Les antigues casernes de l'Artilleria i la Mestrança de Sant Andreu del Palomar, els solars de les famoses casernes de Sant Andreu, tenen un futur prometedor. Ahir, l'arquitecte Manuel Solà-Morales va presentar al Consorci de la Zona Franca -propietària dels terrenys, després de pagar 83 milions d'euros al Ministeri de Defensa- la maqueta de les més d'11 hectàrees que comprèn aquest espai, i on es faran 2.000 habitatges, un 60% dels quals seran protegits, el doble del que s'havia previst inicialment. També hi haurà residències de gent gran i jove, un CAP, un institut, una escola bressol, un parc i un poliesportiu. «El diamant en brut», com el va definir Solà-Morales, podria estar habitat l'any 2010, segons les previsions de l'alcalde Joan Clos.

Els dos solars de les desaparegudes casernes de Sant Andreu seran, l'any 2010, una de les zones de Barcelona amb més equipaments per metre quadrat de la ciutat. El regidor de Sant Andreu, Jordi Hereu, recordava ahir que la sensació que va tenir, a l'hora de confirmar els equipaments que s'hi farien, era com haver rebut tot el que havia demanat als Reis. «Si algú fa una llista del que voldria tenir prop de casa, li surt això», assenyalava orgullós la maqueta. I si es mira el projecte es pot arribar a pensar que el 2010 ningú recordarà que aquests solars van acollir uns 1.000 immigrants en condicions infrahumanes.

La mobilització veïnal perquè s'hi construís habitatge assequible -inclosa una vaga de fam de tres joves- ha calat en la decisió de l'administració, que ha doblat el nombre de pisos previstos fins a 2.000. També ha incrementat el percentatge d'habitatge protegit fins a un 60%.

Espina dorsal
Sobre maqueta, l'estructura d'aquest nou espai urbà té una retirada a una gran espina dorsal, el carrer Torres i Bages, del qual surten tots els edificis. Manuel Solà-Morales, l'arquitecte encarregat de donar forma a aquest gran solar ara abandonat explicava ahir que ha buscat la fórmula ideal per barrejar-hi espai públic i edificacions. Les construccions, que tindran una alçada màxima d'uns tres o quatre pisos -la mitjana dels edificis que hi ha ara al voltant-, tenen mides desiguals perquè faci la sensació que «abracen el verd» que els envolta.

L'arquitecte també ha barrejat usos -entre comerços, equipaments i habitatge, tant protegit com de lliure mercat-, perquè també s'hi barregi la gent. «S'ha acabat el barri especialitzat perquè crea despoblació», va emfasitzar l'alcalde, Joan Clos.

Amb aquest planejament, el carrer Torres i Bages s'obre definitivament de punta a punta fins a enllaçar a Santa Coloma de Gramenet. En aquest carrer, en forma de rambla, s'hi concentrarà l'activitat comercial. A la zona de ponent, s'hi situaran els equipaments: l'institut, l'escola bressol, la residència sociosanitària, el poliesportiu i un centre cívic.

A l'altre costat, un gran parc retallat sobre el carrer Gran de Sant Andreu destacarà per sobre del conjunt i ajudarà a preservar l'arbrat de castanyers que ja hi ha ara i que, de fet, ha condicionat l'estructura del tramat urbà previst.

En total, el comerç ocuparà 11.730 m2 d'aquesta zona, i l'habitatge, 130.603 m2. Hi haurà 2.019 pisos, 415 dels quals ho seran en règim concertat -el protegit que es destina a gent gran i gent jove-, 401 en règim general -de protecció, oberta a tothom-, i 816 de mercat lliure.