• Les candidatures es presentaran per al programa del 2006.

L'Ajuntament de Barcelona proposarà a la Generalitat dues zones de la ciutat perquè es beneficiïn de la llei de barris en la convocatòria del 2006: Trinitat Vella (al districte de Sant Andreu) i Torre Baró (a Nou Barris).

Així ho va anunciar ahir l'alcalde, Joan Clos, que va firmar amb el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, els convenis que recullen els plans de rehabilitació de Roquetes (Nou Barris) i Santa Caterina (Ciutat Vella), beneficiats en la convocatòria del 2004. Trinitat Vella ja va ser presentada en l'edició del 2005, però el Govern no la va elegir.

Clos i Nadal van anar a la plaça de Roquetes per firmar l'acord, i l'alcalde hi va expressar la seva confiança que el barri de Trinitat Vella resultarà elegit en la pròxima convocatòria.

INVERSIONS
La llei de barris preveu la inversió autonòmica de 100 milions d'euros (gairebé 17.000 milions de pessetes) en diferents zones de Catalunya per part de l'Administració autonòmica. Els consistoris també hi aporten recursos.

Barcelona és l'únic municipi amb dret a presentar dos barris cada any, encara que el 2005 només ha aconseguit col.locar-ne un. Nadal va recordar que hi ha un acord perquè sis barris de la capital catalana siguin reformats per la llei en aquesta legislatura. Per ara en van tres. Els del 2004, Roquetes i Santa Caterina, rebran, respectivament, 11 milions i 14,6 milions d'euros. La Generalitat abonarà la meitat d'aquesta suma.

Poble-sec és el tercer barri beneficiat. Nadal va afirmar que no hi haurà "problema" a mantenir el ritme i que siguin dues, Torre Baró i Trinitat Vella, les àrees barcelonines elegides per la Generalitat el 2006. L'últim barri que hi optarà en la legislatura, que l'ajuntament no ha designat, ho farà el 2007.

CRÍTIQUES DE L'OPOSICIÓ
A propòsit de la caiguda de la candidatura de Trinitat Vella en l'edició del 2005, els partits en l'oposició municipal (CiU i el PP) van tornar a titllar ahir les aportacions de la Generalitat a Barcelona en el marc de la llei de barris de "presa de pèl", i van afirmar que l'alcalde, Joan Clos, té una "nul.la capacitat d'influència" per aconseguir fons dels "seus governs amics", en referència a l'Executiu català i al central.