TrÓgica mort d'una dona gran i el seu fill a la Casa Bloc - Mayka Navarro

Ľ Primer va morir ell d'una emb˛lia i desprÚs ella, de pena, segons els ve´ns.

La tractava com una nina. Deia que no es va casar mai per cuidar-la i que no l'abandonaria. Des del passeig de Torras i Bages encara ahir es podien veure rere els vidres de la casa la col.lecciˇ de peluixos que ell havia col.locat al menjador, amb els nassos de drap enganxats al vidre amb la missiˇ de vigilar la vorera.

Els Mossos d'Esquadra van trobar dimarts els cossos sense vida d'una mare, de 85 anys, i del seu fill, de 60 anys. Els va avisar l'altre fill que viu a Madrid i que va viatjar preocupat pel silenci del germÓ.

Ni els ve´ns recorden els anys que mare i fill feia que estaven junts. Ell entregat a la seva mare, que vivia sense sortir de casa afectada d'una demŔncia senil. Primer va morir ell, d'una emb˛lia. I desprÚs ella, d'un atac al cor que els ve´ns atribueixen a la pena.

Mare i fill eren ve´ns de tota la vida de la Casa Bloc, obra de l'arquitecte Josep LluÝs Sert, al passeig de Torres i Bages, a Sant Andreu. La dona havia regentat una herboristeria i era coneguda i estimada entre les 188 famÝlies que viuen a l'hist˛ric edifici racionalista constru´t durant la Segona Rep˙blica.

MILITAR DE CARRERA
El fill era militar de carrera, capitÓ, fins que un problema psicol˛gic el va apartar de l'ExŔrcit. Era conflictiu, a vegades. Quan es creuava amb els seus ve´ns, es quadrava i els regalava una salutaciˇ militar.

 

Va protagonitzar alguna discussiˇ menor, encara que fa tres anys va haver de venir la policia a emportar-se'l desprÚs d'entaular una bronca amb una de les ve´nes.

Encara que sens dubte, va ser la seva fŔrria oposiciˇ que rehabilitessin la fašana el que el va posar en el punt de mira de la comunitat.

Va passar fa cinc anys, recordaven ahir els seus coneguts, quan es va acordar rehabilitar la Casa Bloc. JosÚ Antonio no va deixar entrar mai cap paleta al pis. Si es mira la fašana de Torras i Bages es descobrirÓ, en el primer pis, un ˙nic balcˇ sense arreglar amb les antigues persianes de fusta i cordes.

Era el de la mare i el fill. Amb els peluixos sempre mirant al carrer. La perruquera del barri anava cada sis mesos a la casa a tallar els cabells a la dona.

L'esperava amb bata i camisa de dormir en una butaca del menjador, al costat del llit on dormia. Ella nomÚs somreia. I ell agra´a el gest de pentinar la seva mare amb regals i frases amables.

En les converses formades al jardÝ interior que alegra els blocs, ahir els ve´ns es consolaven amb la idea que van morir com van viure, junts. No tothom pot dir el mateix.

l'entrecomillat i la cursiva de la paraula 'barri' són de la WEB STAP
Tornar