A questa
setmana ha estat un continu anar i venir de cotxes oficials
al Bon Pastor, un petit barri de només 11.000 habitants, un
cul-de-sac encaixonat entre el riu Besòs, la ronda Litoral,
els termes municipals de Sant Adrià, Santa Coloma i Barcelona,
i envoltat gairebé per tot arreu de magatzems i fàbriques.
Divendres hi va anar l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, per
inaugurar oficialment l'escola bressol municipal, que ja funciona
des del setembre, i ahir va tornar per obrir la biblioteca
i fer una visita d'obres a la primera fase dels nous pisos
que substituiran les històriques i mítiques Cases Barates
de l'any 1929. A la tarda, lliures ja dels compromisos oficials,
els veïns es van deixar anar, i entre la cercavila, els balls
i la botifarrada es van fer un autohomenatge. "Estem vius.
Hem aconseguit moltes coses amb la nostra lluita, però encara
en queden moltes altres en el camí", proclama la Paquita Delgado,
cabell del color del foc, que és la presidenta de l'Associacions
de Veïns.
CASES
BARATES
No els han donat res de franc. Ni el nom del barri ni la seva
pertinença al terme municipal de Barcelona, que també se le
van haver de treballar. Fins i tot amb els ajuntaments democràtics
al poder, han hagut de passar 25 anys per començar a substituir
les minúscules casetes de 40 metres quadrats. Una substitució
mil vegades anunciada i ajornada. Ara els paletes ja treballen,
vençudes les reticències d'alguns veïns ancians que no volien
abandonar les seves cases miniatura amb accés directe al carrer
i ambient de poble a la voravia. Els primers 152 habitatges
nous estaran acabats la tardor de l'any que ve. Quan es traslladin
els primers veïns, es començaran a enderrocar les cases baixes,
i als solars que deixin lliures s'hi aixecaran els nous blocs.
El Patronat de l'Habitatge construirà un total de 1.000 pisos,
800 dels quals seran per reallotjar els habitants de les Cases
Barates. La construcció es farà per fases de dos anys de durada
cadascuna, i la substitució total es preveu que estigui acabada
entre el 2011 i el 2012.
|
|
Aquell
any en farà 83 que es va inaugurar aquest polígon de cases
barates que no tenia nom, només número. Era el segon que es
va fer per allotjar els treballadors que van venir a construir
el metro i la Barcelona dels anys trenta. Aleshores era dins
del terme de Santa Coloma de Gramenet. Després va rebre diferents
noms: Milans del Bosch, Bonaventura Carles Aribau, Vilabèsos
i, finalment, als anys quaranta es va dir com la parròquia,
Bon Pastor.
UN POLÍGON
ROIG
L'Església i la política van marcar al barri. Des dels seus
inicis va ser un nucli de revolucionaris. Després de la guerra,
a cada casa hi faltava algú. "Un terç dels homes són a l'exili,
un altre terç, a la presó, i un altre, al cementiri", deia
mossèn Joan Cortinas, conegut per mossèn Botella, perquè es
va inventar un Domund singular, que consistia a recollir ampolles
i, amb els diners que recaptava amb la venda, ajudava els
més necessitats del barri i va posar en marxa unes escoles
parroquials. La rosassa de la parròquia, inaugurada el febrer
del 1999, representa de forma explícita les ampolles del mossèn.
Tot i
l'entrenament que tenien aquests veïns en el camp de la política
-pedrera de cenetistes, va donar refugi a grapos i va tenir
la cèl·lula més nombrosa del Partit del Treball-, durant molts
anys no van aconseguir arrencar cap millora urbanística ni
dels alcaldes franquistes ni dels democràtics. Les hemeroteques
dels diaris de Barcelona guarden la memoria d'aquest barri
lluitador i de les seves frustracions: "Bon Pastor, cultivo
de enfermedades" (Mundo Diario); "En el Buen Pastor todo son
reivindicaciones" (Tele/eXpres); "El Districte reconoce que
se ha dejado de lado a Bon Pastor" (El Noticiero Universal).
Tots aquests titulars i els que reivindiquen zones verdes,
un ambulatori, un poliesportiu, escoles, renovar els habitatges,
acabar amb les vibracions i les rates porten data posterior
al 1975. Vint-i-cinc anys després esperen el metro, una residència
per a gent gran, una escola d'adults i un pla que millori
"la convivència entre els veïns de tota la vida i els qui
acaben d'arribar".
|
