L'edifici fantasma de la Casa Bloc, a Sant Andreu, s'enderrocarà aquest mes de juliol, segons la previsió que ha fet arribar l'Institut Català del Sòl als veïns. Així, desapareixerà aquest pegat que el franquisme va annexionar a la Casa Bloc, l'agrupació d'habitatges que entre 1932 i 1936 va construir un grup d'arquitectes del Gatcpac. D'aquesta manera, la Casa Bloc, que forma part del catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat, recuperarà la seva fesomia original.

Ara sí, l'anomenat edifici fantasma que les autoritats franquistes van annexionar a la Casa Bloc, a l'avinguda Torras i Bages de Sant Andreu, té els dies comptats. L'esperat enderroc –llargament reclamat pels veïns– arribarà aquest mes de juliol. Si no es torcen les coses ni hi ha imprevistos d'última hora, l'Incasòl ja ho té tot a punt per començar els treballs d'enderroc en els pròxims dies, segons fonts veïnals.

L'edifici fantasma és un bloc construït entre 1940 i 1945, annex a la Casa Bloc, per acollir policies i les seves famílies. Els 23 inquilins que quedaven a l'edifici fantasma ja van ser reallotjats en d'altres habitatges buits de la Casa Bloc que, un cop materialitzat l'enderroc, recuperarà la fesomia original que tenia l'any 1936, quan va quedar enllestit. Enlloc de l'edifici fantasma no es construirà res, sinó que serà un continu dels jardins ja existents.

La Casa Bloc té 117 pisos, una part amb un ús social, per bé que la majoria dels que hi viuen hi són de fa dècades, hi han nascut i van heretar el pis dels pares. D'aquí s'entén la satisfacció amb què la comunitat de veïns rep la proximitat de l'enderroc: l'entenen com una restitució simbòlica del projecte autèntic de la Casa Bloc.

Fins i tot ja tenen al cap de fer, un cop passat l'enderroc, una exposició amb fotografies antigues de la zona.

PEÇA CLAU DEL GATCPAC
La Casa Bloc és considerat l'edifici d'habitatges més important construït pel grup d'arquitectes vinculat al Gatcpac (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània), que és l'impulsor a Catalunya de l'arquitectura moderna i funcional. En concret, la Generalitat republicana va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan B. Subirana la construcció d'una agrupació d'habitatges obrers a Sant Andreu, que en els primers anys van ocupar bàsicament mestres i militars.

L'immoble forma part del catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament, que precisament assenyala que la forma en doble U del bloc, «després desvirtuada amb la construcció d'una sisena ala» (l'edifici fantasma), «permetia la creació de dos grans espais lliures visualment connectats al nivell de la planta baixa». Se gons detalla el catàleg municipal, la Casa Bloc, declarada bé d'interès cultural el 1993, és de «gran importància» perquè va ser «la primera materialització dels postulats teòrics lecorbuserians». Els criteris bàsics amb què van ser ideats els habitatges eren la seva racionalitat funcional i l'assolellament òptim i ventilació creuada als habitatges. A través de l'Institut Català del Sòl, la Casa Bloc ha estat objecte de diverses fases de rehabilitació.