La família Talibi, d'origen marroquí, va rebre ahir les claus d'un pis de lloguer restaurat a la Casa Bloc, situada al passeig de Torras i Bages de Barcelona. La Casa Bloc, amb 207 pisos, apareix a les enciclopèdies d'arquitectura com un dels primers exemples de racionalisme progressista aplicat a la residència.

La va dissenyar Josep Lluís Sert (1902-1983) com a prototip de vivenda per a obrers. El president Francesc Macià va posar la primera pedra el març del 1932 però el conjunt no es va completar fins al 1936. Encara ara manté el seu caràcter unitari, la seva ordenació rigorosa i senzilla.

Pisos buits
Les cares dels quatre nens Talibi, tots ells nascuts a Barcelona, resplendien ahir a la seu del districte de Sant Andreu quan els regidors Eugeni Forradellas i Jordi Hereu van entregar al seu pare les claus del pis. En total es van entregar vuit claus a altres famílies. Han estat afortunats, ja que hi havia 200 sol.licituds i només una quinzena de pisos, que feia molts anys que estaven desocupats, disponibles.

.D'aquests pisos, la Generalitat, que és la propietària de la Casa Bloc, en reserva alguns per a plans d'inclusió social i posa la resta en règim de lloguer per a famílies amb pocs recursos econòmics i que estan empadronades a Sant Andreu per 190 euros al mes. Restaurar cada pis ha costat al voltant de 6.000 euros. David Companyon, representant de l'empresa de la Generalitat Adigsa, va reconèixer a l'acte que "era una vergonya que hi hagués pisos buits". També va dir que l'actual Govern "vol agafar el relleu de la Generalitat republicana i tornar el prestigi a la vivenda social i protegida, que ha d'estar al servei de les persones".

Des de l'any 1997, la Generalitat ha anat restaurant la Casa Bloc, que consta de cinc edificis de set plantes articulats en forma de greca amb porxos perimetrals i amb dos grans jardins interiors. Sert va resumir en aquest projecte l'esperit innovador del GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània). Els pisos destinats a obrers consistien en dúplexs d'uns 80 metres quadrats, amb cuina, bany i sala a la planta inferior i tres dormitoris a la planta superior.

Durant la mateixa època, Sert va dissenyar l'elegant joieria Roca del passeig de Gràcia i el funcional Dispensari Antituberculós a Ciutat Vella. Més tard, després del cop militar de Franco, es va haver d'exiliar a París i als Estats Units, on va desenvolupar la seva carrera internacional.

El projecte inicial, d'una avançada equitat social, situava als baixos dels blocs una guarderia, una biblioteca i botigues. Ara, als porxos de l'interior del bloc hi ha un centre de dia per a gent gran i una dependència de Benestar Social. A la façana de Torras i Bages queda algun cafè i hi té la seu l'associació de veïns, però les petites botigues de 'barri' sembla que estan tancades des de fa temps.

Montserrat Carrasco, presidenta de l'escala de la Casa Bloc on viuran els Talibi, els va donar ahir una càlida benvinguda. Ella va néixer en aquest edifici de Sert fa 61 anys. Després de la guerra, la dictadura va entregar els blocs als militars i els seus pares van llogar el 1939 un pis per 45 pessetes. "No era barat perquè el meu pare guanyava 130 pessetes, però hi havia banyera, que llavors era un luxe", explicava ahir.

A la Casa Bloc hi ha pocs nens, diu la veïna veterana. Per això l'arribada de Soulaiman, Laila, Othman i Hamza és una garantia de vitalitat. El seu pare, Abdul-Salam Talibi, fa 19 anys que és a Espanya i treballa com a repartidor amb un sou humil. Vivien a Trinitat Vella però no en bones condicions. Fatima Essaya, la mare, ho resumeix: "Hi havia rates i quan arreglaves una cosa, en queia una altra". Està tan il.lusionada amb el pis que té tots els estris empaquetats, a punt per al trasllat, que realitzaran en quatre o cinc dies, quan tinguin la llum i l'aigua. Celebraran el trasllat, explica, amb un suculent cuscús.

I perquè la Casa Bloc sigui una mica més com la va pensar Josep Lluís Sert només falta l'enderrocament del bloc fantasma, una pèssima annexió dels anys quaranta per a vivendes de policies que, segons va reiterar ahir el regidor Jordi Hereu, té els dies comptats