| 
               
                 
                
                
                   
                    |  
                      
                     | 
                      | 
                     
                      Ja fa catorze anys que vaig decidir que el meu poble, Sant 
                      Andreu de Palomar, en aquest invent fantāstic, obert i fins 
                      ara lliure que és Internet, havia de poder dir-hi 
                      la seva. Deixant enllà filtres i censures i minimitzant 
                      el previsible aigualiment, per l'enorme quantitat de nouvinguts 
                      i la nul·la sensibilitat centralista municipal barcelonina, 
                      del sentiment de ser d'aquest lloc penta-mil·lenari que 
                      coneixem, on vivim i que tant ens estimem. 
                        | 
                   
                 
                 
                 
                Aquest 
                últim any que hem passat han succeït alguns esdeveniments: 
                la descoberta de la necròpoli neolítica a tocar 
                de l'estació de baix; el neixament de l'Assemblea Indignada 
                de Sant Andreu de Palomar, que ha anat concentran-se setmana a 
                setmana a Plaça Orfila, que va mantenir-se acampada 
                i que segueix fent que la gent andreuenca plantem cara a la colla 
                de lladres que han provocat la maleïda crisi i als polítics 
                ineptes i incompetents que no s'atreveixen a denunciar-los per 
                a que els fotin a la presó i que ho pretenen arreglar fent-nos-ho 
                pagar a tots nosaltres a cop de retallades; també la creació 
                de l'Assemblea Nacional Catalana de Sant Andreu per a avançar 
                cap allà on hem d'estar aviat, independents de l'estat 
                espanyol que ens ofega fa 300 anys pel cap baix. 
                 
                Me'n 
                ha passat també una de grossa, potser el pitjor que em 
                podia passar. La meva filla més petita, la Tanit, es va 
                morir. Suaument, de manera instantània, sense cap patiment, 
                després d'haver-nos regalat la seva dolçor, la seva 
                alegria i la seva enorme vitalitat durant sis anyets. M'ha deixat 
                tocat, no ens hem d'enganyar, malgrat 
                els recolzaments i els condols que m'heu manifestat i, 
                per això, perquè no m'he sentit amb prou força 
                i il·lusió, enguany no hi ha hagut Calendari Andreuenc. 
                 
                
                 
                 Grācies, això sí, 
                per les 3.800.000 visites que ja hi heu fet, per les més 
                de 25.000.000 de consultes que heu realitzat de les seves de pāgines 
                i per la vostra pacičncia per aconseguir trobar el que buscaveu 
                entre els més de 6.000 enllaįos propis que té la pàgina 
                web del poble de Sant Andreu de Palomar. 
                 
                Gràcies per seguir visitant-la prop del miler de 
                vegades cada dia, tots els dies de l'any i per les més 
                de 350.000 consultes que hi seguiu fent cada mes. 
                 
                I si cap altre desgràcia no ens ho impedeix, o si 
                els fins ara molt incompetents polítics són capaços 
                de fer més suportable aquesta profonda crisi, seguirem 
                fent que la WEB STAP continuï donant-vos servei a tots i 
                totes vosaltres, bona gent andreuenca.  
                 
                Sant Andreu de Palomar, 20 de novembre del 2011 
                 
                 
                 
                 
                Xavier 
Gómez Ribera xagori webmestre de la WEB STAP 
 
   |  
  | 
               | 
              
         
       |