Adéu al mur. El lleig edifici afegit després de la guerra civil a la Casa Bloc, paradigma de la vivenda obrera i progressista impulsada per la Generalitat republicana, va començar ahir a demolir-se. L'operació costarà 304.806 euros, una xifra gens excessiva si es pensa que els blocs en zig- zag es consideren, malgrat la seva humilitat, tot un monument de l'arquitectura moderna. Amb la supressió d'aquest bloc queda pràcticament acabada la rehabilitació de l'edifici, que van projectar el 1932 Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana, membres del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATPAC).

El bloc fantasma, anomenat així perquè no constava enlloc, va ser afegit als cinc dels anys 30 el 1948 per allotjar-hi policies nacionals. Abans, el 1939, la comissió liquidadora dels béns de la Generalitat havia entregat una part dels pisos a orfes i viudes de militars franquistes. Entre el 1940 i el 1980 no es van realitzar obres de rehabilitació i, per aquest motiu, la Casa Bloc es va deteriorar lentament. L'arquitecte Víctor Seguí, que s'ocupa de la rehabilitació des del 1995, ha hagut de "compassar la rehabilitació amb les necessitats de la vida actual". En el disseny oficial, els banys eren comuns i es trobaven a la planta baixa i a la cuina hi havia un petit fogó que funcionava amb carbó. Un passadís recorre les façanes interiors i distribueix els petits dúplexs, que són molt senzills.

SOL, AIRE I LLUM
Malgrat la seva joventut, el trio d'autors va aconseguir un bon exemple d'eficiència espacial, a base de quatre metres per 10 a la primera planta i vuit per 10 a la segona, proposta que hauria satisfet el seu mestre ideològic, l'arquitecte francès Le Corbusier, l'autor del lema sol, aire i llum. Víctor Seguí va optar per "reparar, rehabilitar i restaurar" simultàniament. Ara acaba el seu treball i el relleva l'equip Batlle i Roig, que s'encarregarà del nou enjardinament per a les places interiors.

Gestionada per l'Incasòl, la Casa Bloc consta de 14 locals i 207 vivendes, que habiten 169 famílies, totes en règim de lloguer. La resta de pisos, en un bloc, estan ocupats per la residència per a viudes de militars. Els baixos no van poder ser mai com els van dissenyar els joves arquitectes de la República i ara hi ha algunes botigues, a més d'un casal d'avis, una ludoteca i un centre de drogodependència. Ahir, la música i el berenar van amenitzar l'enderrocament, que durarà un mes i que va inaugurar el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar.