|  La família 
                  Talibi, d'origen marroquí, va rebre ahir les claus d'un pis 
                  de lloguer restaurat a la Casa Bloc, situada al passeig de Torras 
                  i Bages de Barcelona. La Casa Bloc, amb 207 pisos, apareix a 
                  les enciclopèdies d'arquitectura com un dels primers exemples 
                  de racionalisme progressista aplicat a la residència. La va dissenyar 
                  Josep Lluís Sert (1902-1983) com a prototip de vivenda per a 
                  obrers. El president Francesc Macià va posar la primera pedra 
                  el març del 1932 però el conjunt no es va completar fins al 
                  1936. Encara ara manté el seu caràcter unitari, la seva ordenació 
                  rigorosa i senzilla. Pisos 
                  buitsLes cares dels quatre nens Talibi, tots ells nascuts a Barcelona, 
                  resplendien ahir a la seu del districte de Sant Andreu quan 
                  els regidors Eugeni Forradellas i Jordi Hereu van entregar al 
                  seu pare les claus del pis. En total es van entregar vuit claus 
                  a altres famílies. Han estat afortunats, ja que hi havia 200 
                  sol.licituds i només una quinzena de pisos, que feia molts anys 
                  que estaven desocupats, disponibles.
 .D'aquests 
                  pisos, la Generalitat, que és la propietària de la Casa Bloc, 
                  en reserva alguns per a plans d'inclusió social i posa la resta 
                  en règim de lloguer per a famílies amb pocs recursos econòmics 
                  i que estan empadronades a Sant Andreu per 190 euros al mes. 
                  Restaurar cada pis ha costat al voltant de 6.000 euros. David 
                  Companyon, representant de l'empresa de la Generalitat Adigsa, 
                  va reconèixer a l'acte que "era una vergonya que hi hagués pisos 
                  buits". També va dir que l'actual Govern "vol agafar el relleu 
                  de la Generalitat republicana i tornar el prestigi a la vivenda 
                  social i protegida, que ha d'estar al servei de les persones". Des de l'any 
                  1997, la Generalitat ha anat restaurant la Casa Bloc, que consta 
                  de cinc edificis de set plantes articulats en forma de greca 
                  amb porxos perimetrals i amb dos grans jardins interiors. Sert 
                  va resumir en aquest projecte l'esperit innovador del GATCPAC 
                  (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura 
                  Contemporània). Els pisos destinats a obrers consistien en dúplexs 
                  d'uns 80 metres quadrats, amb cuina, bany i sala a la planta 
                  inferior i tres dormitoris a la planta superior. |  |  Durant 
                  la mateixa època, Sert va dissenyar l'elegant joieria Roca del 
                  passeig de Gràcia i el funcional Dispensari Antituberculós a 
                  Ciutat Vella. Més tard, després del cop militar de Franco, es 
                  va haver d'exiliar a París i als Estats Units, on va desenvolupar 
                  la seva carrera internacional. El projecte 
                  inicial, d'una avançada equitat social, situava als baixos dels 
                  blocs una guarderia, una biblioteca i botigues. Ara, als porxos 
                  de l'interior del bloc hi ha un centre de dia per a gent gran 
                  i una dependència de Benestar Social. A la façana de Torras 
                  i Bages queda algun cafè i hi té la seu l'associació de veïns, 
                  però les petites botigues de 'barri' sembla que estan 
                  tancades des de fa temps. Montserrat 
                  Carrasco, presidenta de l'escala de la Casa Bloc on viuran els 
                  Talibi, els va donar ahir una càlida benvinguda. Ella va néixer 
                  en aquest edifici de Sert fa 61 anys. Després de la guerra, 
                  la dictadura va entregar els blocs als militars i els seus pares 
                  van llogar el 1939 un pis per 45 pessetes. "No era barat perquè 
                  el meu pare guanyava 130 pessetes, però hi havia banyera, que 
                  llavors era un luxe", explicava ahir. A la Casa 
                  Bloc hi ha pocs nens, diu la veïna veterana. Per això l'arribada 
                  de Soulaiman, Laila, Othman i Hamza és una garantia de vitalitat. 
                  El seu pare, Abdul-Salam Talibi, fa 19 anys que és a Espanya 
                  i treballa com a repartidor amb un sou humil. Vivien a Trinitat 
                  Vella però no en bones condicions. Fatima Essaya, la mare, ho 
                  resumeix: "Hi havia rates i quan arreglaves una cosa, en queia 
                  una altra". Està tan il.lusionada amb el pis que té tots els 
                  estris empaquetats, a punt per al trasllat, que realitzaran 
                  en quatre o cinc dies, quan tinguin la llum i l'aigua. Celebraran 
                  el trasllat, explica, amb un suculent cuscús. I perquè 
                  la Casa Bloc sigui una mica més com la va pensar Josep Lluís 
                  Sert només falta l'enderrocament del bloc fantasma, una pèssima 
                  annexió dels anys quaranta per a vivendes de policies que, segons 
                  va reiterar ahir el regidor Jordi Hereu, té els dies comptats |