S OS Racisme reclama a la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Delegació del govern central a Catalunya que apliquin el pla d'acollida acordat a l'estiu per oferir reallotjament a les persones que ocupen les casernes de Sant Andreu i els retreuen que des que al juliol els van anunciar -junt amb altres ONG- el seu pla d'actuació, la situació continua enquistada.

Per a l'organització no governamental "sembla que les administracions hagin oblidat el problema", de manera que un cop dictada judicialment l'ordre de desallotjament, "el pla d'acollida no avança i només s'enderroquen edificis", segons la seva portaveu, Begonya Sánchez.

L'ordre de desallotjament es va conèixer el passat 17 d'octubre i la sentència instava els ocupants a deixar lliures les instal·lacions, sota l'advertència que en cas contari serien desallotjats per la força. Des de l'Ajuntament, el regidor de la Presidència, José Cuervo, va demanar la col·laboració dels ocupants perquè abandonessin les dependències "de manera pacífica", però tot i que el nombre d'ocupants s'ha reduït i es situa ara entre 100 i 150 persones, els moviments són oscil·lants i el fred n'ha fet tornar.

L'organització Metges del Món, que setmanalment es desplaça a iniciativa pròpia a les casernes per fer suport sanitari als ocupants, sosté que el pla d'acollida oficial a través de la Creu Roja no és efectiu. "S'ofereix allotjament per un mes i mig, però després moltes persones tornen a quedar al carrer o fins i tot tornen a les casernes, encara que el progressiu enderroc d'edificis fa que cada cop n'hi càpiguen menys", diu el seu coordinador, Andreu Camps.

Des de SOS Racisme i altres organitzacions temen la "falta de solucions reals" als ocupants de les casernes en un moment en què alguns col·lectius tornen a moure noves mobilitzacions en favor seu, "quan la solidaritat i la comprensió al barri ha disminuït i pot causar noves queixes veïnals", segons Begonya Sánchez.

SOS Racisme sosté que el cas de les casernes "cal estudiar solucions individualitzades sota uns criteris clars desvinculats de la situació administrativa de les persones afectades" i reitera que "la responsabilitat" de la resolució de la situació dels seus habitants és "només de les administracions i no de les organitzacions assistencials a qui es delega".

Fonts pròximes a la comissió mixta entre les tres administracions que segueix el cas de les casernes asseguren que el pla d'acollida a les persones en situació més vulnerable a través de la Creu Roja s'està portant a terme i garanteixen que, quan sigui el cas, hi haurà un desallotjament pacífic. Els ocupants, però, van denunciar que ahir va ser detingut un dels seus portaveus, el marroquí Maha Oulquaid, a pesar que tenia un visat de la UE.

La Creu Roja que, a través d'un conveni firmat amb el departament de Benestar i Família, és la responsable d'informar, orientar i establir un pla de treball amb el màxim d'ocupants de les casernes sense papers i en situació de vulnerabilitat contínua contactant amb noves persones. Fins al 30 d'octubre havia atès 578 persones no comunitàries -el 89% homes i l'11% dones, d'una mitjana de 30 anys-, 231 de les quals han estat reallotjades fora de les casernes. Els immigrants predominants són els procedents de Ghana (18%), Marroc (17%), Geòrgia (10,5%) i Bulgària (9,5%).

Des de SOS Racisme s'insisteix que la problemàtica de les casernes "és la punta de l'iceberg de l'exclusió social a què en diferents graus es veuen abocades les persones immigrades per la llei d'estrangeria". Segons l'ONG, aquesta legislació i les polítiques migratòries del govern central -a través de la "pèssima" gestió del contingent de contractactió- "han provocat la major xifra històrica de persones en situació irregular i fomentar l'exclusió social, l'explotació laboral i el racisme".