La vivenda deixarà de ser considerada a Catalunya com a mer bé econòmic o d'inversió financera per tenir una clara "funció social", després de l'aprovació ahir per part del Govern de la Generalitat del projecte de llei del dret de la vivenda a Catalunya. Aquesta definició és la base de totes les mesures que contempla aquesta nova llei, que substituirà la vigent des de l'any 1991 i que permetrà afrontar problemes com la sobreocupació, els anomenats pisos pastera, mitjançant l'expropiació. L'abandonament continuat d'un immoble comportarà la possibilitat que l'Administració decideixi "el lloguer forçós".

La funció social s'incompleix, segons el projecte, quan els propietaris no atenen el deure de conservació de l'immoble, fins a suposar un risc per a les persones; quan el pis està desocupat de manera "permanent i injustificada"; i en casos de sobreocupació o en vivendes de protecció oficial que es dediquen a altres usos. Aquest text permet afrontar qüestions polèmiques com l'assetjament immobiliari, incrementa els requisits de qualitat de les vivendes, millora les garanties dels usuaris i compradors de pisos, incrementa el control sobre els pisos de protecció oficial i permet crear un parc públic i estable de vivendes socials per facilitar l'accés a aquest dret a molts col.lectius que actualment no poden accedir-hi.

NOU CONSELLER
La presentació pública del projecte va ser el primer acte com a conseller del nou titular de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, que substitueix en el càrrec Salvador Milà. Baltasar va destacar que aquest projecte ha arribat al Govern després de més de vuit mesos de debats amb tots els sectors implicats, que han permès que sigui "un text molt consensuat". El portaveu del Govern, Joaquim Nadal, va destacar que el president Pasqual Maragall havia qualificat el text com la llei Milà, donada l'autoria de la norma.

Fruit d'aquests mesos de debat s'han polit alguns dels punts que van provocar més polèmica dels primers esborranys, com les referències a la possibilitat d'expropiar pisos desocupats per part de l'Administració en casos molt concrets. Baltasar va assegurar ahir que el text aprovat deixa molt clar que només s'utilitzarà aquest mecanisme després d'haver esgotat totes les polítiques de foment, quan s'hagin desatès tots els avisos previs i hi hagi un "risc de ruïna de la vivenda que posi en risc les persones que l'habiten o les de vivendes adjacents".

El projecte preveu que l'Administració podrà "acordar el lloguer forçós de la vivenda, amb declaració prèvia de l'incompliment de la funció social de la propietat" en casos extrems. Baltasar va destacar que en aquestes situacions, l'Administració faria només d'intermediària i les quotes s'ingressarien als propietaris. El termini de lloguer forçós "no podrà ser superior a sis anys", segons el text.

El conseller va assegurar que la llei permetrà frenar els casos d'assetjament immobiliari, obligarà els propietaris a conservar i rehabilitar les vivendes i dota de mecanismes les administracions perquè puguin lluitar contra la sobreocupació o els anomenats pisos pastera, amb l'establiment de noves polítiques de control i inspecció, sancions i altres mesures més extremes, com "l'expropiació temporal de l'usdefruit d'aquestes vivendes per al seu lloguer posterior en condicions adequades". També preveu ajudes als ocupants d'aquests locals perquè visquin en pisos en condicions.

Una altra novetat és l'obligació d'una "ITV dels edificis", com la va definir Baltasar, que no es basi només en criteris d'antiguitat, sinó que tingui en compte l'estat general de l'immoble. "No es tracta d'una mesura coercitiva, sinó de garantir la conservació del parc".

La nova llei aposta per la creació d'un parc específic de vivendes assequibles, i es marca com a objectiu que en el termini de 20 anys, el 15% de totes les vivendes principals existents en municipis de més de 3.000 habitants estiguin destinades a polítiques socials. Baltasar va dir que aquest percentatge és possible i "no ha d'espantar a ningú". Va assegurar que a Barcelona voreja el 10%.

Per millorar el control de les vivendes de protecció oficial, es crea un registre únic de sol.licitants d'àmbit català, en col.laboració amb els municipis, que "serà general per a totes les vivendes de protecció oficial que es construeixin en la totalitat del territori català" i que haurà de dotar de més transparència els processos d'adjudicació, per als quals s'utilitzarà de forma preferent el sistema de sorteig.

Es crearà igualment un registre obligatori dels agents de la transacció inmobiliària, per garantir als consumidors que tracten amb professionals preparats.