habitatge públic
de lloguer
a les casernes
El preu de la vivenda nova es va incrementar el 14% l'any passat - Salvador Sabrià
El Periódico 04/01/05


INFORME ANUAL DE LA SOCIETAT DE TAXACIÓ
• A les capitals de província la pujada va ser del 12,5% i va mitigar l'encariment.
• Barcelona és la ciutat més cara, seguida de Madrid i Sant Sebastià .


Les vivendes noves es van encarir a Espanya una mitjana del 14% el 2004 fins a situar- se en 2.286,1 euros (380.358 pessetes) per metre quadrat, segons l'últim informe realitzat per la Societat de Taxació (ST) mitjançant sondejos directes sobre preus de les noves promocions.

Aquesta mitjana d'augment baixa fins al 12,5% si només es té en compte l'evolució dels preus a les capitals de província, la submostra que permet una comparació més ajustada en el temps, segons els autors de l'informe, que destaquen que fins al desembre del 2004, la ST sempre va basar el nucli dels seus estudis en els preus de les capitals.

Tant si es té en compte el percentatge del 14% per al conjunt d'Espanya, com del citat 12,5%, en tot cas es tracta de pujades inferiors al 17% registrat fins al tercer trimestre de l'any pel Ministeri de Vivenda. Pels responsables de la firma taxadora, el tancament anual confirma una tendència al fre de l'encariment de la vivenda.

TENDÈNCIA A LA MODERACIÓ
Carles Domènech, director tècnic de la Societat de Taxació, va explicar en aquest sentit que l'increment semestral registrat el desembre del 2004 és un dels més baixos de l'últim bienni, ja que en el primer semestre del 2004 l'augment va ser del 6,2%; en el segon del 2003, del 7,2%; i en el primer, del 8,1%.

La previsió per a aquest exercici és que l'increment dels preus immobiliaris se situarà entre el 7% i el 10%, segons Domènech, a causa d'un cert fre de la demanda, de l'increment de l'oferta --el 2004 es van iniciar 688.000 vivendes-- i de la possible revitalització d'altres formes d'inversió, com la borsa, que ha tornat a recuperar el seu interès.

Amb les dades del 2004, Catalunya es va consolidar com la segona comunitat autònoma amb la vivenda nova més cara d'Espanya, amb una mitjana de 3.143,6 euros per metre quadrat a finals de 2004, només per darrere de Madrid, amb 3.379 euros per metre quadrat.

Barcelona va tornar a ser la ciutat amb els preus mitjans més alts d'Espanya, 3.442 euros per metre quadrat, encara que l'increment anual va ser inferior a la mitjana (11,8%). El districte més car va ser Sarrià-Sant Gervasi, amb 4.848 euros de mitjana, un 32,6% més, seguit de l'Eixample (4.250 euros i una pujada del 6,4%) i Ciutat Vella (4.089 euros, un 23,7% més).

De la resta de capitals catalanes, Girona va la primera, amb preus que van arribar als 4.493 euros per metre quadrat, un 22,3% més que un any abans. Tarragona va a continuació, amb una forquilla de preus entre els 984 i els 3.853 euros, i un creixement del 17,2%. A Lleida els preus van pujar el 14,3%, fins a un màxim de 2.793 euros.

A la resta d'Espanya, després de Barcelona les ciutats més cares van ser Madrid (3.379 euros per metre quadrat), Sant Sebastià (3.358 euros per metre quadrat) i Vitòria (2.806 euros per metre quadrat). Les capitals de província més barates són Zamora, Conca, Pontevedra, Lugo i Badajoz, amb preus mitjans inferiors a 1.300 euros per metre quadrat.

Segons la Societat de Taxació, el preu d'una vivenda és set vegades superior ara que el desembre del 1985 i l'increment mitjà anual acumulatiu en aquests 19 anys ha estat del 10,8%.

El Banc d'Espanya va informar ahir que l'avanç de l'endeutament de les famílies per compra de vivenda es va moderar lleugerament a l'octubre, encara que va seguir en taxes elevades, amb un augment del 23,1% respecte a octubre del 2003, 7 dècimes menys que la pujada de setembre.

tornar a la pàgina d'aquesta opinió
l'entrecomillat i la cursiva de la paraula 'barri' són de la WEB STAP
Tornar
AJStA
Assemblea de Joves de St. Andreu
JOC
Joventut Obrera Cristiana
ACO
Acció Catòlica Obrera
MCJ
Moviment Cristià de Joves
A.VV.
Sant Andreu de Palomar
Casernes de Sant Andreu
Fòrum STAP
webstap@sant-andreu.com
ubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAPubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAP