Per no ser identificat per la seva família, demana que li diguem Petit Suisse per allò que gran part dels seus 43 anys d'existència els va passar a Suïssa. Fa uns cinc anys va tornar a Barcelona per la trucada d'un amic que li va prometre feina. Quan va arribar, no només el seu amic havia desaparegut (no n'ha sabut mai més res), sinó que a més li van robar tot l'equipatge i els diners. Des d'aleshores és una de les moltes persones que es busquen la vida pels contenidors de la ciutat.

"Barcelona és molt maca, però s'ha de saber que també hi ha molta gent que pateix per sobreviure", explica. Al seu costat hi té un llibre amb un títol, El viaje de los malditos, que es podria aplicar a la seva vida i a la de qualsevol indigent que intenta tirar endavant. Assegura que les diferents administracions es preocupen més pels immigrants "que pels d'aquí" i que només pretén tirar endavant "venent ferralla fins a aconseguir una feina".

Mercat a les Glòries

Petit Suisse no confia en els serveis socials: "Si no els caus bé, no t'ajuden en res". Fa quatre mesos, per exemple, que no trepitja un menjador social. "El menjar fa fàstic, per això prefereixo fer- me'l jo i mai me'n falta", assegura, mostrant una cassola plena de carn recollida a les escombraries d'un supermercat.

També afirma que per conèixer el nivell de mendicitat a la ciutat només fa falta anar al mercat de les Glòries. La visita serveix per adonar-se de l'altra cara de Barcelona, lluny del turisme i de la pompositat del Fòrum.