habitatge públic
de lloguer
a les casernes
La demanda de vivendes s'acostarÓ a les 400.000 per any fins al 2011 - Max Jiménez Botías
El Periódico 02/03/05

Ľ Un informe de Caixa Catalunya considera que l'excÚs d'oferta aconseguirÓ moderar els preus
Ľ L'estudi destaca que el ritme de creaciˇ de llars es mantindrÓ grÓcies als immigrants
.

Si les condicions econ˛miques no varien excessivament respecte a l'˙ltima dŔcada, la demanda de vivendes fins al 2011 serÓ de 400.000 a l'any a Espanya. Es mantindrÓ, per tant, per sota de la xifra de vivendes acabades el 2004, que van ser mÚs de 700.000, o de les 670.000 del 2003. D'aquesta manera, si l'oferta segueix cobrint de sobres aquesta demanda, Ús previsible que la bombolla immobiliÓria tendeixi a contenir-se per si sola.

"Considerem que es produirÓ una estabilitat en el creixement de les noves famÝlies, si no es produeixen modificacions notables en la immigraciˇ", va comentar Josep Oliver, catedrÓtic d'Economia Aplicada de la Universitat Aut˛noma de Barcelona i director de l'estudi titulat Demografia i habitatge a Espanya i a les Comunitats Aut˛nomes, de Caixa Catalunya, que va ser presentat ahir. L'estudi es basa en el principi que les condicions que influeixen en la immigraciˇ i els factors socials no es modificaran, encara que l'impacte demogrÓfic serÓ diferent en la present dŔcada.

En aquestes condicions, el treball preveu un creixement de 2,289 milions de noves famÝlies en el perÝode estudiat. La xifra Ús similar als 2,33 milions creades entre el 1991 i el 2001. Segons Oliver, es calcula una demanda anual de 330.000 vivendes per a la dŔcada actual, sumant les primeres residŔncies, les vivendes secundÓries i les buides. Per˛ a aquesta xifra s'hi han d'afegir unes 70.000 mÚs que corresponen a la demanda generada per estrangers. "Si l'oferta es mantÚ al ritme actual, es pot produir una saturaciˇ que el mercat haurÓ de pair a poc a poc. En aquest cas, passarÓ com a la Gran Bretanya, on els preus s'han anat desaccelerant de mica en mica", va comentar Oliver.

IMPACTE DE LA NOVA DEMANDA
L'estudi sostÚ que el principal impacte en la nova demanda, aproximadament el 43,4%, correspondrÓ als factors socioculturals, fonamentalment a la reducciˇ del nombre de membres que componen les famÝlies, per˛ tambÚ a l'allargament de l'esperanša de vida i al retard en l'e- mancipaciˇ dels joves.

Per contra, la immigraciˇ mantindrÓ la mateixa aportaciˇ (21,2%) a la demanda de nova vivenda que en la dŔcada anterior. En aquest sentit, Oliver va destacar la importÓncia del fet que continu´n els fluxos immigratoris per a la demanda de vivendes, i va ressaltar que si es modifiquÚs el mercat de treball espanyol i, per tant, es dificultÚs l'entrada de nous contingents migratoris es produiria una disminuciˇ no menyspreable en la demanda de primera vivenda.

FACTOR DEMOGR└FIC
El pes del factor demogrÓfic en la demanda de vivendes serÓ inferior al que s'ha registrat fins ara: passarÓ del 54% del perÝode 1991-2001 al 43,4% en la dŔcada que s'acabarÓ el 2011.

Des del punt de vista territorial, Catalunya substituirÓ Andalusia com la comunitat aut˛noma que generarÓ mÚs demanda de vivenda en la present dŔcada, amb 475.000 noves llars, davant les 468.000 de Madrid i les 375.000 d'Andalusia.



tornar a la pàgina d'aquesta opinió
l'entrecomillat i la cursiva de la paraula 'barri' són de la WEB STAP
Tornar
AJStA
Assemblea de Joves de St. Andreu
JOC
Joventut Obrera Cristiana
ACO
Acciˇ Cat˛lica Obrera
MCJ
Moviment CristiÓ de Joves
A.VV.
Sant Andreu de Palomar
Casernes de Sant Andreu
Fòrum STAP
webstap@sant-andreu.com
ubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAPubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAP