Només una intervenció ferma pot evitar un procés que porta camí de transformar la vivenda no en un dret constitucional
sinó en una cosa similar a un article de luxe.

L'accés a la vivenda a Catalunya ha registrat un empitjorament notable des del 1996 fins avui. Així ho acrediten les dades d'un estudi presentat al Govern pel conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, en què es constata que els catalans destinen el 42% del salari mitjà a l'adquisició de la seva vivenda. Com qualsevol estadística, aquesta reflecteix mitjanes.

En algunes ciutats --Barcelona, sense anar més lluny-- aquest percentatge es dispara fins a suposar fins i tot el 60% de la retribució. La raó és òbvia, l'increment exponencial dels preus ha creat una barrera infranquejable per a la ciutadania. Fruit d'aquesta tendència, aparentment imparable, els marginats cada vegada són més i el que era una preocupació per a les capes més desafavorides de la societat ha acabat convertint-se en un problema que fins i tot arriba a les classes mitjanes.

Excepte honroses excepcions, les polítiques de vivenda desenvolupades fins a la data han tingut sempre un caràcter marcadament assistencial. Només calia comprovar quins eren els barems econòmics d'accés als pisos de protecció oficial. Lògicament, és una actuació dels poders públics ineludible i que s'haurà de mantenir en el futur en la mesura en què la gravetat de l'assumpte no remet.

Però en vista de les dades estadístiques, les noves polítiques de vivenda s'haurien de configurar com l'eix angular de qualsevol actuació governamental. El disseny hauria de destil.lar un esperit ampliat, quasi universal, pel que fa als destinataris. Les administracions haurien, al seu torn, de vèncer els complexos ideològics --excessius-- i actuar en els mercats immobiliaris amb filosofia política.

Només una intervenció ferma pot evitar un procés que porta camí de transformar la vivenda no en un dret constitucional sinó en una cosa similar a un article de luxe. Perquè aquesta situació tan sagnant no prové tant dels alts preus que es paguen com de la diferència creixent entre aquestes quantitats i les rendes d'aquells que pretenen comprar.