Al voltant de 120 immigrants extracomunitaris han sortit de les casernes de Sant Andreu des que la primavera passada la Generalitat va encarregar a la Creu Roja un dispositiu destinat a proporcionar allotjament i prestacions bàsiques als ocupants de l'antic recinte militar. Els reallotjats es reparteixen entre pisos de familiars o de coneguts i vivendes finançades pel Govern català. Només hi ha sis persones que estan allotjades en pensions.

L'assistència de la Creu Roja se centra en els immigrants que estan en situació legal irregular, sense permís de residència. Segons l'organització, l'atenció es porta a terme "de manera individualitzada, estudiant cas per cas, mitjançant entrevistes". Els immigrants han d'acceptar determinades condicions, que inclouen l'assistència a diferents cursos de "capacitació professional i reinserció social".

La nacionalitat majoritària entre els reallotjats és la marroquina, un 21,3%; la segueixen Ghana, 19,8%, i Bulgària, 13,7%. La resta són de 21 països diferents. Ahir, prop de 20 voluntaris de Creu Roja van repartir durant tot el matí bosses amb menjar i productes de neteja personal i domèstica. Els ocupants van acollir l'entrega amb satisfacció. En ocasions, es van formar cues de més de 30 persones.

Tot i el dispositiu municipal de neteja i desinfecció, que va començar a funcionar el dia 10 de juliol passat, la brutícia s'ha tornat a instal.lar a les casernes. La pudor d'orins i les muntanyes de bosses d'escombraries són presents a gairebé totes les estances.

AJUDA POLÈMICA
El pla d'atenció individualitzada de la Creu Roja, en qualsevol cas, no està exempt de polèmica. Tant l'Assemblea d'Habitants de les Casernes de Sant Andreu com Papers per a Tots han criticat en nombroses ocasions el dispositiu. En primer lloc, consideren que el cens portat a terme per l'organització humanitària no s'ajusta a la realitat. Segons Creu Roja, l'antic recinte militar està ocupat per unes 300 persones. Per l'Assemblea, són entre 500 i 600.

A més, consideren insuficient el reallotjament individualitzat. "Només ofereix el pagament d'una pensió durant un mes i no dóna solució als problemes reals dels immigrants. Molts han tornat a les casernes després de finalitzar el temps del lloguer", va declarar Norma Falconi, de Papers per a Tots

EXPULSIÓ DEL PORTAVEU
La Subdelegació del Govern va notificar ahir a Yerko Toro, portaveu de l'Assemblea d'Habitants, la seva expulsió d'Espanya. Toro va ser detingut el 7 d'agost passat perquè no tenia permís de residència, després d'una manifestació dels ocupants a la plaça de Sant Jaume. "El poden expulsar en qualsevol moment", va declarar Arlette Pallés, advocada del portaveu dels sense papers, que va afegir que avui recorrerà contra la decisió.

Segons Pallés, poques hores abans de la notificació el Defensor del Poble va remetre a la subdelegació un escrit, que no té caràcter vinculant, en què aconsellava que es paralitzés el procediment d'expulsió "a fi de revisar el principi de proporcionalitat". "No n'han volgut fer cap cas", va sostenir Pallés.

Mentrestant, l'ambient entre els ocupants de les casernes és de marcat nerviosisme. Continuen els treballs de demolició de les estances deshabitades, i, segons ells, durant tot el mes d'agost s'ha intensificat la presència policial. "Vénen fins a cinc vegades per dia per demanar-nos els papers", va declarar Hassane Ouaryachi, ciutadà marroquí que compta amb permís de residència. "Són més policies i estan molt més organitzats que abans. Tapen totes les sortides de les casernes, fins i tot flanquegen les portes d'entrada del metro de Torras i Bages", va afegir Ouaryachi.

Segons Norma Falconi, de Papers per a Tots, "la Policia Nacional deté cada dia entre 5 i 10 habitants de les casernes".