El desbocat encariment dels habitatges en els últims anys ha provocat que el 60% de la població de l'Estat ja no pugui accedir a la compra d'una vivenda ni dedicant-hi més del 50% dels seus ingressos mensuals. Amb aquestes dades, el Consell de Col·legis Territorials d'Administradors de Finques va obrir ahir el debat sobre si un pis és un luxe o una necessitat, en les jornades L'habitatge: present i futur, organitzades a Barcelona.

El panorama és encara més alarmant si es té en compte que el 30% dels que encara poden comprar un pis són inversors i una altra part de la demanda són estrangers amb un alt nivell adquisitiu, "elements que contaminen encara més el mercat i estimulen els preus a l'alça", segons va afirmar la responsable d'habitatge del PSOE, Cristina Narbona.

Mesures urgents
Així doncs, tots els ponents van estar d'acord que ens trobem davant del que van anomenar la "crisi de l'accessibilitat", ja que els que necessiten el seu primer pis no poden tenir-lo. Val a dir, però, que de la mateixa manera que el problema era clar per a tots, també van coincidir en les mesures més urgents: més vivendes de protecció oficial, incentivar fiscalment el lloguer i convenis de col·laboració entre empreses i administració.

De fet, la nova directora general d'Habitatge del govern, Carme Trilla, va explicar que un factor determinant en la "crisi d'accessibilitat" ha estat la pràctica desaparació de la vivenda de protecció oficial (VPO) en els últims anys, "una de les principals eines de les administracions per oferir una alternativa a l'habitatge lliure i equilibrar el mercat".

Del total de pisos que es construeixen actualment a Catalunya, el 6% són de protecció. La mitjana estatal encara és més baixa, ja que només 3 de cada 100 pisos construïts són VPO. En canvi, l'any 1995, el 25% del total de vivendes edificades eren de protecció oficial. A més, Trilla va advertir que un 13% de les famílies catalanes estan mal allotjades, "ja sigui perquè el pis no s'adapta a les seves necessitats o perquè no compleix les condicions d'habitabilitat".

 

Davant d'aquest panorama, la directora general d'Habitatge va afirmar que el govern "es planteja recuperar la llei de l'habitatge com un nou marc que estableixi les relacions socials de la vivenda i no únicament de mercat". A més, proporcionaran 42.000 nous habitatges en quatre anys, la meitat de lloguer, i intentaran recuperar la vivenda de preu taxat, com una figura intermèdia entre la VPO i el mercat lliure. Segons va dir Trilla, el govern també signa actualment convenis amb propietaris de pisos buits per oferir ajudes a la rehabilitació i la gestió d'aquestes vivendes perquè a canvi les posin en el mercat amb un lloguer social.

En la mateixa línia, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Casas, va assegurar que en els pròxims 20 anys l'àrea metropolitana de Barcelona necessitarà 427.000 noves vivendes, "la meitat per als joves i l'altra meitat per als immigrants". Entre les mesures que va apuntar Casas per solucionar el problema de l'habitatge, va destacar crear estímuls fiscals que provoquin que tots els diners de borsa que es desvien actualment al sector immobiliari també inverteixin en vivendes socials i de lloguer, "com passa a França".

Absència de política
Per la seva part, Narbona va exposar: "Mai com ara s'havien construït tantes vivendes, ni mai com ara hi havia hagut tant sòl disponible, i mai fins ara els pisos havien estat tan cars en termes reals". Al seu entendre, això es deu a l'absència absoluta d'una política de vivenda. "Ja l'any 96 el ministre de Foment del PP em deia que era absurd desenvolupar una política d'habitatge amb la baixada dels tipus d'interès i el creixement econòmic del país. Avui dia, el ministre d'Economia, Rodrigo Rato i altres membres del govern central segueixen sense reconèixer que hi hagi un problema d'accessibilitat a la vivenda, i en el mercat de l'habitatge és necessària la política per evitar l'especulació", va asseverar.

Finalment, el director general de Servihabitat, filial immobiliària de La Caixa, Joan Pla Miró, va reclamar un gran pacte entre administracions i promotors per diversificar les inversions, requalificar i programar el sòl i fixar una tipologia arquitectònica d'aquestes vivendes per evitar el "guetos dels anys 60".