|
|
Archivo de la Guerra Civil: Unidad Archivística y devolución de documentos a sus legítimos dueños
|
En estos momentos
en Salamanca estamos viviendo un clima de enfrentamiento con Cataluña. |
Deu municipis valencians se sumen a les reivindicacions de la Comissió de la Dignitat
|
Els ajuntaments de Cinctorres (els Ports), Figueroles i Llucena (l'Alcalatén), Oliva i Benirredrà (la Safor), i Càlig i Castell de Cabres (Baix Maestrat) han aprovat una moció que demana la devolució dels documents municipals que hi ha al Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca. Aquests arxius foren expoliats per les tropes franquistes una vegada es va acabar la guerra civil espanyola, l'any 1939. A aquesta opció cal afegir que la comissió de cultura dels ajuntaments de Vinaròs i de Morella ha demanat que el ple municipal inste tant al govern autonòmic com al govern espanyol perquè la documentació que pertany a la vila torne. Ontinyent ja ho havia demanat l’any passat. La Comissió
de la Dignitat, que recordem-ho, treballa perquè
els arxius que van ser arrabassats pel règim franquista arreu del
país siguen retornats als seus legítims propietaris, ja té un secretariat
al País Valencià. Es va
presentar el mes de novembre passat a la Universitat
de València. Recordem que la setmana passada un grup d'historiadors
va viatjar a Salamanca per exposar la reivindicació catalana. |
Nova missió catalana a Salamanca
|
Un grup d'historiadors del país es desplaça avui a Salamanca per reclamar el retorn dels arxius que romanen d'ençà de l'acabament de la guerra civil espanyola en aquesta vila castellana. La formació política Izquierda Castellana, en col·laboració amb la Comissió de la Dignitat, ha organitzat un acte informatiu avui, a dos quarts de set del vespre, a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Salamanca (US), amb el títol 'Els papers catalans a Salamanca. El punt de vista català'. La representació catalana l'encapçalen el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé, el catedràtic d'història de la Universitat Autònoma de Barcelona, Borja de Riquer, la senadora socialista Montserrat Duch, i el professor d'història de la US José Luís de las Heras. També hi seran presents els representants de la Comissió de la Dignitat Antoni Strubell, Julià Garcia i Montserrat Milián. A la web d'Izquierda Castellana hi ha un article que qüestiona els continguts de l'arxiu amb motiu de la inauguració de l'exposició 'Propaganda en guerra', el mes de novembre passat, després d'alguns ajornaments. Aquesta és la
tercera missió catalana a Salamanca: l'octubre de 2002, més de cent
persones van protestar a Salamanca contra la intransigència del
Ministeri de Cultura espanyol; unes setmanes després, un grup d'intel·lectuals
va fer un acte de protesta durant la inauguració de l'esmentada
exposició. |
La Comissió per la Dignitat denuncia a Salamanca l'exposició sobre els papers robats pel franquisme
|
Per segona vegada en un mes, la Comissió per la Dignitat viatja avui
(12/11/2002) a Salamanca per denunciar l'ofensa que constitueix l'exposició
'Propaganda en guerra', que avui s'inaugura.
Dins els actes programats per 'Salamanca 2002, Ciudad Europea de la Cultura', l'exposició mostra una part dels papers sostrets per les tropes franquistes durant la Guerra Civil d'arxius públics i privats de Catalunya i que, en molts casos, van servir per capturar, jutjar i afusellar molts ciutadans. La Comissió denuncia el cas omís que han fet els responsables de l'exposició a la seva demanda d'anul·lar-la, recolzada per més d'un miler de catedràtics, intel·lectuals i personalitats rellevants de tot el món. A dos quarts d'onze del matí, durant la inauguració de l'exposició a la premsa i davant del Palau de Congressos salmantí, la Comissió desplegarà una pancarta de sis metres amb la frase '¿El botín de guerra es cultura?' i es repartiran fulls informatius. Durant el dia, es faran trobades amb salmantins favorables al retorn dels papers, com el periodista represaliat Aníbal Lozano i la regidora Teresa Carvajal. La Comissió ha anunciat que aixecarà acta notarial per a identificar els materials robats que formin part de l'exposició i exercir les accions legals oportunes. 
|
Cinc municipis del Maresme tenen documentació a l'arxiu de Salamanca
|
La informació trobada per la Comissió de la Dignitat pertany a
Alella, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Calella i Tordera.
La Comissió de la Dignitat, que reclama el retorn dels papers de Salamanca, ha donat a conèixer que cinc ajuntaments del Maresme tenen documentació confiscada a l'Archivo General de la Guerra Civil Española. Les poblacions són Alella, Vilassar de Mar, Premià de Mar, Calella i Tordera i, segons l'historiador i advocat Josep Cruanyes, el material confiscat correspondria a documents municipals des del gener fins al maig del 1939. Els alcaldes dels cinc municipis van avançar que si es demostra que hi ha aquesta documentació a Salamanca no dubtaran a fer la reclamació oficial per demanar el retorn dels papers. En les mocions que s'han aprovat fins ara per demanar el retorn dels papers, els grups municipals del PP s'han abstingut. Arran de la campanya que organitza la Comissió de la Dignitat per exigir la devolució dels papers de Salamanca, aquest organisme ha donat a conèixer alguns ajuntaments amb documentació segrestada. Tot i que només hi consten aquests cinc municipis maresmencs, no vol dir que se'n puguin trobar d'altres, segons l'investigador històric i advocat Josep Cruanyes. La informació que es troba a Salamanca forma part de les saques que la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos va anar agafant d'ajuntaments, sindicats, organismes i associacions a partir de l'abril del 1938, quan l'exèrcit franquista comença l'ocupació de Catalunya. Els documents maresmencs que es troben a Salamanca abracen el període des del gener fins al maig del 1939 segons Cruanyes, i van ser obtinguts per mitjà de les peticions que la Delegación del Estado feia directament als ajuntaments amb l'objectiu de crear una base de dades que era objecte de consulta a l'hora de designar càrrecs o investigar el passat dels ciutadans. En total, els papers de Salamanca contenen tres milions de fitxes de persones d'arreu de l'Estat. «Els documents que es troben a Salamanca es poden considerar més fitxes policials que no pas un arxiu de la Guerra Civil», explica Cruanyes, autor del llibre Els papers de Salamanca. L'espoliació del patrimoni documental de Catalunya (1938-1939), que sortirà a principi de l'any que ve, després d'un treball de dos anys. A mesura que anava avançant la conquesta del territori republicà, la Delegación del Estado recopilava la informació. La feina de saqueig dels documents es va concentrar en els registres de Barcelona un cop van entrar a la ciutat, mentre que a la resta de municipis, com els del Maresme, es va tractar d'una mera petició burocràtica i els membres de la Delegación del Estado no hi van pas entrar. Aquest organisme va treballar fins al 1977, després va passar a anomenar-se Servicios Documentales. Més tard l'objectiu va ser crear l'arxiu de la Guerra Civil, tasca impossible ja que molt material d'aquest període es troba dispersat en altres arxius com, per exemple, el militar, el de justícia o el Archivo Histórico Nacional, a Madrid. Vilassar de Mar |
Barcelona crida 'Volem els papers'
|
La crida de la Comissió de la Dignitat a reivindicar el retorn
dels 'papers de Salamanca' a Catalunya
va ser secundada ahir a Barcelona per milers de participants. El primer acte va ser davant la Delegació del govern espanyol, on es va llegir una carta adreçada a José M. Aznar. Després, els assistents van retrobar-se a la plaça del Rei, on es va fer un acte cutural i reivindicatiu, amb la participació d'en Raimon, Teresa Pàmies, David Jou i el coordinador de la Comissió, Toni Strubell. L'acció, coincident amb l'aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat republicana, Lluís Companys, es feia l'endemà del viatge d'una delegació de representants de la societat catalana a Salamanca. El viatge, organitzat per la Comissió per la Dignitat, i compartit per membres de tots els partits polítics catalans, llevat del PP, havia servit per fer conèixer a la ciutat castellana la reivindicació històrica del poble català. VilaWeb ha seguit de prop tots aquests fets i n'ha preparat dues pàgines especials, 'El viatge pels papers' i 'Volem els papers', amb imatges. La reacció del govern espanyol a aquestes accions ha estat taxativa. El vice-president espanyol Mariano Rajoy va declarar ahir que la qüestió era tancada i que els papers de cap manera no sortirien de Salamanca. |
AJUDEU-NOS
A DENUNCIAR EL CAS DELS
«PAPERS
DE SALAMANCA»
DAVANT DE TOT EL MÓN
A hores d'ara són prop
de 400 persones significades
-moltes d'elles catedràtics dels cinc continents, però també
ex caps d'estat, artistes, polítics, premis Nobel-
que han firmat la Declaració
de la Comissió de la Dignitat,
donant el seu suport a la nostra lluita pel retorn dels Papers de Salamanca.
Demanen amb nosaltres que l'Estat espanyol
ens torni els documents robats als catalans els anys 1938 i 1939.
Volem publicar tota la llista dels coneguts signataris a la premsa diària,
en forma d'anuncis de tota una pàgina
a l'Avui, El Punt, El Periódico, El Pais i La Vanguardia,
diaris que han seguit amb més atenció aquest cas i la nostra lluita.
Però això val molts i molts diners.
Demanem el vostre ajut per a aconseguir aquesta fita.
Ajudeu-nos amb les vostres aportacions
al nostre compte de la Caixa: 2100 3936 35 0100089647
COMISSIÓ DE LA DIGNITAT
Apartat 9034
08080 Barcelona
telèfon: 667976517
dignitat@partal.com
