Nosaltres, el Grup Sant Andreu Per Les Casernes, no vam entendre que es renunciés a un acord favorable per acabar pagant tres vegades el que aquell acord estipulava.
Per això, i basant-nos en un estudi previ que organitzacions de joves andreuencs i una associació de veïns havien editat, ens vam constituir en assemblea d’Entitats i veïns sota aquest nom, Grup, per a plantar cara a la potinada que es veia a venir.

Vam ser més de trenta Entitats i uns quants veïns, que Déu n‘hi do, i vam creure i decidir que el 100 % del que es fes en uns terrenys públics com els de les casernes havia de ser públic. I per això vam lluitar, vam fer escrits, comunicats, un dejuni, festes i altres accions per a fer arribar al nostre poble quin era l’assumpte i com evolucionava al marge de l’autobombo de l’administració. I vam demanar que es signés i la gent de Sant Andreu de Palomar va signar i ens va recolzar.
Tant, que les pressions de funcionaris i administradors van aconseguir que a alguna Entitat li entrés fluixera i acabés retirant-se, cadascú és cadascú i té dret a fer el que millor li sembli, clar, però que una entitat veïnal defugi acords assemblearis i acabi rebentant un moviment veïnal, ens va deixar estupefactes ... i tocats.