"En moltes
ocasions, i per motius fiscals, la gent escriptura el seu
pis per sota del preu real de compravenda, especialment en
transaccions de segona mà o de promotores petites. Aquesta
desviació entre el que es paga i el que s'escriptura pot arribar
a ser d'entre el 30% i el 40%, un percentatge no escripturat
que s'utilitza per moure el diner negre". Clar i català. Així
ho va explicar ahir Ignacio Navas, coordinador de l'Observatori
de l'Habitatge, que impulsa el Consell General del Notariat
i el despatx d'advocats Garrigues.
De fet,
aquest va ser un dels arguments amb què els responsables de
l'Observatori van justificar el fet que, segons les seves
dades, el preu dels pisos a Catalunya no registra amb fidelitat
l'espectacular encariment que anuncien les estadístiques oficials,
un 18% en l'últim informe del ministeri de la Vivenda. I és
que, segons els habitatges escripturats a Catalunya, la mitjana
de preus a Barcelona ha passat dels 216.933 euros al juliol
als 208.559 euros al setembre, un 3,8% menys. I no només això,
sinó que les escriptures registrades fins al tercer trimestre
indiquen que el preu mitjà d'un pis a Barcelona està per sota
d'un de Badalona (230.913 euros).
Del juliol
al setembre, la mitjana de preus escripturats també va baixar
als districtes notarials de l'Hospitalet, Mataró, Sabadell,
Terrassa, Lleida, Reus i Tarragona, entre altres (vegeu quadre).
Així, i segons va dir aquest expert en el sector, "no es pot
xifrar exactament el grau de desviació entre el que es paga
i el que s'escriptura, el que sí que es pot assegurar és que
es menteix".
|
|
Creuar
dades
I encara més, va assegurar Navas: "No hi ha cap estadística
fiable a Espanya. Per apropar-se a la realitat dels preus
caldria creuar les dades dels notaris, els taxadors i hisenda".
Al seu entendre, les dades que ofereixen les firmes de taxació
tampoc són fiables, donat que taxen a l'alça "perquè les entitats
financeres puguin concedir un préstec sobre el 100% del preu
de compravenda i només consti el 80% del preu de taxació".
Davant
d'aquest panorama, Navas va voler deixar clar que sovint s'oblida
que el preu dels pisos "va baixar durant la Barcelona del
92 i el Madrid del 78, i aleshores no es parlava de bombolla
immobiliària". El coordinador de l'Observatori, notari de
professió, considera que s'ha d'acabar amb "la creença popular"
que l'encariment dels pisos beneficia els que ja són propietaris.
"Hi ha persones que estan molt contentes perquè van comprar
a un preu que ara s'ha doblat, però no tenen en compte que
si volguessin anar a un pis millor els costaria el triple.
La teoria que l'habitatge és estalvi també és absurda, perquè
és un estalvi d'ús, no és un valor especulatiu del qual es
pugui disposar lliurement. Ens convé estabilitat de preus",
va concloure Navas.
L'Observatori
de l'Habitatge ha posat en marxa un fòrum de debat amb unes
jornades itinerants per l'Estat. Les segones se celebren avui
a Barcelona per analitzar el mercat del sòl com a condicionant
de l'habitatge.
|
