En el període d'entreguerres mundials, l'arquitectura es va refundar. A tot arreu va sorgir una nova manera de pensar-la i de fer-la. La figura que representa aquest canvi és l'arquitecte suís Le Corbusier. A Catalunya, aquest corrent renovador, racionalista, va trobar el seu microclima ideal amb la República. I d'entre tots els arquitectes catalans que s'integrarien al GATCPAC, una espècie de selecte club de tècnics de la nova forma de pensar, el que més fama va adquirir va ser Josep Lluís Sert.

Una de les seves obres bandera és la Casa Bloc, el conjunt de vivendes per a obrers a Sant Andreu. Iniciat el 1932, es va culminar després de la guerra civil. Xavier Trias va inaugurar ahir la recuperació, després de dos anys de treballs, d'una de les vivendes, la 1/11, tal com Sert i els seus companys Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana van pensar.

El Govern de Macià
La preocupació, si es vol paternalista, sobre com es pot millorar les vivendes dels obrers va unir el GATCPAC amb el govern de Francesc Macià, el pare de la caseta i l'hortet. Ja se sap que els arquitectes són especialistes a projectar cases ideals en què mai de la vida ells mateixos viurien.

La Casa Bloc compta amb més de 200 pisos d'uns 70 metres quadrats de supefície, en dúplex. Són senzills. Planta baixa amb menjador, cuina i bany, escala, planta superior amb dues habitacions. A la planta inferior hi ha una mena de balcó en galeria. L'únic que es manté és el de la casa museu; a la resta, els llogaters han clausurat el forat original que dóna al carrer amb els coneguts tancaments metàl·lics per guanyar aquells preciosos metres quadrats que, potser, serviran per encabir-hi el televisor, cosa amb la qual Sert i companyia no van comptar, òbviament.

El mobiliari utilitzat és de l'època. Aquí una taula de Marcel Breuer (amb acabat de linòleum, ideal per netejar), allà unes cadires model Thonet. La pila de la cuina, de marbre, al costat de la cuina econòmica. Sense calefacció, que per a això es van inventar, i es feien servir als anys 30, les estufes. El treball d'investigació seguit ha estat realment ingent. Per exemple, per trobar el color original de la façana interior, aquell color celeste que, combinat amb el taronja dels elements metàl·lics, fa una impressió com a mínim estranya.

També per col·locar aquell paviment hidràulic de pobre, és a dir, gris llis, res a veure amb els florejats que es trepitjaven en aquella època als millors pisos de l'Eixample. Els treballs han costat un total de 35.000 euros.



Ricard Cugat - El Periódico