habitatge públic
de lloguer
a les casernes
Solbes prima les grans firmes per afavorir l'arrendament de pisos · Rosa Maria Sànchez
El Periódico 16/04/05

• El ministre vol que el pes de l'oferta de lloguer recaigui en els professionals, no en els particulars.
• Les constructores subscriuen acords amb fons d'inversió i de pensions per aixecar vivendes.

El ministre d'Economia, Pedro Solbes, ha flexibilitzat en gran manera el règim fiscal dels fons d'inversió immobiliària i de les societats d'arrendament, convençut que la clau per desenvolupar una verdadera oferta de lloguer la tenen els professionals, no els particulars. Segons les últimes dades de l'INE, del 2001, només l'11% de les vivendes són de lloguer. El 1981, era el 21% i els experts creuen que ara s'està al voltant del 5%. Farien falta 5 milions més de vivendes de lloguer per arribar a la mitjana europea del 30%.

La Societat Pública de Lloguer, del Ministeri de Vivenda, espera oferir 24.000 vivendes de particulars, abans de 10 anys, i remoure l'oferta privada. Però aquesta no és tan àmplia com sembla. Dels 3 milions de vivendes buides detectades per l'INE, es calcula que només una mica més de 500.000 estan disponibles (la resta són segones residències, etcètera). Una proporció molt escassa per a un objectiu de cinc milions. Per això, Economia ha optat per impulsar els fons i les societats d'arrendament. El projecte de llei de reformes tributàries per a l'impuls de la productivitat permetrà a les institucions d'inversió col.lectiva immobiliària promoure directament vivendes de lloguer sense perdre per això el gravamen privilegiat de l'1% en l'impost sobre societats.

A més, les societats d'arrendament (amb una bonificació fiscal del 85%) tindran menys límits. Se suprimeixen les restriccions d'oferir un 30% de les vivendes en règim d'opció de compra i que les vivendes tinguin una antiguitat màxima de tres anys. La superfície màxima es fixa en 135 metres.

INICIATIVES
Aquestes mesures han estat molt ben rebudes pel sector. Encaixen, per exemple, en el model de la constructora Larcovi, que ha creat una societat conjunta amb Azora (amb el nom de Lazora), per invertir 350 milions fins al 2006 en la creació de 10.000 vivendes de lloguer. El projecte serà finançat pels fons de pensions i d'inversió de nou caixes d'estalvis, el BBVA, Fonditel i Banc Sabadell.

"L'oferta de vivendes de lloguer té un límit per a una constructora, ja que s'ha d'immobilitzar fons durant 15 o 20 anys", assenyala el president de Larcovi, Jesús Martín de Prado. Aleshores arriba el moment de buscar el finançament dels fons d'inversió i de pensions, que es poden permetre el llarg termini. Larcovi ja gestiona 1.000 vivendes de protecció de lloguer, amb rendes de 240 a 480 euros.

Altres firmes mitjanes es preparen per fer el salt. És el cas de Bigeco, una promotora madrilenya que gestiona unes 800 vivendes de lloguer (d'uns 245 euros de renda), i que disposa de sòl per oferir 3.700 vivendes abans del 2011, segons el seu director, Juan José Jimeno.

A Catalunya, la constructora Cevasa, que és líder de lloguer de vivendes protegides a Espanya, ha firmat un conveni amb l'Ajuntament de Sabadell i amb Caixa Sabadell per fer-ne 1.009. Les caixes d'estalvis estan apostant pel negoci del lloguer barat. Ja hi han entrat La Caixa (3.000 en nou anys), Caixa Catalunya, Caja Madrid, Bancaixa, la CAM i Caja Burgos.

tornar a la pàgina d'aquesta opinió
l'entrecomillat i la cursiva de la paraula 'barri' són de la WEB STAP
Tornar
AJStA
Assemblea de Joves de St. Andreu
JOC
Joventut Obrera Cristiana
ACO
Acció Catòlica Obrera
MCJ
Moviment Cristià de Joves
A.VV.
Sant Andreu de Palomar
Casernes de Sant Andreu
Fòrum STAP
webstap@sant-andreu.com
ubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAPubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAP