Una de les millors notícies que han acompanyat les festes de la Mercè d'enguany ha estat la incorporació dels peculiars espais de l'antic complex fabril Fabra i Coats, a Sant Andreu, com a escenari de múltiples actuacions i espectacles.

Una autèntica ciutat dintre de la ciutat, Can Fabra va contribuir, tant en positiu com en negatiu, a construir la personalitat de l'antiga vila del Palomar, avui 'barri' i districte, segons on poseu el límit, de la fulgurant Barcelona.

Sabem que, després de molts anys de restar tancada i barrada, la fàbrica es convertirà ben aviat en un centre de creació artística de pretensió innovadora i amb voluntat d'esdevenir referència no només per al 'barri' sinó per al conjunt de la ciutat.

La política de noves centralitats urbanes usarà aquest cop la cultura i l'expressió artística com a pol d'atracció, i això és sempre una bona notícia.

Mentre esperem la transformació definitiva del complex, ha estat una experiència agradable i sorprenent veure les actuacions teatrals de carrer, sobretot per a infants, i els espectacles de dansa més trencadors entre murs de totxo, xemeneies sense fum, envoltats de finestrals que amaguen grans sales abans plenes de telers i avui carregades de pols i records vitals.

No han estat pocs els antics treballadors jubilats que van gastar hores, patiments i també alegries en aquelles naus que han aprofitat la festa per fer una ullada nostàlgica al seu antic lloc de treball.