La celebració
de Construmat ha escalfat el debat sobre la carestia de la
vivenda al nostre país, així com un dels aspectes més polèmics
de la qüestió: els seus incentius fiscals. El professor José
García-Montalvo ha calculat que aquesta desgravació acaba
sent una transferència de l'Estat als constructors perquè,
en realitat, eleva el preu de les vivendes un 8,3%. Era una
sospita generalitzada que ell ha aconseguit quantificar i
que el porta a concloure que la despesa fiscal en aquest capítol
--3.076 milions d'euros per al 2005-- és regressiva i que
perjudica les famílies amb menys recursos, que són les que
segons la seva opinió s'haurien de beneficiar d'aquestes ajudes,
i només per al lloguer. El Cercle d'Economia també havia donat
voltes a l'assumpte i va suggerir una modificació de les deduccions,
un canvi que el Govern del PP va posar en marxa encara que
tímidament. La consultora Aguirre Newman va més enllà i proposa
que el suport públic es destini a les promotores perquè els
resulti rendible la VPO.
|
|
No obstant,
quan el Govern ha insinuat la possibilitat de retocar els
incentius, l'opinió pública se li ha tirat a sobre. És a dir,
que malgrat que gairebé tothom és conscient de la ineficàcia
d'aquesta despesa fiscal, existeix una gran resistència a
l'hora de reformar-la. És una desgravació que es va idear
per facilitar l'accés a la vivenda de les famílies i per recolzar
un sector que genera molta ocupació. Està bastant clar que
ja no compleix el primer objectiu; i, pel que fa al segon,
ens podríem preguntar per què no deduir la despesa dels particulars
en l'adquisició del cotxe propi, donat que la indústria automobilística
també és intensiva en mà d'obra.
Els tècnics
que han estudiat aquesta qüestió a fons consideren que si
Espanya està a anys llum de la mitjana europea pel que fa
al mercat de lloguer --que és la pedra angular del problema--
és per l'escassa implicació de les empreses en aquest negoci.
Una opinió que, sens dubte, hauria d'induir a reflexionar
amb els menys prejudicis possibles.
|
