És el
fill únic i el marmessor de Herbert Marcuse, la veu més potent
de l'Escola de Frankfurt i el pensador de capçalera de la
generació del 68. Quan el cèlebre filòsof va sortir de Berlín
fugint de Hitler, Peter Marcuse tenia 5 anys. Va heretar el
seu nervi polític i l'utilitza a fons en la planificació urbanística
de Nova York.
--¡Herbert Marcuse devia inspirar molta por!
--¿El meu pare? ¡Reia molt més que la mitjana de bons alemanys!
Deu saber que va morir el 1979, però l'any passat vam portar
les seves cendres a Berlín. Ara està enterrat a prop de Hegel.
--El seu pare va anticipar el final de la utopia, va intuir
la globalització...
--El meu pare era un internacionalista. A mi em sembla que
la globalització és el domini del capital i, en aquest sentit,
ell estava en contra dels càrtels, que era una forma primerenca
de la globalització.
--Si aixequés el cap, ¿s'escandalitzaria?
--No. Pensaria que el panorama actual és una extensió lògica
del des- envolupament del capitalisme, a través de l'imperialisme.
I hi estic d'acord. La pèrdua d'identitat, l'alienació, és
producte del capitalisme.
--¿De
quina manera afecta els paisatges urbans?
--Per a ciutats com Nova York i Barcelona, la influència de
les forces globals és un factor dominant en l'urbanisme. Fixi's
en l'espai on hi havia el World Trade Center de Nova York.
Estava i estarà determinat per les empreses financeres, asseguradores,
borsàries. I l'urbanisme hauria de ser una altra cosa. Hauria
de ser una manera d'evitar el domini dels interessos privats
i globals dins de la ciutat.
--¿Falta ètica i sobra estètica?
--Més o menys. La contribució dels arquitectes es limita a
les formes físiques. No s'ocupen del que va a dins. El seu
projecte de mantenir lliure una part de la zona zero i dedicar-ne
una altra al record de les víctimes és bona. Però la idea
que hi haurà 90.000 metres quadrats destinats a oficines és
més qüestionable.
--¿En
quin sentit?
--Molts dels que van morir al World Trade Center vivien en
altres zones de Nova York. S'hauria de reflexionar si els
diners del Govern federal s'han d'utilitzar a la zona zero
o s'han de distribuir en altres punts de la ciutat més necessitats.
|
|
--¿Quina
és la pedra de toc de la reflexió urbanística?
--És urgent prestar atenció als temes socials. Avui l'enfocament
dominant és la ciutat com a motor econòmic, perquè ha de competir
amb altres ciutats, com si fossin empreses privades. I les
ciutats no són empreses privades, són el resultat de decisions
públiques preses de manera democràtica. A les grans urbs ha
d'existir allò que els ciutadans desitgen i no el que poden
pagar.
--Ja ho sap, la promesa de vivenda social és un clàssic
electoral.
--No ho sé aquí, però als Estats Units els constructors tenen
molts diners i una gran influència sobre el Govern municipal,
de manera que els urbanistes que treballen per a ells no són
lliures.
--¿Vostè també creu que Barcelona té alguna cosa de parc
temàtic?
--Aquesta crítica és correcta. Les ciutats temàtiques són
les que no estan concebudes per a les persones que hi viuen.
Són llocs per atraure turisme, per guanyar diners, per interessar
al sector immobiliari. I aquest fet té un impacte negatiu
en els residents. Malgrat tot, hi podria haver una manera
de poder combinar els atractius.
--Expliqui-l'hi a l'alcalde Clos.
--Un dels secrets és la limitació del desenvolupament turístic.
Clos ha de pensar en l'ús ciutadà de l'espai. Una de les maneres
de mantenir l'equilibri és controlar l'especulació immobiliària,
impedint la pujada desmesurada del preu del sòl. La gent que
viu a la ciutat s'ha de poder permetre comprar una vivenda
digna sense dificultats.
--Posi un exemple de ciutat equilibrada.
--Barcelona hauria pogut ser una ciutat equilibrada, però
ha arribat massa lluny. També passa el mateix a Nova York,
¿eh? Barris com el Village, Chinatown o Little Italy eren
llocs fantàstics per viure-hi fins que es van convertir en
una atracció per a turistes.
--¿Què dóna ànima a les ciutats?
--Llocs amb caràcter, racons que ofereixen alguna cosa diferent
però oberta a tothom. Això és l'ànima, que no té el districte
financer de Man- hattan. És una qualitat que es troba a les
bones ciutats.
--¿Em confessa el seu racó favorit de Nova York?
--Quan vam emigrar als Estats Units, procedents d'Alemanya,
ens vam establir a prop de Colúmbia. Després vam canviar,
però és on més a gust em sento. És el meu lloc.
|
