L'absència d'un mecanisme de control democràtic en el cas d'omissió de les disposicions contingudes en la Carta Magna, ha causat que els nostres successius governs en les seves diferents instàncies –nacional, autonòmic i local- s'hagin oblidat sistemàticament de buscar fórmules que garanteixin l'aplicació d'un article que recull un dret bàsic de tot ciutadà: l'accés a un habitatge digne. Aquest abandó d'obligacions ha causat que:

- S'hagi produït una escalada desorbitada dels preus de l'habitatge enfront dels salaris en tot el territori estatal, entre 1987 i 2005 els preus de l'habitatge s'han incrementat més d'un 250%, mentre que els salaris tot just s'han incrementat per sobre de l'IPC. (1)

- Que l'accés a l'habitatge per part de la població jove s'hagi convertit en alguna cosa pràcticament impossible amb esforços mitjos de compra que involucren en algunes comunitats prop del 90% del salari d'un jove i del 60% en el cas d'una parella jove, el que unit als també altíssims preus del lloguer, es traduïx en una baxísima taxa d'emancipació a nivell estatal del 40% i en uns nivells preocupants d'endeutament familiar per a aquells que si han aconseguit emancipar-se. (2)

- Proliferin els habitatges buits i secundaris que, en la majoria dels casos, són mantinguts així amb fins especulatius: En l'Estat espanyol segons l'últim cens de població i habitatges realitzat en l'any 2001, hi ha 3.091.596 habitatges buits, als quals si s'hi sumen els 3.351.300 habitatges secundaris, trobem un total de 6.442.896 habitatges que o bé no s'usen, o bé s'empren amb una intensitat reduïda. (3)

- S'hagi produït una dràstica reducció de la construcció d'habitatges de protecció pública, precisament en un moment de conjuntura tan difícil respecte a l'accés a l'habitatge: Si en 1980 es van construir 120.000 habitatges de protecció oficial en tot el territori estatal, en l'any 2004, s'han construït tan sol 55.640, el que no arriba a ni tant sols a un 7% del total d'habitatges construïts. L'escassa proporció d'habitatges de protecció oficial respecte a l'habitatge lliure, ha afavorit els focus d'exclusió social en els barris de menor poder adquisitiu. (4)

- S'hagi experimentat que el creixement de l'economia espanyola es recolzi en un recurs de dubtosa sostenibilitat com és la construcció i que s'hagi produït una atracció massiva de la inversió privada amb fins lucratius sobre un bé de primera necessitat com és l'habitatge. L'encariment derivat d'aquest increment de demanda ha provocat que a un ampli sector de la població, se li negui l'accés a aquest bé de primera necessitat i a altre gran sector, li suposi endeutaments per períodes de fins a 35 anys. Com dades significatives, la construcció contribueix en el 2003 amb un 22% a l'augment de la riquesa nacional i la inversió estrangera en immobles espanyols creix cada any, mentre en la resta d'àrees disminuïx, i ja suposa un 40,5% del total de la inversió estrangera directa en el nostre país. (5)

- Hagi descendit la qualitat de vida de la majoria dels ciutadans en la majoria de les capitals i s'hagi permès que els barris cèntrics, amb infinitat d'habitatges buits, no tinguin un adequat relleu generacional que permeti seguir amortitzant instal·lacions i infraestructures. Mentre, l'obsessió per la construcció de nous barris en la perifèria ha provocat el col·lapse de les vies circulatòries i mitjans de transport en els desplaçaments diaris cap als llocs de treball, dificultats de mobilitat que també s'han vist agreujades per la concentració inexplicable de grandioses superfícies comercials en zones d'alt poder adquisitiu.

- S'hagi produït un malbaratament de recursos naturals, com l'aigua o energia i un dany irreparable a espais de gran valor mediambiental, amb la construcció d'habitatges que la seva demanda solament està sustentada per grups d'inversió que tenen com únic objectiu l'especulació i el benefici immediat fora de tota lògica productiva i desenvolupament sostenible.

- Escassedat d'inspecció i regulació d'un sector en el qual han augmentat significativament els abusos i delictes: economia submergida, defectes de construcció, infravivendes, contractes abusius, informació falsejada, societats 'fantasma', etc. Això ha dut a organismes com l'Agència Tributària a prendre mesures per a redoblar el control d'aquest tipus de negocis, però fins a la data, no s'han pres mesures concretes per a protegir als particulars enfront del que és, en la majoria dels casos, el major esforç financer de les seves vides.

Bo i dit tot l'anterior i en nom de tots aquells ciutadans que conformen la PLATAFORMA PER UN HABITATGE DIGNE, VAM REIVINDICAR:

1) L'immediat i dràstic increment de la despesa pública en la construcció d'habitatge protegit, preferiblement de promoció pública i en ajudes directes al lloguer, de manera que es garanteixi l'accés a un habitatge digne a tots aquells ciutadans amb limitacions econòmiques que els impedeixin pagar-se-la sense una pèrdua significativa de la seva qualitat de vida.

2) Un enèrgic augment de la pressió fiscal i de forma exponencial en relació al nombre d'habitatges acumulats i temps de desocupació, per a totes aquelles persones físiques o jurídiques posseïdores d'habitatges secundaris i, sobretot, per als posseïdors d'habitatges buits.

3) La creació, per part de l'administració central, d'informes mensuals rigorosos, amplis i imparcials sobre l'evolució dels preus tant de l'habitatge lliure, com de l'habitatge usat i el sòl. S'ha de garantir també que els mitjans de comunicació públics facin referència expressa a aquestes dades en contrast als emesos per entitats privades. Així mateix, en les taxacions de nous habitatges, s'ha d'informar clarament dels costos derivats del preu del sòl i de la construcció.

4) La inclusió del cost de l'habitatge en règim de compra i lloguer en l'Índex de Preus de Consum, de manera que es tingui una mesura real de la inflació suportada per la ciutadania.

5) La creació d'una agència de control del frau immobiliari que sobre la base d'una Llei Integral de l'Habitatge, prevegi unes garanties mínimes en l'oferta immobiliària, bé sigui en obra nova o en habitatge usat. Aquesta agència també hauria d'hauria de disposar d'un cos d'inspectors eficaç que acabi amb els abusos i el frau immobiliari sobre l'habitatge lliure o en règim de lloguer i, en el cas d'habitatges protegits, que realitzi un control estricte sobre els sobrepreus imposats pel promotor i l'ús que es fa de les mateixes per part dels adjudicataris, de manera que s'eviti costi el que costi que aquests habitatges protegits tornin a engrossir l'oferta a preus de mercat.

6) La prohibició expressa de la subhasta com medi adjudicació de sòl públic i de qualsevol altre mètode que fomenti el creixement artificial dels preus. També, l'establiment de sancions, transcorregut un període màxim, per a aquells sòls de titularitat privada catalogats com urbanitzables que es mantinguin sense edificar dintre dels nuclis urbans.

7) La participació en la gestió del sòl d'òrgans independents amb dret a veto que regulin racionalment les juntes de compensació i que eviti la creació o modificació de plans d'actuació urbanística que vagin en contra de l'interès general dels ciutadans en favor d'uns pocs.

8) La supressió de traves administratives respecte a la autoconstrucció d'habitatges i el foment del cooperativisme com via alternativa per a la construcció d'habitatges.

9) El major control legal sobre impagaments d'arrendataris i l'establiment d'un règim fiscal especial per a arrendataris i arrendadors, que es tradueixi en desgravaments fiscals significatius per a tots aquells que escullin el lloguer com via alternativa a la compra/venda.

10) L'establiment de criteris de sostenibilitat mediambiental i d'objectius socials concrets a l'hora d'elaborar els plans d'habitatge, de manera que l'habitatge de protecció oficial i les polítiques d'ordenació urbana deixin de ser un pegat per als problemes d'accés a l'habitatge, i es converteixin en una eina eficaç per a augmentar la qualitat de vida de tots els ciutadans, ara i en el futur.

11) Prohibició d'ús residencial per a aquelles infravivendes existents en el mercat, en venda o lloguer i la regularització d'aquells ‘lofts’ que compleixin unes condicions mínimes d'habitabilitat, de manera que es permeti la qualificació del seu ús com habitatge.

12) La creació d'un fons de compensació per a rescabalar de manera cautelar als afectats per retards, delictes o abusos immobiliaris, tot esperant que es depurin responsabilitats per via judicial i, si arriba el cas d'insolvència, fallida o desaparició de la societat responsable; l'assumpció final del deute.

13) L'establiment per llei d'un temps de tornada màxima dels prestem hipotecaris de 15 anys i l'obligatorietat d'una assegurança hipotecària que presti cobertura davant situacions d'atur o malaltia greu.

14) La supressió progressiva dels desgravaments fiscals per la compra d'habitatge de manera que s'acabi amb la injustícia social que suposa que persones que no poden accedir a un habitatge, estiguin pagant per via impositiva, l'habitatge d'altres persones.




Fonts:
(1) "Instituto Nacional de Estadística, Ministerio de Trabajo, Ministerio de Fomento, Instituto de Crédito Oficial, Fundación Encuentro"
(2) "Consejo de la Juventud de España, Banco de España"
(3) "Instituto Nacional de Estadística"
(4) "Jornadas sobre cooperativismo y vivienda - CONCOVI" (5) La Caixa.