La conversió d'antigues fàbriques i espais en desús en centres per a la creació és el projecte municipal més ambiciós en l'àmbit de la cultura, en una ciutat amb un dèficit històric d'espais de treball per als artistes. Inicialment, el projecte preveia rehabilitar 10 edificis, que s'han reduït a 7 i que sumen un total de 30.000 metres quadrats. Entre ells, la joia és la nau central de la fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu, amb 12.000 metres quadrats. L'Institut de Cultura (Icub) està immers en un debat amb l'objectiu de definir els objectius i la gestió d'aquest espai, que s'obrirà a principis d'any a projectes experimentals relacionats amb la música.

La convocatòria per a l'ús de part de les instal.lacions durant els prò- xims dos anys (abans que comencin les obres definitives) s'obrirà en breu i afavorirà propostes musicals de caràcter experimental, però encara no és clar com es durà a terme la selecció. "La planta baixa i el primer pis també acolliran projectes en l'àmbit de les arts escèniques, del disseny i activitats multidisciplinàries --explica Sergi Díaz, coordinador del pla per a la Fabra i Coats--. La idea és que esdevingui un laboratori de proves i que la convivència entre diferents disciplines acabi definint el projecte final".

Dijous passat, representants de fàbriques de creació de Madrid, Berlín, Londres i Marsella van exposar els seus projectes a la sala d'actes de Fabra i Coats davant una audiència formada per artistes i gestors culturals. La cita va coincidir exactament amb el segon aniversari del desallotjament d'una nau okupada a Poblenou, La Makabra, que s'havia convertit en un centre de referència de l'activisme cultural. El polèmic desallotjament va posar en evidència la falta d'espais per a la creació a Barcelona (Poblenou ha passat de 115 a 7 tallers en deu anys) i va inspirar precisament el naixement del projecte de les fàbriques de creació.

VARETA MÀGICA
"No hi ha una vareta màgica que converteixi 30.000 metres quadrats de sòl industrial en un florit jardí de creació --va dir la directora de la sala Almazen del Raval, Macarena González de la Vega, durant la seva intervenció a Fabra i Coats--. S'haurien de considerar també fàbriques o motors de creació els espais, estudis, col.lectius i artistes que durant anys han desenvolupat la seva activitat a la ciutat".

El dramaturg Roger Bernat va plantejar que la xarxa de teatres públics hauria de funcionar com a laboratori i, si no, s'hauria de pensar, va dir, a anar-los tancant.

Davant l'escepticisme de molts creadors, el delegat de l'Icub, Jordi Martí, admet que les fàbriques de creació no resolen totes les necessitats dels artistes i recorda que el projecte no només es limita a rehabilitar equipaments públics, sinó que s'estudien altres iniciatives, com la que preveu posar en contacte els creadors amb propietaris de locals en desús per a la seva ocupació temporal.

La Central del Circ, ubicada temporalment sota una carpa al Fòrum, és l'únic espai del projecte de fàbriques per a la creació que ja està en funcionament. L'Illa Philips, a la Zona Franca, ha obert una convocatòria entre els professionals de la dansa per a la seva gestió; també han començat les obres d'ampliació a Hangar (Poblenou) i l'Ateneu 9 Barris; La Escocesa, també al Poblenou, sobreviu gestionada pels pocs artistes que resisteixen la pressió urbanística, i queda per assignar un solar per al Work Box, una iniciativa privada per llogar contenidors industrials com a tallers.

LA NAU IVANOW
Al marge de la iniciativa municipal, al barri de la Sagrera funciona des de fa deu anys la Nau Ivanow, una antiga fàbrica de pintures adquirida per l'arquitecte i fotògraf Xavier Basiana. "Tenia la referència de The Factory d'Andy Warhol i vaig voler iniciar un espai per a la creació, la producció i la difusió de la cultura --explica--. No sabia si funcionaria i m'hi vaig llançar sabent que només podia pagar la hipoteca cinc mesos". Basiana ha ofert a l'ajuntament la possibilitat que la fàbrica torni a ser de titularitat pública a canvi que inverteixi en la seva ampliació i li permeti seguir gestionant l'espai durant els pròxims 20 anys.

El debat sobre el disseny de les fàbriques de creació coincideix amb un dels moments de més activisme artístic a la ciutat. La creació de la plataforma Cultura de Base i iniciatives com Indisciplines, la marató reivindicativa organitzada dissabte passat de l'Associació d'Artistes Escèniques, confirmen el paper indissociable entre l'artista i el seu entorn.