|
Que
a l'any del Fòrum de les Cultures una petita i endèmica cultura
mil·lenària vulgui dir la seva des de la ciutat que organitza el
muntatge, és inesperat per a ells, els costarà imposar-se i diluïr-ho
malgrat tots els seus mitjans i el seu poder, no sabran fer-ho, perquè
no tenen experiències prèvies de com fer-ho.
I els portem avantatge
en això, perquè mai en la seva història Sant Andreu de Palomar
ha estat tant en perill de ser venuda a trossets en perjudi nostre, dels andreuencs,
i per a beneficis inconfessables i no defensables. Malgrat això, hem arribat
al segle XXI (més de mil anys d'Història) amb prou cohessió
com per a que no hagi desaparegut el ritme andreuenc dels nostres avantpassats.
És
a dir, si juguem bé les nostres cartes, utilitzem bé les nostres
eines i aconseguim que molts ho entenguem així i que ho defensem... els
tenim vençuts.
Afortunadament el sentiment andreuenc, de pertànyer
i formar part de Sant Andreu de Palomar, està més viu ara que no
pas uns anys enrere, prou fort com per a plantar cara a les potinades que ens
volen fer ara amb l'excusa del T.G.V., que són terribles, de la dimensió
de la barrera de la Meridiana o de l'esquarterament en dos 'districtes'. Ara ens
juguem molt més que si un carrer està ben asfaltat o no, fins i
tot ens hi juguem bastant més que amb la Rambla.
La magnitud del que
ens ve a sobre és tal, que necessitarem ser tots, o la gran majoria, els
que ens hi afanyem i quant abans millor. Perquè l'endarreriment del 'AVE'
no serà etern i és el màxim de temps que tenim per plantar
cara i evitar que ens desintegrin com a Comunitat.
I això són
faves comptades.
|
|
A
les necessitats no resoltes que tenim com a ciutadans i veïns -- llars d'infants,
pisos tutelats per a la vellesa, ambulatori, escoles, aparcament... pisos assequibles...--
ens hi volen afegir l'augment
que comportarà l'especulació dels pisos, amb milers de nous veïns,
que no portaran les necessitats resoltes sota el braç, sinó que
augmentaran la pressió sobre les que ja tenim. Això per una banda.
Per una altra, al no ser els nostres vells i els nostres joves els que
vagin a ocupar aquests nous habitatges, als nouvinguts els costarà entendre
el ritme andreuenc. I l'acoplament, per no parlar de la integració, serà
complicat i molt probablement distorsionador.
I, per fi, si no som capaços
nosaltres de ser els que 'decidim', ni tant sols els que 'opinem', de com necessitem
i volem que es faci tot això a casa nostra, haurem hipotecat les possibilitats
de poder fer-ho en el futur. Això,
també, són faves comptades.
Per això la línia
que seguirà la WEB STAP en aquest afer serà la de potenciar que
sigui tot Sant Andreu de Palomar com a poble, com a comunitat, qui es senti afectada
per la nova potinada i que això estigui emmarcat en el perill que l'AVE
representa per a nosaltres, en el futur, en la desfeta i desintegració
d'això que centenars de generacions d'andreuencs han, hem, anat conformant
fins ara. |
