Hi ha
coses que fan que Gràcia, Sants i Sant Andreu encara siguin
alguna cosa més que uns 'barris' de Barcelona. I Sant
Andreu té, entre altres coses, el bar Versalles. Situat al
mig del carrer Gran, a tocar de tots els poders humans i divins
de la vila -la seu del districte, el mercat i l'església-,
el Versalles ha estat des de l'any 1928 el punt de trobada
de la vida social i cultural de Sant Andreu. És el veritable
bar d'en Peris, el de la sèrie El
cor de la ciutat.
Dins de
les seves parets hi ha passat de tot. Segons expliquen alguns
bons clients en un llibre acabat d'editar per l'Ajuntament,
Si el
Versalles ens fos contat, 1928-2003, s'hi han gestat
amistats, obres de teatre, alguna traïció, contes i poemes,
petits cops d'estat a algunes entitats i associacions, propostes
polítiques del districte i fins i tot s'hi ha preparat alguna
ocupació. Ha estat la seu de grans celebracions públiques
i privades i també el refugi durant els bombardejos de la
Guerra Civil.
Ha estat
testimoni de les fanfarronades dels vencedors que en la postguerra
només necessitaven un parell de copes per mostrar la pistola
als clients, de discussions acalorades a finals del franquisme
sobre la conveniència d'afiliar-se a Bandera Roja o al PSUC,
i de les celebracions de diverses lligues del Barça.
|
|
|
La
barra del Versalles
en plena activitat
després de 75 anys
d'història.
|
|
foto:
Marcos
de Miguel
|
Per tenir,
fins i tot el Versalles té un assassinat.
Va passar
durant el pistolerisme dels anys vint. A Pere Heredero la
història la hi van explicar els seus pares, fundadors del
negoci: «Va ser molt ràpid. Va entrar un home per aquella
porta d'allà, que llavors donava al carrer, es va apropar
fins a aquesta taula, va disparar dos trets i va fugir de
seguida.» La víctima era del Sindicat Lliure, curiós nom amb
què la patronal va batejar un grup de xoc per enfrontar-se
a la CNT. El botxí, diu Pere Heredero, era del Sindicat Laboral.
Els noms
de tots dos han quedat oblidats per un segle d'història que
Sant Andreu i la ciutat han escurat, copa rere copa, a la
barra del Versalles.
|
