Qui
té un habitacle de 15 metres quadrats a Barcelona, té un tresor,
si s'ha de jutjar per la nova oferta immobiliària de la ciutat.
El constant augment dels preus ha provocat l'entrada en el
mercat immobiliari de centenars de baixos, estudis-àtic, i
altres minúscules modalitats de vivenda que en molts casos
no tenen cèdula d'habitabilitat i resulten fins i tot insalubres.
Tant en aquests casos com en els legals, la venda acostuma
a anar precedida d'una posada al dia que els converteix en
"lofts de disseny" amb preus que poden superar els 6.000 euros
per metre quadrat.
L'auge
d'aquest tipus d'oferta ha estat possible gràcies als joves
i a les parelles que intenten adquirir la seva primera vivenda,
però amb un pressupost, amb un màxim entre 120.000 i 180.000
euros (20 a 30 milions de pessetes), que els impossibilita
trobar res millor. El principal problema és que en molts casos
no estan registrats com a vivenda, i al no tenir permís d'habitabilitat
no poden accedir als préstecs hipotecaris corrents. Aquest
problema financer, que acaba en estafes o bé complica la venda,
fa que part d'aquests immobles caiguin en mans d'inversors
que els posen en el mercat de lloguer. D'aquesta manera, sempre
resulten habitats, encara que residir-hi sigui il.legal.
A MEITAT DE PREU
L'expert Josep Lluís Ferrer, cap de compres i vendes de Forcadell,
destaca que comprar "sense reconvertir" --és a dir, sense
aconseguir el canvi d'ús-- suposa pagar el 50% del que costaria
en cas de ser qualificat de vivenda, sempre que estigui sense
rehabilitar. Aquest enorme marge de benefici propicia que
molts inversors apostin per immobles d'aquesta mena, que fa
uns quants anys no tenien demanda. Si no s'aconsegueix el
canvi de qualificació, el més habitual és que es lloguin o
es venguin a algú que no necessiti una gran hipoteca. En qualsevol
cas, l'inversor sempre aposta per una reforma econòmica però
aparent, que minimitzen els problemes de l'habitacle.
El comprador
veu un lavabo modern, una cuina americana nova i altres reclams
que solapen la falta de llum, de ventilació i de serveis que
ofereix el pis, ja que tot acaba sent elèctric.
|
|
CIUTAT
VELLA
Ferrer
destaca que Ciutat Vella és la gran trinxera de locals reconvertits,
encara que els nous lofts també proliferen a l'Eixample dret,
Sant Martí i altres zones. L'especialista afirma que bona
part dels nous compradors segueixen molt preocupats per la
ubicació, i "es resignen a comprar baixos" o pisos molt alts
sense ascensor (que en un altre temps van ser zones comunes
o les golfes on vivien els porters).
L'analista
i professor d'Economia de la Universitat de Barcelona Gonzalo
Bernardos apunta que la bogeria immobiliària en què s'ha sumit
Barcelona ha portat la gent "a viure en qualsevol lloc que
pugui pagar". Per aquest motiu, augmenta la demanda (i l'oferta)
de pisos de 30 metres quadrats, tot i que proporcionalment
el metre quadrat resulta molt més car que en vivendes més
grans. "El principal sorprès és l'intermediari al veure el
que està disposat a pagar el comprador", diu Bernardos. Segons
el seu parer, encara que per a la vivenda definitiva prima
la localització, en el cas de la primera vivenda la gent jove
pot estar disposada a canviar de barri per un preu més assequible.
L'economista
alerta que en aquesta recerca d'espais barats els compradors
són fàcilment enganyats si desconeixen les complicacions que
pot suposar un canvi d'ús --moltes vegades impossible per
la ubicació o la falta de ventilació-- o bé s'instal.len en
immobles "insalubres", gairebé sense finestres i en molts
casos amb problemes com humitats o goteres.
A Sants,
una API afirma que cada setmana taxa diversos locals, sempre
interiors, que en ocasions no arriben als 20 metres. Els que
tenen papers es venen. Sempre.
|
