A la portalada d'entrada a la Fabra i Coats, al carrer de Sant Adrià, és difícil intuir l'entramat de carrers i carrers i naus i més naus que forma aquest immens complex fabril. Traspassada la porta, a mà dreta es deixa la garita dels vigilants i un petit ambulatori per a infants amb discapacitats. Més enllà hi ha un local que utilitza l'entitat Amics de la Coats i les últimes oficines de l'empresa que hi queden. La resta és pols i nostàlgia i és qüestió de posar-hi imaginació per reconstruir mentalment com devia ser aquella ciutat tèxtil en plena activitat productiva. La seva història es remunta al 1838 i hi havien arribat a treballar més de 3.000 persones.

Prop de l'entrada hi ha la inscripció, gastada, que indica els locals que havien utilitzat els bombers. A l'interior d'algunes naus s'acumulen materials apilats destinats a les escombraries, i en d'altres hi ha els últims vestigis del funcionament industrial (cartrons, ferros...). En un dels espais de la nau central que es transformarà en factoria cultural, ara gairebé buit, hi ha una gran bàscula que encara pesa correctament. Al fons de tot, com una aparició fantasmagòrica, s'escola per no se sap on un gat.

Però per reconstruir el passat tèxtil de Sant Andreu, en principi, no caldrà utilitzar la imaginació. Des de fa un parell d'anys, l'entitat Amics de la Coats rastreja, guarda i classifica totes les peces industrials de valor històric que té la fàbrica. Ara, aquest petit exèrcit organitzat, format per extreballadors de la Fabra i Coats, però també veïns del 'barri' de Sant Andreu, està a les ordres de Jordi Roca, director del Museu d'Història de la Ciutat, que capitaneja el projecte per instal·lar un museu sobre la història de la fàbrica en un espai tan significatiu com és l'edifici de les calderes.

Pere Fernàndez, president d'Amics de la Coats i que va treballar durant 45 anys a la fàbrica, explica, amb autèntica satisfacció, que ja han recollit més de 200 peces classificades. I en tenen 200 més per continuar classificant. Entre els petits tresors que ja han recollit, hi ha una «màquina d'entubar antiga» que servia per «fer carrets de fil» i que, segons Fernàndez, és del 1884.

També hi ha telers fets a escala, impressores antigues... Amics de la Coats, que té un local dins l'antiga ciutat tèxtil, aplega 157 socis que continuen treballant de manera diligent i abnegada: sense anar més lluny, ahir mateix van entrar a la nau central on hi haurà la factoria cultural per recollir unes peces que podien resultar de valor. A banda, disposen d'una gran quantitat de fotografies antigues, una part de les quals van mostrar en una exposició al centre cultural Can Fabra, el novembre de l'any 2006. Precisament, aquest mes de maig aquesta exposició es mostrarà a la seu del sindicat UGT a Barcelona.

De feina en tenen, el projecte per guardar la memòria de dos segles d'activitat tèxtil que ha significat la Fabra i Coats per al 'barri' està embastat, com a mínim pel que fa al compromís de les administracions. I està clar que per ells, per aquests extreballadors i veïns que reconeixen aquest espai com a propi, que el senten com un fragment de la seva geografia vital, per ells no quedarà.