La precarietat és una de les conseqüències de ser jove. Hi ha les arxiconegudes precarietats laboral i econòmica, però ahir la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia va presentar l'estudi Els locals de les entitats juvenils i els equipaments per a joves a la ciutat de Barcelona, que demostra que l'adjectiu precari afecta també els casals i les associacions juvenils de la capital catalana.

Segons Sílvia Luque, coautora de l'estudi, que analitza 348 dels 383 locals juvenils de la ciutat, la precarietat es presenta a les associacions juvenils en forma d'"espais molt petits, lloguers cars i acords verbals, cosa que fa que els joves tinguin una sensació d'inseguretat".

Un de cada quatre locals d'esplais i agrupaments de Barcelona té menys de 100 metres quadrats. "El total de metres quadrats de totes les entitats entrevistades és de 65.000. En canvi -segons Luque- dos equipaments culturals de la ciutat, L'Auditori i el Teatre Nacional de Catalunya, en sumen 67.000, cosa que ens serveix com a referència de l'espai que es destina a l'associacionisme".

A aquests col·lectius el problema de pis també els afecta, tal com es desprèn de l'estudi. Només un 7% de les entitats tenen local de propietat; la major part el tenen llogat, com el casal de joves Xiroc, que paguen 644 euros mensuals per uns baixos d'una finca i reben 2.600 euros anuals d'ajuda de l'Ajuntament. Una altra de les dades significatives que recull l'estudi és la propietat del local: un 38% són de l'Església catòlica, com en el cas de l'Agrupació Rolland Philips; mentre que un 13% són de l'ajuntament. D'altres estan pitjor: l'esplai Boix no disposa de local i de moment s'ha de conformar amb un magatzem.

Luque va posar èmfasi en el fet que "un 84% dels equipaments són molt antics; es tracta de locals foscos, amb humitat i amb grans barreres arquitectòniques". És per això que un 43% de les entitats consultades diuen en l'estudi que disposen d'un espai insuficient i precari per realitzar les seves activitats.

La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, que treballa des del 1987, proposa que l'administració doni suport a la compra dels locals i al finançament de les obres per millorar els edificis, cosa que ajudaria a eliminar almenys un dels aspectes de la precarietat juvenil.