Lobón
(Badajoz), 1959
Sòcia de Titània-Tascó, que compleix 20 anys assistint parts
a casa
Van ser totpoderoses fins fa 50 anys, quan el naixement va ser
traslladat a l'hospital i posat en mans d'un metge. A Espanya,
l'escola de llevadores va arribar a estar tancada 10 anys i
aquestes professionals van quedar progressivament arraconades.
Però la creixent demanda d'un part més amable, íntim i respectuós
per a la dona les ha tornat a posar en primera línia.
--¿Per
què va decidir tenir les seves dues filles a casa?
--Treballava en un hospital i veia com s'assistien allà els
parts. Els anys 80 van ser molt durs. Les dones parien adormides
amb Pentotal i els nens naixien amb ventosa. Vaig decidir que
jo no pariria així. Llavors vaig veure un reportatge d'un part
a casa i vaig dir: '¡Així vull parir jo!'
--Mala època per voler tornar a parir a casa. ¿Qui eren?
--A Barcelona hi havia el Grup de Parts, que estava format per
llevadores, assistentes socials, psicòlogues i algun metge.
Era itinerant, no tenia una seu fixa, sinó que els la prestaven
i allà ens reuníem parelles de tot Catalunya.
--¿La seva parella pensava igual?
--Ell no n'estava tan convençut. Ho volia fer tot més convencional,
en una clínica, però vam tenir la sort que ens invitessin a
un part a casa. Aquell dia ell es va emocionar molt i va dir
que endavant.
--¿Què hi pinta exactament un home en el moment del part?
--Per mi és part de la sexualitat femenina i la meva parella
em va ajudar a parir. Durant el part, em vaig bloquejar unes
hores pensant en el dolor que sentiria. Llavors ell em va recordar
el que era capaç de fer, es va emocionar i a mi em va arribar
tant la seva emoció que vaig dir "au, vinga". Encara m'emociono
ara.
--¿Aleshores ja era llevadora?
--Era infermera. I em vaig fer llevadora a partir de la meva
maternitat per assistir parts a casa. Vaig seguir recolzant
el Grup de Parts i, el 1985, es va inaugurar el centre actual
de la cooperativa Titània-Tascó. Però hi va haver un moment
que van faltar professionals. ¿Com havien de tancar el centre
amb la importància que havia tingut per a mi? Llavors vaig demanar
una excedència de l'hospital i m'hi vaig dedicar de ple. Ara
som tres sòcies.
--Actualment encara hi ha qui considera que la mare que vol
parir a casa està posant en risc la vida del nadó i la seva.
¿Què va haver de sentir als anys 80?
|
|
--Que
estava sonada. Que demanaria l'anestèsia a crits. I quan vaig
convidar els meus companys de l'hospital a veure el vídeo del
part em van dir: "¡No sabíem que fossis tan primitiva!". Abans
érem perseguits, com bruixes, i ara hi ha un cert respecte, un
acostament per part de les institucions que abans ens denunciaven.
--Els metges es protegeixen molt bé. ¿Què passa si a vostè
se li mor un bebè?
--¡¿Se'm mor un bebè?! El bebè es mor, però a mi no se me n'ha
mort cap.
--Té raó. Ha sonat gairebé com si el matés vostè.
--Jo ho faré tan bé com sàpiga, sigui on sigui, i això tranquil.litza
la meva consciència, encara que és veritat que hi ha molta pressió
i que la portem com podem. Nosaltres no som deesses de l'Olimp,
no tenim poder sobre la vida i la mort. Aquest és l'error que
cometen els sanitaris, que s'apoderen de la vida i de la mort
i de tot.
--La majoria de les dones tenen por de parir. Pensen en el
que anirà malament.
--És que ens eduquen així. Amb tantes proves i controls, hem passat
de veure l'embaràs com una cosa fisiològica a veure'l com un risc,
com un procés patològic. El 95-98% dels parts fisiològics van
bé. Ens podem quedar amb aquesta xifra o amb el 5% de risc. Però
l'absència de risc no existeix a la vida.
--No s'hi deu avenir gaire, amb els seus col.legues metges.
--L'obstetre és especialista en patologia i actua si es necessiten
fòrceps o cirurgia. L'expert en parts naturals és la llevadora.
La resta és un intrusisme que no es denuncia.
--Als hospitals es fan esforços per humanitzar els parts. ¿Per
què seguir parint a casa?
--És com si diguessin: "Aquestes noies ho fan bé, doncs ara ho
farem com elles, però a l'hospital". A vegades sembla que sigui
perquè no fem parts a casa i no és això. Està comprovat que no
hi ha més risc parint a casa que en un hospital, i la dona ha
de poder triar on i com vol parir, perquè allà on es trobi més
còmoda i confiada serà més fluid el part.
--¿Per què s'ha robat a les mares el protagonisme?
--No interessa una mare poderosa que és capaç de crear una criatura
i parir-la, perquè això li donarà molt de poder a ella i la criatura,
un poder que socialment no s'accepta. La dona que se sent capaç
de crear i de parir, també se sent forta i segura. És com un déu.
|
ara
àrquez
obles