Torno a escriure un comentari en la linea d'un txt que vaig penjar a indy aquest estiu, quan la situació a les casernes era desesperada. Ara també ho es, i ara també torno a sentir el mateix.

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/50292

"El mateix" es aquesta sensació de distància entre les intencions i les possibilitats reals, de part dels habitants "legals" d'aquesta ciutat. A les casernes s'está donant una situació extremadament greu de violació de tota mena de drets, humans, individuals, ciutadans, lo que sigui: una violencia institucional de les més evidents a que hagi assistit. Enderrocaments, desallotjaments, detencions indiscriminades i deportacions. A 6 parades de plaça catalunya.

I es més: es verifica precisament en un moment, a finals de 2003, en que hi ha una gran sensibilització ciutadana (o popular? ;)) sobre els problemes relacionats amb la vivenda i amb la especulació inmobiliaria; degut segurament als nivells exageradament dramàtics que ha tocat el problema en si, però també amb la iminencia del forum 2004, que ens representa a molts un simbol de "quina ciutat" volen construir sobre les runes del raval i del poblenou.

Ara, dintre de tot aixó, de les grans movilitzacions per aturar els desallotjaments, per documentar la destrucció de barris i edificis, i per donar veu a la rabia dels veins i de les veines reallotjats sense una indemnització adecuada, es dona un fet al qual la participació es nula; no diría escasa, diría nula, en el sentit que - sense ni mullar-se les mans - pocs segurates van conseguir trencar tot intent de solidaritat que havia començat a neixer.

La sensació que em provoca aixó es que "es dificil" arribar als quartels de sant andreu. No (obviament) per la seva distancia geografica, sinó cultural; a lo millor passejar pels quartels de torres i bages ens sembla més perillòs que anar a una mani, o al desallotjament d'una casa okupa. O pot ser no té a veure amb la perillositat, pot ser genera incomoditat entrar a un lloc on tots son extranjers, a lo millor ni parlen castellà.

Bueno, aixó només es una crida a trencar els murs dels guettos, i a atrevir-se. Hi ha gent "com nosaltres", dels que mirem internet, que ha estat vivint a torres i bages, amb papers i amb conciència política, i que ha estat intentant moure lo que fos perque no enderroquessin o perque es troves una solució digna. I també hi ha gent que ha estat fent lo que ha pogut per generar una mica de resposta popular (o ciutadana? ;)) als abusos i a les violències que s'estan cometint al costat de casa (els cuartels estan just surtint de la parada del metro).

Només per tornar una mica de profonditat a la paraula "solidaritat", en temps de multiculturalisme oficial.

Quan enderroquin la Mina, ens mourem? o ens farà por entrar-hi, al haver-hi tant de gitans?