La Creu Roja proposarà avui a l'Ajuntament de Barcelona, la Delegació del govern central i la Generalitat un pla d'emergència per reallotjar els 300 immigrats no comunitaris que viuen a les casernes de Sant Andreu quan la jutge ordeni el desallotjament de les antigues instal·lacions militars.

La proposta que la Creu Roja farà a les tres administracions implicades és que habilitin locals per albergar en grups petits els ciutadans no comunitaris que ara hi ha a les casernes. Josep Marquès, president de la Creu Roja, va dir ahir durant una conferència de premsa que és preferible preparar diversos espais amb capacitat per entre 10 i 30 persones. Es va manifestar en contra de condicionar un únic local per evitar crear "una situació expectant que perjudicaria el pla d'actuació individualitzat en què estem treballant". També va descartar que els locals fossin de titularitat de la Creu Roja.

Un pla individualitzat
Aquest pla individualitzat ha permès, segons dades de la mateixa Creu Roja, "donar d'alta" 70 dels 370 immigrants que ha tractat l'entitat. Aquestes 70 persones han abandonat les casernes i s'han instal·lat o bé en pisos compartits o en pensions. Marquès va explicar que el pla, a més d'allotjament, facilita altres eines que ajuden a la integració. Els treballadors i voluntaris de la Creu Roja han fet 700 entrevistes amb els 370 immigrants i els han ofert assessorament jurídic i lingüístic, a més de posar-los en contacte amb associacions de compatriotes. Per aprendre català els envien a la Generalitat i, en canvi, el castellà l'ensenya directament la Creu Roja.

Per la seva banda, el portaveu de l'assemblea dels habitants de les casernes, Yerko Toro, ha criticat reiteradament aquest pla, que "només ofereix el pagament d'una pensió durant un mes".

Segons la Creu Roja, a més dels 300 immigrants irregulars, a les casernes hi ha un nombre indeterminat de ciutadans comunitaris i d'espanyols que la institució no ha tractat perquè no és de la seva competència. Pel que fa al grup de 370 que ha tractat l'entitat, nou de cada deu són homes i amb una mitjana d'edat de 30 anys. N'hi ha uns 70 de Ghana, uns 70 més del Marroc, un 15% de l'Europa de l'Est i especialment de Bulgària, un 10% d'algerians i un altre 10% de bosnians. La resta, fins a completar els 370, són de 20 nacionalitats diferents.

Mentre els immigrants continuïn a les casernes en espera de la sentència judicial, la Creu Roja es proposa millorar les seves condicions de vida amb el repartiment de kits individuals de higiene personal i d'alimentació, i es planteja també portar-los aigua potable amb cisternes.

ONGs en contra
Per altra banda, ahir es va saber que diverses organitzacions i ONGs, entre d'altres Sodepau, Arquitectes sense Fronteres, CGT i Papers per a Tots, han convocat una concentració per al 7 d'agost a la plaça de Sant Jaume en demanda d'una "solució digna" per als habitants de les casernes i en protesta per la "persecució policial que pateixen". En un comunicat conjunt, les organitzacions asseguren que el conflicte "no se solucionarà amb una sentència judicial ni amb el desallotjament policial", i asseguren que les administracions "han incrementat la persecució policial als immigrants fent una mena de desallotjament encobert".