Les famílies
espanyoles ja gasten més en vivenda que en alimentació. La
principal partida del pressupost --el cistell del mercat--
ha perdut pes, en la mesura que l'encariment dels pisos ha
incrementat l'esforç pressupostari per adquirir-los. Segons
l'últim informe de Caixa Catalunya sobre els hàbits de consum
i l'economia familiar entre el 1990 i el 2000, una família
espanyola destina un 30,2% del seu pressupost a comprar sostre,
enfront del 17,8% que dedica a alimentació.
Aquesta
diferència és una qüestió menor quan s'analitza el pressupost
d'una família amb una renda mitjana.
En aquesta
circumstància, es destina a vivenda el 28,6% dels recursos
disponibles, mentre que l'alimentació s'emporta un 18,1%.
El 1990, una família mitjana dedicava el 21,2% del moneder
a comprar el pis i dirigia cap a l'alimentació un 24,6% dels
ingressos. "Aquesta evolució respon a la dinàmica dels països
que milloren la seva renda. Com més rics són, menys percentatge
del pressupost es destina al cistell del mercat", va comentar
Xavier Segura, director del servei d'estudis de Caixa Catalunya.
CANVI
D'OPCIÓ
La creixent substitució de l'opció de lloguer de la vivenda
per la compra, així com la tendència a desplaçar el caràcter
de bé essencial pel d'un bé superior (o de luxe), ha modificat
notablement el patró de consum de les famílies espanyoles
des del punt de vista del nivell d'ingressos. Així, per a
totes les famílies, la vivenda ja és el grup de despesa més
important en detriment de l'alimentació, que queda desplaçada.
|
|
Entre
els anys 1990 i 2000 l'habitatge va incrementar la seva participació
en la despesa d'una família mitjana en 7,4 punts percentuals,
un augment "molt superior" al registrat pel transport, que
amb un creixement d'1,1 punts va ser la segona categoria de
béns que més va elevar el seu pes dintre del pressupost familiar.
En síntesi,
l'any 2000, les famílies mantenien la seva estructura de consum
concentrada en quatre grups de béns i serveis: alimentació,
vivenda, hoteleria i transport. Tot i això, la distribució
de la despesa per grups de béns no és homogènia per a tots
els nivells de renda, sinó que mostra diferències. L'oci i
el temps lliure guanyen pes com més alta és la renda.
INGRESSOS
I DESPESES
Les famílies amb ingressos més baixos presenten una estructura
més concentrada en béns de tipus inferior, com l'alimentació
i la vivenda. Lògicament, l'augment de la partida destinada
a vivenda "ha sigut molt més intensa en el cas de les famílies
amb ingressos més baixos", amb un avanç de 12,6 punts percentuals,
des del 32,7% del 1990 al 45,3% del 2000. Però, per a elles,
la vivenda tradicionalment ha ocupat la part més important
del pressupost en els últims 20 anys. No obstant, a mesura
que augmenta aquesta partida disminueix la despesa en transport
--tercer epígraf més important del pressupost--, oci, ensenyament
i temps lliure, cosa que no passa entre les famílies amb rendes
més elevades.
|
