Hi havia una vegada una immobiliareta que escombrava terrenyets i va trobar-se no un dineret, sinó uns quants milions d'euros. La immobiliària es diu Renta Corporación i fa tres mesos va comprar el solar de Fabra i Coats al 'barri' de Sant Andreu de Barcelona.

-Ui, quin solar més bonic -va exclamar la immobiliària-. I quina empresa tèxtil més bonica que hi ha instal·lada. Fa cara d'haver estat construïda al segle XIX i formar part del patrimoni arquitectònic protegit de la ciutat.

I així va ser com la immobiliària li va dir al solar:

-Quants metres quadrats que tens i a quina zona més temptadora!

-Sí, són per poder construir molt i millor -va respondre el solar.

-I quina edificabilitat més desitjable que tens -va afirmar la immobiliària.

-Doncs sí: aquí podem fer-nos rics uns quants. No et sobrarien pas 30 milions d'euros? -va cloure el solar.

I així va ser com la immobiliària va comprar els terrenys. Però, ai las, nens i nenes... Tres mesos després l'Ajuntament de Barcelona va despertar-se de sobte i va exclamar: "Hem de controlar la pressió urbanística [sic]. Anem a la immobiliària i comprem-li el solar"

-Immobiliària, et pago 32 milions d'euros (que si te'ls pago jo vol dir que són diner públic) per uns terrenys que vas comprar fa 90 dies per 31 milions i a més et compenso donant-te dos solars valorats en 17 milions d'euros més"

-¿Divuit milions d'euros de benefici en tres mesos i sense fer res? On haig de signar?

I si ara vostè es pregunta com és que l'Ajuntament de Barcelona no va comprar els terrenys abans que la immobiliària, és que vostè no ha entès com funcionen aquests contes. I tots feliços, van menjar anissos... amb angules.