de l'Isaac. No l'hem sentida però quan la Montse va a buscar la seva família a la representació teatral que fan a l'escola de l'Isaac, els diu "L'hem perdut, ja us ho explicaré a casa".
O es refereix al judici o a l'Isaac perquè no puc creure que en aquells moments estigui parlant de "l'oremus"
Dilluns ens ho acabaran d'aclarir.

Les parelles que es casen l'11 de juliol han perdut La Fusteria com a lloc per a fer el convit perquè com el que el Fede no vol quedar malament amb ningú, queda malament amb les dues i llestos.
Feina tidran a trobar un altre lloc però poden estar contentes les dues parelletes perquè el que sí tenen són llençols per a donar i vendre. Menjar... potser no menjaran però el llit fet sí que el tindran.

I la Lola no para de queixar-se de que a ella el Nelson sí que "li ha fet el llit". Que a Cuba només estava per ella i aquí està per a totes menys per a ella. La gelosia se la menja i acaba acomiadant la Isabeleta de la parada.
Com més vol controlar el Nelson més se li descontrola ell. Això no pot acabar bé.

Acabar no sé com acabarà però, de moment, la relació del Jordi amb la Mati "progressa adequadament".
Ara ja sabem que la Mati te tres fills i un pare malalt al seu càrrec i que és vídua de fa 7 anys. Sembla ser que tenien un taller que va fer fallida i el seu home, llavors, va morir d'un infart. Des d'aquell moment que s'ha escarrassat per tirar endavant la seva família sense permetre's cap tipus de respir.
El Jordi és la primera persona amb qui fa una sortida per plaer que només ha consistit en anar a una matinal de cinema i en un dinar.
El Jordi sembla colpit per aquestes revelacions però no pot deixar de fer una mica de "seductor". La Mati, de moment, li veu el joc i no es deixa entabanar.

Casablanca