Tots els propietaris que tinguin un pis buit permanentment, i que no s'hagin volgut acollir al ventall de mesures que el govern els ofereix per posar-lo en el mercat de lloguer, en podrien perdre l'usdefruit. Així ho estableix el projecte de llei del dret a l'habitatge que el govern va aprovar ahir i que detalla l'expropiació com una eina per incorporar al mercat les vivendes desocupades.

Segons la llei, un habitatge buit és aquell que "roman permanentment desocupat durant un termini superior a dos anys, sense causa justificada. S'entén per causa justificada un trasllat per raons laborals, canvi de domicili per situació de dependència o abandonament d'habitatges en zones rurals en procés de pèrdua de població".

L'expropiació serà l'últim recurs per incentivar l'entrada al mercat de lloguer d'aquests habitatges, i en la majoria de casos només se n'expropiarà l'usdefruit. De fet, només s'executarà l'expropiació definitiva, és a dir, se'n prendrà la propietat, en aquells casos en què les males condicions de l'habitatge suposin un risc per a la seguretat de les persones.

Sancions
Però no només això. Una altra de les mesures que proposa la llei per evitar la desocupació permanent dels habitatges és l'impuls de la penalització fiscal. En concret, la norma diu: "El govern de la Generalitat impulsarà les actuacions necessàries per tal que l'administració de l'Estat elabori i aprovi el reglament que permeti fer efectiva la previsió de la llei 39/88 d'hisendes locals en la seva previsió de l'establiment per part dels ajuntaments d'un possible recàrrec de l'impost sobre béns immobles sobre els habitatges buits o permanentment desocupats en els seus municipis".

Com ja va avançar aquest diari el 9 d'abril, entre les grans novetats d'aquesta llei hi ha el registre d'intermediaris immobiliaris -que obliga tots aquells que vulguin dedicar-se a la compravenda de pisos a complir una normativa- i la creació de registres locals de sol·licitants d'habitatges de protecció oficial (HPO).

La llei del dret a l'habitatge també preveu la reserva de sòl per a la construcció de pisos protegits. A fi de fer efectiu aquest dret, s'ha marcat un objectiu de solidaritat urbana, segons el qual tots els municipis de Catalunya de més de 3.000 habitants hauran d'aconseguir que el 15% dels pisos principals existents siguin de protecció en un període de 20 anys.

A més, s'estableix que els HPO ho seran un màxim de 90 anys i es deixa sense detallar el mínim. D'aquesta manera, es podrà regular a través dels decrets un període inferior al màxim establert, si és que es vol. El mínim, però, sempre quedarà bloquejat pel que marca el pla estatal (30 anys), que és el que proporciona el gruix del finançament.

Operativa a l'octubre
Un cop aprovada pel govern i després de vuit mesos de feina amb tots els sectors implicats, la nova llei inicia el tràmit parlamentari i s'espera finalitzar-lo com a molt tard a l'octubre.

Per altra banda, ahir es va fer pública la reestructuració del departament de Medi Ambient i Habitatge després de la incorporació de Francesc Baltasar com a conseller en substitució de Salvador Milà. Segons el nou organigrama, Ricard Fernández Ontiveros ha estat nomenat secretari general de Medi Ambient i Habitatge i Carme Trilla deixarà la direcció general del departament per ocupar el buit que deixa Fernández Ontiveros al capdavant de la secretaria d'Habitatge.