ubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAP
Notícies de STAP
què es diu -i qui ho diu-
de Sant Andreu de Palomar

Els pisos obrers de la Generalitat republicana -


El 12 de març de 1932, el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià,
posava, en un solar del passeig de Torras i Bages, a Sant Andreu, la primera pedra del que havia de ser la Casa Bloc:
207 habitatges destinats a cobrir la demanda dels obrers amb menys possibilitats econòmiques.

El 12 de març de 1932, el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, posava, en un solar del passeig de Torras i Bages, a Sant Andreu, la primera pedra del que havia de ser la Casa Bloc: 207 habitatges destinats a cobrir la demanda dels obrers amb menys possibilitats econòmiques. El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC) els va dissenyar aplicant els principis tècnics, estètics i urbanístics més avançats, però la construcció no es va completar del tot abans de la Guerra Civil i, confiscat per l'Estat franquista el 1939, el destí del complex va ser ben diferent.

La Casa Bloc són cinc edificis de set plantes aliniats en forma de greca, formant dos jardins oberts a l'exterior. Tots els pisos són dúplex amb tres dormitoris a sobre del menjador, la cuina i el bany. Van de banda a banda del bloc, per garantir la màxima ventilació sense cap celobert. Els menjadors i la meitat dels dormitoris tenen finestres al sud o a l'est, les orientacions més assolellades. Per la banda del nord o l'oest, uns corredors exteriors, autèntics espais de convivència comunitària, comuniquen les plantes primeres amb les escales que hi ha als extrems dels edificis. Tot i que el projecte original de Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan B. Subirana ja els preveia, els ascensors no van entrar en funcionament fins fa pocs anys. Atès que havia de servir de prototip per al Pla Macià, els arquitectes del GATCPAC van incorporar a la Casa Bloc tots els avenços tècnics de l'època, a la recerca d'una solució ideal a la necessitat d'habitatges petits i barats per als obrers. Així, aquest és un dels primers edificis de Barcelona que s'aguanta sobre una estructura de vigues i columnes d'acer laminat. Això permet aixecar parets més lleugeres, amb materials més adients per aïllar que no pas per sostenir.

L'arquitecte Víctor Seguí ha dirigit les obres de rehabilitació que, des del 1997, hi duu a terme la Generalitat. Ha treballat a partir del projecte original, limitant-se a ampliar la superfície dels menjadors i de les cuines als actuals mínims normatius. "La Casa Bloc és un monument, però qui l'habita fa que estigui viu", explica.

La inversió d'uns sis milions d'euros, en diferents fases, ha servit per restaurar les façanes i les cobertes, instal·lar tancaments d'alumini i remodelar bona part dels espais de la planta baixa. Sert, Clavé i Subirana els havien reservat per a banys públics, una biblioteca, una guarderia, botigues i un cafè-bar. Només els comerços van arribar a ser una realitat. Els arquitectes del GATCPAC no pensaven tan sols en el disseny dels habitatges, sinó també a dotar-los d'equipaments, a ubicar-los en indrets ben comunicats i a teixir de la millor manera la trama urbana de la ciutat. Per encàrrec de l'alcalde de Barcelona, Jaume Aiguadé, van arribar a estudiar la forma de construir "cases-bloc" sobre les illes de l'Eixample dibuixades per Ildefons Cerdà.

Part restaurada i part a enderrocar Avui, els baixos de la Casa Bloc acullen una Oficina de Benestar i Família, el local de l'Associació de Veïns de Sant Andreu Nord-Tramuntana i un centre de dia per a gent gran. El 2003 es va recuperar el pati nord com a jardí públic, després de 40 anys ocupat pel grup escolar Codolà i Gualdo. L'altre pati interior havia estat un picador de cavalls de la policia. En aquest cas, abans d'obrir-lo al passeig de Torras i Bages, com a jardí, s'enderrocarà allò que els veïns anomenen "l'edifici fantasma". Es tracta d'un bloc afegit el 1943 per allotjar-hi policies. Els que encara hi vivien s'han anat mudant a altres pisos que anaven quedant lliures, de manera que avui aquest edifici és pràcticament buit. Carmen Castillo, veïna de la Casa Bloc, expresidenta de l'Associació de Veïns del barri, preferiria que la Generalitat accelerés les obres, en lloc d'assumir el cost de dos vigilants privats, dia i nit. El risc d''okupació' va ser màxim quan van ser desallotjats els immigrants de les antigues casernes de Sant Andreu. Ara, després de ser rehabilitats, vuit dels habitatges de la Casa Bloc rebran, per primer cop durant dècades, inquilins nous: dos formaran part del parc d'habitatges d'inclusió social de l'Ajuntament de Barcelona i els altres sis s'assignaran com a pisos de protecció oficial, en règim de lloguer. Sis dècades més tard, es compleix el designi del Comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat republicana.

tornar a la pàgina d'aquesta opinió
l'entrecomillat i la cursiva de la paraula 'barri' són de la WEB STAP
Notícies d'activitats a STAP
Tornar
Fòrum STAP
webstap@sant-andreu.com
ubicació de STAPWEB STAP - Pàgina IniciSTAP Superfície ComercialMenjar i Beure a STAPLa Salut a STAPles Comunicacions a STAPLa Història de STAPLes Entitats de STAPLa Cultura i l'Esport a STAPels Andreuencsper què la WEB STAP