L'experiència positiva d'alguns ajuntaments de Catalunya que mantenen des de fa anys pisos de lloguer per a joves va animar el Govern a impulsar aquesta experiència a tot el territori català, comptant sempre amb el suport local. És la versió catalana de l'Agència Pública de Lloguer que promou la ministra Maria Antonia Trujillo, i que a Catalunya s'executa a través de Xarxa de Mediació per al Lloguer Social. El seu objectiu és coordinar i potenciar l'oferta existent. Per aconseguir-ho, el decret d'aplicació a Catalunya del pla estatal de vivenda ha establert una sèrie d'ajudes als propietaris que facin servir aquesta xarxa per llogar els seus pisos; als municipis que gestionin borses de vivendes del lloguer; i a determinats llogaters per permetre'ls completar el pagament de la mensualitat i garantir així al propietari que cobrarà cada mes.

L'entitat responsable de gestionar la xarxa per part de la Generalitat és l'empresa pública Adigsa. Els primers convenis amb els ajuntaments es van començar a firmar el mes de juliol passat i des d'aleshores 815 vivendes que estaven desocupades s'han beneficiat de les ajudes públiques i es troben en el mercat. L'objectiu del Govern és fomentar l'ús d'una part important dels milers de pisos buits i desocupats que hi ha a Catalunya, 450.000 segons el padró, i 100.000 reals, segons els càlculs d'Adigsa.

"Es tracta que una part dels ciutadans que ara són una demanda insolvent pels elevats preus del mercat lliure de lloguer, malgrat tenir capacitat per pagar una quota mensual menor, puguin accedir a una vivenda gràcies a les ajudes públiques i amb la confiança que dóna al propietari el compromís de l'Administració que realitza la mediació", explica David Compañón, directiu d'Adigsa.

Els contractes en marxa demostren que la demanda d'aquest tipus de pisos la formen gent jove amb pocs recursos, immigrants que acaben d'arribar i immigrants que han aconseguit una feina més estable i ja no volen viure en pisos compartits, molts separats i també persones grans que han enviudat i que soles no tenen ara capacitat per sufragar el lloguer que pagaven abans amb la seva parella.

Fins a finals del 2004, a Catalunya hi havia només cinc borses municipals de lloguer realment actives. Moltes estaven dedicades gairebé exclusivament als joves, perquè comptaven amb ajudes de l'Administració central i de la Generalitat per a aquests col.lectius. Des de la creació de la Xarxa, 35 entitats locals ja s'han adherit a aquesta organització. Cobreixen la meitat de la població de Catalunya.

Ahir es van firmar els últims nou convenis d'aquesta llista. El conjunt de totes les borses locals gestionen ja més de 2.000 contractes i d'aquests, 815 s'han firmat emparats pel decret de la Generalitat. "No és la panacea per solucionar el problema de la vivenda, però és un instrument més que pot tenir la seva efectivitat", reconeix Compañón.

Per als pioners d'aquest tipus de borses de vivenda, la cobertura d'Adigsa els permet disposar de molts més recursos per oferir més pisos. Jordi Domingo, gerent de Granollers Promocions SA, una empresa mercantil local amb el 100% del capital de l'ajuntament, explica que el cost de manteniment de la borsa local suposava al municipi uns 60.000 euros anuals el 2004. Ara, amb l'ajuda a fons perdut de 450 euros per part de la Generalitat per cada nou contracte de lloguer, més els 200 euros anuals per la gestió, els comptes gairebé els quadraran.

Ventall de llogaters
L'experiència de Granollers serveix com a demostració que a través de la gestió local, amb el suport de la Generalitat, el ventall de llogaters s'ha ampliat i ho ha fet sense problemes. Així, dels 350 pisos de lloguer social que té en marxa l'empresa vallesana, 90 estan ocupats per ciutadans estrangers, i tot això "sense aplicar cap criteri de discriminació positiva a favor dels immigrants. Simplement aquí poden llogar pisos que en el mercat lliure ningú els ofereix", explica Domingo.

Malgrat les ajudes, els lloguers d'aquesta borsa tampoc són regalats: entre 550 i 650 euros mensuals per un pis de 70 a 75 metres quadrats. En tot cas, sempre per sota del mercat.

Terrassa, una altra de les ciutats pioneres en aquesta experiència de les borses de lloguer, gestiona aquest servei a través de l'Associació Provivenda. Va iniciar les seves activitats l'any 1999 només per a joves i ara, amb la inclusió a la Xarxa, ha ampliat la cobertura a tots els ciutadans. Durant aquest any ha portat a terme 200 nous contractes i manté viva una borsa de gairebé mig miler. "El fet que l'Administració es comprometi com a mediadora ha donat molta confiança als petits propietaris, que són la major part dels que aporten pisos, i la millor demostració és que molts repeteixen", assenyala la responsable del pla de vivenda a Terrassa.