Barcelona va bé, encara que no tothom té les mateixes possibilitats de disfrutar-la. Aquesta és la principal conclusió de la memòria anual del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB), l'òrgan consultiu format per representants del món econòmic i social de la ciutat. A l'estudi, corresponent al 2006, es combinen dades positives sobre l'economia, que continua vivint un moment dolç a la capital catalana, amb altres de negatius referents al repartiment de la riquesa.

Al capdavant d'aquests últims se situa l'accés a la vivenda, amb una preocupació destacada en forma de reclamació a les administracions: les persones que més necessiten pisos socials són les que tenen més dificultats per accedir-hi.

La contradicció es fonamenta, segons el CESB, en el fet que les famílies amb menys recursos econòmics "no disposen de capacitat de finançament per comprar vivenda de protecció oficial amb el nivell de preus actual". Un problema a què se suma la impossibilitat de beneficiar-se dels incentius fiscals per la compra d'una casa.

Arran d'aquesta situació, l'estudi demana a les institucions una "reorientació" de les polítiques en aquesta matèria, seguint la línia apuntada pel Llibre Blanc de la Vivenda, que s'ha presentat aquest any. És a dir, reclama apostar molt més per la "rehabilitació del parc de vivendes" i potenciar el "lloguer assequible".

TAXA D'ACTIVITAT FEMENINA
Les conclusions de la memòria, fetes públiques ahir per la presidenta del CESB, Rosa Virós, són un fidel reflex de l'heterogènia composició d'aquest organisme, format per representants sindicals, empresaris i membres de la vida política, cívica i cultural de Barcelona.

Això explica que, per una banda, s'hi destaqui l'evolució "positiva" del mercat laboral d'aquest últim any (amb una taxa d'activitat femenina del 70,1%, per damunt de la mitjana d'Europa) i, al mateix temps, que es recordi la "mala notícia" de l'augment a la ciutat dels accidents laborals.

A l'apartat dedicat a la qualitat de vida passa una cosa semblant i, malgrat els problemes per accedir a la vivenda, el dictamen del CESB constata que les tradicionals desigualtats econòmiques i socials entre els 10 districtes de Barcelona tenen una certa tendència a disminuir i apunten cap a una "convergència".

REPARTIMENT DE LA IMMIGRACIÓ
Els responsables del consell sostenen aquesta controvertida afirmació en variables com l'esperança de vida, la taxa d'atur i el nivell mitjà d'estudis dels seus habitants. El repartiment uniforme per la majoria dels districtes, sense crear guetos, de l'última onada immigratòria és un altre punt que confirmaria aquesta teoria.

Sobre aquest últim tema, el de l'educació, el CESB destaca que aquest últim any Barcelona ha experimentat un creixement de graduats tant als centres públics com als centres concertats. També constata que s'ha reduït el diferencial d'èxit escolar entre la xarxa privada i la pública. Per contra, es manté un "alt percentatge" de fracàs escolar quan s'acaba l'ensenyament secundari obligatori (16 anys). També es destaca com a dada negativa, en referència a les desigualtats, que mentre el percentatge d'alumnes estrangers als centres públics és del 18%, als privats la xifra es manté en un escàs 3,6%.