L'enquesta pregunta als veïns pels principals projectes urbanístics encetats al seu districte. El més conegut és el de la reforma de la Sagrera, a Sant Andreu, que és a més un dels més valorats, amb un 6,8 de nota mitjana. Sense canviar de districte, encara obté millor valoració la transformació de les casernes de Sant Andreu, amb un 7,1.

Si ens guiem per l'enquesta, podem concloure que als veïns de Sant Andreu se'ls ha informat adequadament de les obres que han de suportar, dels motius que les justifiquen i del que s'hi vol aconseguir. I que, havent-lo informat, el veïnat accepta de bon grat tenir el barri obert de cap a cap per uns treballs que han de transformar en profunditat l'entorn de la futura estació del tren d'alta velocitat.

Dels 400 entrevistats al districte, 319, un 79,8%, afirmen conèixer el projecte de reforma urbana que s'hi fa. És el més popular de tots els projectes urbanístics pels quals es pregunta en l'enquesta. I també un dels més ben valorats. La nota mitjana atorgada pels coneixedors del projecte és de 6,8. La futura transformació del solar de les antigues casernes de la Guàrdia Civil no és tan conegut –tot i que un 68,5% de grau de coneixença supera àmpliament el de molts altres projectes–, però obté encara millor nota que la intervenció motivada per l'arribada del TAV: un 7,1. Un notable que no treu, però, que un 55,8% dels entrevistats creguin que encara s'haurien de fer més pisos protegits i dotacionals del 60% previst.

Encara una tercera intervenció, tot i que de menor incidència, amb bona nota a Sant Andreu: un 51,8% sap que l'Ajuntament s'ha quedat l'antiga fàbrica Fabra i Coats per fer-hi equipaments, i ho valora amb un altre notable, un 7,3.

Menys conegudes són altres intervencions pendents, malgrat la dimensió d'algunes. Per exemple, només la meitat dels veïns de Sant Martí (un 49,8%, per ser exactes) ha sentit parlar de la futura reforma de la plaça de les Glòries, que obté un 6,1. I encara menor és el percentatge de veïns d'Horta-Guinardó, un 33,8%, que sap alguna cosa de la creació del futur parc dels Tres Turons. És clar que aquesta intervenció, que ha de fer de la zona el quart gran pulmó verd de la ciutat, encara està a les beceroles i pendent de les negociacions amb els centenars d'afectats. Malgrat l'estat embrionari de la proposta, 66 dels 135 veïns que afirmen saber de què va la puntuen. El 6,4 de mitjana contrasta, però, amb aquesta dada: un 41,5% d'aquests 135 ben informats prefereixen que el parc es faci sense enderrocar els habitatges afectats a la part central, i només un 25,2% es decanta per la preferència municipal: és a dir, per derruir els pisos i resituar els veïns a la perifèria del futur parc. Un 9,6% no vol pisos enlloc del parc.

De tots els ressenyats, però, els projectes pitjor valorats són més cèntrics. Dos són a Ciutat Vella: el d'urbanització del Pou de la Figuera –la zona també coneguda com el forat de la vergonya–, conegut per un esquifit 10,8% i puntuat amb un 5,2, i el pla d'habitatge de la Barceloneta, amb un 17% de grau de coneixement i una nota de 4,8. Suspens, doncs.

Tampoc no arriba a l'aprovat la reforma de la plaça Lesseps, a Gràcia, que com que ja està en marxa i provoca una gran afectació en l'entorn des de fa temps, és òbviament més coneguda (un 67,5% n'està a l'aguait), i encara obté pitjor valoració: un 4,6. També a Gràcia, aprova pels pèls (amb un 5,1) la reurbanització de l'avinguda Hospital Militar, coneguda per només un 34,8% del veïnat.

A Gràcia, l'única iniciativa urbanística ben valorada és la compra de l'Ateneu La Violeta per fer-hi equipaments: el 18,5% que n'ha sentit parlar li posa un 6,7, una dècima més del que obté la reforma de Can Batlló, al districte de Sants-Montjuïc.