Els promotors immobiliaris s'hauran d'estrènyer el cinturó, ja que sembla que els ve una època de vaques magres o, si més no, d'estancament dels preus dels pisos. Després del boom immobiliari que hi ha hagut a l'Estat espanyol entre el 1999 i el 2004, el 2005 és considerat un any de transició que ha d'abocar a un 2006 i exercicis posteriors en què els preus s'estabilitzaran i fins i tot, en zones molt concretes amb excés d'oferta, podrien baixar. Aquesta és la principal conclusió de l'informe immobiliari que ahir van presentar la consultora Forcadell i la Universitat de Barcelona (UB).

"Els meravellosos temps en què els preus de l'habitatge pujaven i pujaven sense parar s'han aturat i ara ve un nou escenari en què el mercat cau, perquè els preus s'estabilitzaran", va explicar amb tota contundència el professor de teoria econòmica de la UB, i autor de l'estudi, Gonzalo Bernardos.

Qui primer notarà aquesta estabilització, i en algun cas descens dels preus, serà l'habitatge de segona mà, perquè "molts dels particulars que venen els seus pisos necessiten diners, volen vendre de pressa i, per aconseguir-ho, no els quedarà més remei que abaixar el preu", diu Bernardos. D'aquesta manera s'explicaria que els preus dels habitatges nous encara pugin aquest 2005 un 15 per cent de mitjana el primer semestre i un 8 per cent -segons les previsions- el segon, ja que "els promotors tenen més paciència i s'esperen més a vendre", conclou el professor de la UB.

Les principals causes
Després que l'any 2004 els preus dels pisos nous pugessin a l'Estat espanyol un 17,4 per cent de mitjana, fins a situar-se a la ciutat de Barcelona en els 4.193 euros per metre quadrat, són diversos els factors que vaticinen la fi del boom immobiliari. Segons l'estudi de Forcadell i la UB, la desacceleració ve motivada per un alentiment de la demanda d'habitatges, especialment d'aquells que s'utilitzaven com a inversió: hi ha una elevada oferta i un estoc d'habitatges sense vendre.

I és que l'any passat es va iniciar la construcció de 761.000 nous habitatges, un rècord històric a Espanya, segons Bernardos. Aquest 2005 se'n començaran 675.000 més, mentre que el 2006 hi haurà un clar descens, ja que totes les previsions apunten que se'n faran menys de 550.000.

L'excés d'oferta i l'elevat preu, afegit a l'augment dels tipus d'interès -"que redueix la capacitat adquisitiva de compra de les famílies"- i l'alentiment de l'economia espanyola, "que sembla que anirà a pitjor i provocarà un augment de l'atur", farà que els possibles compradors tinguin força ofertes i promocions immobiliàries per triar "i, per tant, s'ho pensaran dues vegades abans de comprar i pagar preus que abans pagaven sense mirar".

Davant d'aquesta situació, als promotors immobiliaris no els quedarà més remei que abaixar lleugerament els preus amb l'objectiu d'incrementar el ritme de vendes i no tenir promocions totalment aturades. Aquest descens es podria produir, segons l'estudi dirigit per la Universitat de Barcelona, a ciutats com Barcelona o Madrid, on hi ha molta oferta, els preus són molt elevats i estan envoltades de ciutats molt ben comunicades amb la gran metròpoli i on els habitants tenen una elevada qualitat de vida.

Els models més afectats
L'habitatge de la costa o de segona residència, que tradicionalment ha estat un valor de refugi o d'inversió, també patirà un estancament i fins i tot un descens de preus. Segons l'estudi, els apartaments petits no han de tenir cap problema per vendre's a un preu raonable, però les cases unifamiliars i els habitatges de grans dimensions tindran força dificultats per ser venuts. Els principals compradors d'aquests tipus de pisos continuaran sent, tal com ha succeït els darrers anys, els estrangers que busquen una jubilació de sol i platja. Però, segons Bernardos, "caldrà estar alerta, ja que, tot i que la qualitat de vida de la costa espanyola és molt alta, existeixen altres nacions europees costaneres, com ara Grècia, Croàcia i Bulgària, que ofereixen el mateix producte a un preu molt inferior".