habitatge públic
de lloguer
a les casernes
L'ajuntament pactarà amb els veïns el projecte de Sant Andreu - Jordi Corachàn

REIVINDICACIONS DAVANT DELS PLANS URBANÍSTICS
. El regidor Hereu promet diàleg per construir un "barri" de qualitat al solar de les casernes
. Diverses entitats inicien una campanya per exigir que les 1.000 vivendes previstes siguin públiques

"Estic d'acord amb la majoria de les reivindicacions". Amb aquesta rotunditat es va expressar Jordi Hereu, regidor i responsable del districte de Sant Andreu. L'edil va oferir diàleg a l'associació de veïns i a les entitats que promouen la campanya No ens robaran les casernes. També CiU s'oposa al pla pel suposat caràcter especulatiu de l'operació urbanística.

Hereu va convidar aquestes entitats a exposar les seves propostes en la taula que està estudiant el projecte, en la qual ja participen moltes altres associacions del "barri". El regidor va subratllar que Sant Andreu té una "oportunitat única" per aixecar una zona "atractiva i de qualitat" en els 106.000 metres quadrats de les antigues casernes del passeig de Torras i Bages.
En aquestes dues finques, l'ajuntament té previst construir-hi ambulatoris, centres per a gent gran, zones verdes i altres equipaments, a més de 1.000 vivendes, el 50% de caràcter públic, és a dir, a baix preu per a joves, gent gran i persones necessitades.

El primer punt de discrepància entre els promotors de la campanya veïnal i l'ajuntament resideix en el paper del Consorci de la Zona Franca (CZF), que inesperadament va adquirir els terrenys per 83.000 milions d'euros (13.810 milions de pessetes). Els veïns recelen del CZF. "Ja han dit que vénen a fer negoci", va afirmar una portaveu d'aquestes associacions.
En una nota, recorden que el 2002 l'ajuntament es va comprometre a adquirir una de les dues casernes. No obstant, el consistori va optar finalment per la intervenció d'aquesta entitat de caràcter públic per no endeutar-se.

 

PLA OBERT
Hereu va assegurar defensar aquesta opció perquè permetrà crear un conjunt harmònic entre trama urbana i equipaments, que estaran entremesclats. Sobre les necessitats, tot està obert, i per tant va reiterar la seva invitació de diàleg a les associacions.
El regidor va subratllar que el president del CZF és formalment l'alcalde de Barcelona, Joan Clos. I va recalcar que l'ajuntament controlarà el projecte de "principi a fi". "L'elecció del CZF va ser per accelerar les coses tant com es pugui. A més a més, ens permet intervenir-hi eficaçment i no deixar les coses en mans de tercers", va declarar Hereu.

Per contra, les entitats opositores denuncien que el CZF pretén construir-hi 1.000 vivendes, un centre comercial i un edifici d'oficines, així com una comissaria dels Mossos d'Esquadra.
Però el principal desacord entre els uns i els altres radica en el percentatge de vivendes socials. Aquest grup d'entitats no es conforma amb el 50% i reclamen el 100% "per solucionar el problema endèmic de la vivenda a Sant Andreu".

UN ANY I MIG DE CONFLICTE
Hereu va remarcar que l'ajuntament desitja acabar una vegada per totes amb les polèmiques, després d'un any i mig de conflictes amb els veïns i de problemes per l'ocupació de les casernes per immigrants. Finalment, aquests van ser desallotjats a la força per la policia, però sense incidents, el 9 de febrer passat.


tornar a la pàgina d'aquesta opinió
 
l'entrecomillat i la cursiva de la paraula 'barri' són de la WEB STAP
Tornar
AJStA
Assemblea de Joves de St. Andreu
JOC
Joventut Obrera Cristiana
ACO
Acció Catòlica Obrera
MCJ
Moviment Cristià de Joves
A.VV.
Sant Andreu de Palomar
Casernes de Sant Andreu
Fòrum STAP
webstap@sant-andreu.com
ubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAPubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAP