"Tothom ha respost molt bé", deia admirada l'Àngela Gispert, la mestressa de l'empresa Ricson a qui ahir un funcionari judicial, amb el suport de quatre furgons de policies antiavalots, va intentar desnonar per sorpresa. La brama del nou intent de desnonament, ajudada per les noves i les velles tecnologies, va córrer com la pólvora pel barri i poca estona després gent de diverses procedències van acudir a Can Ricart per donar suport als treballadors que pel seu compte ja havien muntat una barricada.

Can Ricart és el complex fabril en actiu més important de Barcelona. Es va construir a mitjans dels segle XIX i durant el segle XX es va reparcel·lar i ara hi treballen 240 persones en una trentena d'empreses que no tenen res d'obsoletes. Però el pla del 22@ pretén quasi aterrar el complex que diversos experts qualifiquen d'un dels més important de Catalunya des del punt de vista arquitectònic. L'espai central de la fàbrica està considerat una de les places més belles de la ciutat.

Per acabar de desarmar el funcionari judicial que havia d'executar l'ordre, l'Àngela, una empresària de 65 anys que té 40 treballadors fixos en una indústria que entre altres foteses fabrica les portes del TGV, va anar a la farmaciola, va agafar l'ampolla de l'esperit de vi, es va ruixar la roba i va amenaçar els qui l'amenaçaven que si travessaven la porta de casa seva es calaria foc.

"És el primer que se'm va acudir i no sé què hauria fet si haguessin entrat. Els meus fills estaven molt esverats. He de dir, però, que el funcionari judicial en tot moment va ser molt correcte. No es pot dir el mateix de l'anterior vegada que ho van intentar". Aquest és el tercer intent de desnonament de Ricson i el segon per a Garallit però n'hi hagut més per a altres empreses i fins ara tots s'han avortat. Per la força: amb barricades, amb mobilitzacions veïnals, amb jornades sobre el patrimoni industrial, amb cartes a Pasqual Maragall....

Treballadors i empresaris coincideixen a demanar un emplaçament alternatiu si han d'abandonar Can Ricart. Però fins ara no s'ha arribat a cap acord perquè el propietari dels terreny, la família Ricart, i l'Ajuntament han fet cadascú la guerra pel seu compte. Fa un mes i escaig es van obrir noves negociacions i semblava que la cosa s'encarrilava i, "mentre es dialogava es paraven els desnonaments", pensava l'Àngela, la dona menuda i lluitadora que després d'enviduar va tirar endavant l'empresa, que l'any passat va facturar 5, 9 milions d'euros.